Diari digital d'Andorra Bondia
La síndica general, Roser Suñé.
La síndica general, Roser Suñé.

Roser Suñé: "Facilitarem el debat entre els grups des de la Sindicatura"


Escrit per: 
Agències / Foto: M.F.

Roser Suñé ha estat escollida com a primera dona síndica. Més enllà d'aquesta fita històrica destaca que assumeix la tasca amb la responsabilitat de representar una institució centenària. El consens i el diàleg són els dos eixos que vol que protagonitzin la seva funció al capdavant del Consell General.

Com afronta el doble repte del càrrec de síndica i de ser la primera dona en ostentar-lo?
Amb il·lusió, amb respecte i amb normalitat. És un lloc que és la primera vegada que l’ocupa una dona, però que fa temps que existeix com a lloc dins l’estructura institucional del país, amb una feina feta i a la qual cal donar continuïtat i aportar les millores que es pugui, però no és començar una tasca des de zero. Dins el respecte que fa la tasca, l’assumeixo amb molta il·lusió i moltes ganes de treballar. És veritat que el fet de ser dona marca un punt important perquè és la primera vegada, després de tants anys d’existència, que una dona ocupa el lloc de primera representació en el poder legislatiu. Penso que és una fita important, sobretot perquè no s’hi ha arribat per quota, sinó que ha estat perquè les llistes es van fer així i perquè els companys em van fer la confiança per presentar-me en aquesta candidatura. En resum, estic molt contenta.

S’ha tardat molt en aconseguir aquesta fita, tenint en compte que en alguns moments el parlament ha estat fins i tot paritari?
És una anàlisi complexa perquè en el pas aquest d’assumir la màxima responsabilitat has de tenir disposició i ganes. Crec que s’hi podria haver arribat abans però no s’han donat les circumstàncies i, en canvi, ara les dues candidatures eren de quatre dones i la Sindicatura ha quedat configurada per tres dones i un home. La presència femenina en llocs de responsabilitat és més important, potser, perquè hem arribat de manera més massiva o perquè estàvem també en llocs més alts a les llistes, o perquè érem més actives.

El següent pas és que una dona encapçali una llista i que això es consideri un fet normal?
I tant... crec que aviat es produirà el fet que una dona ocuparà el lloc número u a una llista i es produirà de manera natural. 

Aquesta major igualtat en el món polític també s’hauria de traslladar al sector privat, no?
I tant! És veritat que hi ha sectors que estan molt feminitzats i a més Andorra és un lloc on les dones han treballat sempre, però en llocs de responsabilitat d’empreses i parapúbliques encara queda feina per fer. I crec que estem en aquest pas final, d’assumir responsabilitat màxima, que no sé perquè no es produeix. Pot ser per diferents raons, hi pot haver dones que considerin que no és el seu moment vital per poder-ho assumir, perquè també és una qüestió de conciliació i de tenir voluntat. Hi ha uns elements d’anàlisi que són interessants a fer. S’ha fet feina legislativa i crec que en aquesta legislatura s’haurà de continuar treballant en la igualtat efectiva.

Caldrà incidir sobretot en la conciliació?
Sí, i poso com a exemple el cas tradicional, perquè hi ha molts models, però si tens tres nens petits a casa i saps que són allà, o està tot molt ben organitzat o quan veus que la reunió s’allarga pateixes i no tindràs tanta disponibilitat. També és veritat que és un país que la conciliació en el sector serveis requereix una triple anàlisi, perquè és complex i els horaris són els que són. Caldria veure quins són els mecanismes que permeten les dues coses, perquè no tancarem les botigues a les cinc de la tarda.

El fet que vostè sigui la primera síndica pot servir d’exemple?
Com a motivació, per dir: s’hi pot anar, s’hi ha d’anar, et poden escollir i pots fer-ho. Jo ho encaro amb la màxima dedicació i respecte per la institució, que és la més arrelada de la nostra tradició històrica. Això se sent molt el dia de la presa de possessió, tota la sessió lliga molt amb el passat i amb la història d’Andorra.

No sé si havia pensat mai que arribaria a aquest lloc?
Mai de la vida! És una cosa que em fa gràcia perquè ocupo un espai que és un dels de la meva infància i quan jugava de nena en aquest pati l’última cosa que se’m podia passar pel cap era ser síndica. A més, jo no he fet vida política per arribar a un lloc, he participat activament en el partit perquè considerava que era important fer un esforç de consolidació i treballar en els diferents projectes però mai amb l’objectiu de tenir un lloc a la llista.

S’afronta una legislatura sense majoria absoluta en la qual els equilibris seran bàsics, tal com vostè va manifestar en el seu discurs de presa de possessió.
Aquí és qüestió de fer les lectures que toquen en el moment que toquen. És evident que nosaltres hem guanyat però no tenim una majoria absoluta i s’ha de treballar amb els altres grups i buscar si es pot fer un pacte a l’inici de coalició per tirar endavant els projectes de Govern, i si no, buscar suport per tirar endavant les diferents propostes. I jo des del meu lloc he de poder facilitar al màxim que tothom pugui treballar en els dossiers que els corresponen. Facilitarem el debat entre els grups des de la Sindicatura.

El consens és possible després de quatre anys que han estat molts intensos? 
Crec que els quatre anys s’han d’entendre en com comença la legislatura, perquè això marca un ‘tempo’ i una manera de fer determinada. Però, el passat, passat està, no s’oblida però no es retreu i s’utilitza constantment. N’aprens però és bo també que miris i t’enfoquis cap al futur. No tenim majoria absoluta, tenim onze, i jo en faig una lectura positiva perquè aquesta època no deixa de ser, per tot el món, de desgast important i penso que és un resultat del qual podem estar contents i a partir d’aquí, trobar les modalitats de treball. Nosaltres hem fet un esforç important de canviar persones dins la nostra estructura, presentant una persona jove com a candidat a cap de Govern que jo penso que està excel·lentment preparada, i partir d’aquí, cal treballar amb la màxima col·laboració. Nosaltres la mà l’estenem a tothom per treballar i el que volem és escoltar la gent. Al nostre programa hi havia un apartat molt important destinat a polítiques de participació i hem de veure com ho podem vehicular perquè pensem que hi ha decisions que és important que les compartim amb la ciutadania.

Confia en bastir ponts, tenint en compte que algunes persones repeteixen al Consell i que en l’anterior legislatura van protagonitzar debats intensos?
Sí, perquè s’ha canviat la regla de joc de les quantitats. Estic segura que sí perquè les persones són intel·ligents i s’adapten ràpidament als nous processos. Estic convençuda que tothom té molt clar que el primer és l’interès de treballar en benefici de les persones que viuen en aquest país, per aconseguir posicionar aquest territori cap al segle XXI, que no és evident perquè és un segle molt complex arreu. Si mirem Europa, si fa vint anys a mi m’haguessin dit que hi hauria un Brexit, coses que han passat, hagués dit que era impossible però han passat i, per tant, crec que també nosaltres hem d’estar atents a aquestes situacions perquè no estem aïllats, rebem influències de tot arreu i les has de saber vehicular dins del propi país.

S’esperava ser escollida amb una primera volta amb el suport de Liberals, perquè a més tothom creia que s’aniria a una segona volta?
No, hi havia possibilitats però al cent per cent no. 

I aquesta mà estesa pot tornar-se a repetir en la votació de Xavier Espot com a cap de Govern?
S’està negociant, estem en fase de negociació. Jo crec que hem de separar la Sindicatura de l’elecció de cap de Govern. Nosaltres vam facilitar també l’elecció del secretari del grup liberal i a partir d’aquí, crec que el que s’ha fet és establir contactes altra vegada amb tots els partits per veure si es pot arribar a un consens important per establir un govern de coalició. 

Parlava vostè de facilitar la participació de tots els grups parlamentaris, precisament una de les qüestions que se li criticaven al seu antecessor era l’equilibri, entre ser síndic i membre d’un determinat grup.
No era una crítica fundada perquè el senyor Mateu va ser el màxim d’equànime possible i tenia molt clar aquest rol de la Sindicatura. Però és veritat que hi va haver un treball legislatiu important. Una de les coses que nosaltres hem comentat amb els grups amb els quals hem parlat és fixar un calendari de treball, d’iniciatives legislatives que permetin a tothom treballar amb unes dinàmiques, entre cometes, més tranquil·les. Si la vida m’ha ensenyat res és quan analitzes alguna cosa que passa en un període anterior no ho pots fer amb els paràmetres en què vius ara. Has de ser conscient de perquè va passar i perquè es va fer d’aquella manera. Ara estem en un moment en què pensem que s’ha fet una tasca legislativa important en molts àmbits: al 2011 es fa l’obertura econòmica, es fan les lleis d’impostos, després passa el que passa amb la crisi bancària i s’ha de legislar un volum important de legislació i crec que ara podem treballar d’una manera més pausada, no sense fer coses, però amb uns calendaris més consensuats. Al final hem d’entendre que hi ha dos grups de quatre consellers i un de dos, tres amb la nostra col·laboració, i nosaltres que som onze i un grup de set, i per tant, hem d’entendre la dinàmica que cada grup pot tenir per treballar; i permetre també un treball amb més garanties de qualitat de treball, de feina feta, no de qualitat del producte final perquè no tinc cap dubte que les lleis que han sortit són de qualitat, si no que el teu temps de treball també sigui de qualitat, que no tinguis la impressió que vas molt de pressa fent coses. 

Parlàvem d’equilibri i un dels ‘hàndicaps’ és que el síndic sigui alhora membre d’un grup parlamentari, no?
A mi em costa de veure que el síndic no sigui escollit per votació, has d’anar a les llistes, i si no, estaríem parlant d’un canvi de sistema, d’altra estructura. Jo no li veig la problemàtica perquè al final un cop arribes al lloc entens que pots ser d’un partit i defensar opinions relacionades amb les polítiques del partit però com a síndic el teu rol diari és garantir aquest joc d’equilibris entre totes les forces, i crec que tal com està organitzada la legislatura, ho permet.

Precisament aquesta legislatura s’enceta amb un nou reglament que va rebre crítiques i del qual se n’ha de derivar un codi de conducta.
El reglament obliga a que es tiri endavant. Però primer venen tots aquests passos que toca fer i que s’han de fer: la sessió d’investidura, amb la presentació de candidats, discussió i debats i votacions; confeccionar totes les comissions i després engegarem tota aquesta part de treball. 

I com valora aquest reglament?
Penso que és una bona eina. L’hem d’aplicar i si en alguna cosa, al cap de quatre anys, ens adonem que posem més dificultats, doncs es torna a canviar. No es tracta de canviar coses cada setmana però tampoc que perquè estigui fet no es pugui canviar. Cal donar-li el temps necessari de treball per veure realment com funciona i després, fer la valoració si s’han de fer canvis. Me l’he estat mirant i penso que el podem fer servir sense massa dificultats. 

Quins creu que seran els temes que marcaran aquesta legislatura?
L’acord d’associació amb la Unió Europea, és un tema de fons, de país, perquè és un tema en el qual s’entrellacen molts elements. Serà una feina intensa. Després és evident que hem de parlar, i més aviat que tard, de l’estabilitat de les pensions; és un tema que ara no és un problema, però possiblement ho serà en el futur i no seria responsable, almenys, no fer l’esforç d’abordar-lo i de veure quines solucions hi pot haver. I després tenim també temes de moment, l’habitatge, que és una qüestió important i s’haurà de veure el que es fa. Per mi l’acord d’associació marca un dels reptes importants perquè se’n deriva tot un seguit de polítiques que afectaran el dia a dia de les persones, en positiu. 

Pel que fa als drets de les dones el debat sobre l’avortament s’abordarà en aquests quatre anys?
Nosaltres tenim la previsió de treballar en la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, ja que al voltant del tema de la dona jo penso que hi ha més coses que l’avortament, que hi és, però també altres qüestions que penso que són importants de treballar. El nostre posicionament en el tema de l’avortament ja és molt conegut i no l’hem canviat. Pensem que és un debat de fons, molt important, en el qual s’ha de tenir molt present l’estabilitat institucional.

En la legislatura anterior des de la Sindicatura es va fer una aposta per obrir la institució a la ciutadania. Com es pot incidir en això i sobretot en apropar la política als ciutadans?
Ara tenim el calendari d’actes, perquè evidentment quan arribes a un lloc dones continuïtat a allò que està compromès i que s’ha iniciat ja. Per tant, tenim els actes de la celebració del 600 aniversari del Consell de la Terra, però a partir d’aquí estem començant a treballar a veure quines altres iniciatives hi podria haver. Pensem que el Consell ha de continuar estant obert a activitats que es feien de tipus cultural però també hem de reflexionar quines són i també la càrrega que suposa per a la mateixa estructura del personal del Consell. L’espai continua estant a disposició. Per apropar l'activitat del Consell al ciutadà tenim iniciatives interessants com el Consell dels Joves, les jornades de portes obertes i possiblement se’n poden crear alguna més que faci que els ciutadans coneguin més. Perquè és veritat que no deixa de ser un món molt poc conegut, és per a aquells que circulen al voltant del Consell, perquè si no la gent no hi entén massa com es treballa una llei, com es presenta... i segurament alguna iniciativa podrem fer.

Li sembla que hi ha una desconnexió del carrer amb el que passa al Consell?
Per lògica quan fas una proposta de programa de partit són les que vols vehicular després, algunes ho pot fer directament l’executiu perquè té el marc legal però altres les has d’articular a partir de procediments legislatius i és aquí on aquesta gent que t’ha votat, i ho ha fet perquè pensa que això està bé que es pugui fer, hauria de continuar rebent informació sobre en quin procés està. En això hi havia algunes idees de donar més informació sobre en quin moment està una llei, com es veuen certs aspectes plasmats dins aquesta llei... Haurem de veure com es pot materialitzar. Però primer hi ha una fase de reflexió molt important.

Roser Suñé:

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte