Salvador Prieto: “La jubilació continua sent la principal preocupació dels policies”

20 anys vestint uniforme i 18 a la unitat de seguretat viària, Prieto coneix ben bé el cos i quins són els principals neguits dels seus companys. Com a representant sindical defensa el diàleg directe amb la direcció i el ministre, però adverteix que els agents encara pateixen per com els quedarà la jubilació, tres anys després d’aprovar la reforma de la llei, i critica que en funció pública la comissió no sigui vinculant.

Ja fa temps que no es parla del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia, bé, en l’àmbit judicial sí, però com a cos funcionarial, no. Està tot molt calmat? 
Jo ja vaig declarar que nosaltres vam dir que el que faríem seria parlar les coses directament amb la direcció i el ministre perquè pensàvem que era el que havíem de fer. De problemes sempre n’hi ha, i continuen havent-n’hi, però el que fem és intentar solucionar-ho directament amb la direcció del cos i amb el ministre amb una relació correcta. 

Després valorarem això, abans, però, digui’m, quina és la principal preocupació d’un funcionari de la policia ara mateix? 
El funcionari de la policia continua tenint la preocupació de la seva jubilació. Malgrat ja fa tres anys que tenim en marxa la nova llei, continua sent una de les preocupacions més grans que té el funcionari perquè encara no té ben clar el que li pot correspondre, el que pot cobrar de la seva jubilació.  

Encara hi ha incertesa de quant els quedarà per cobrar quan es jubilin i si també hi haurà un canvi de condicions? 
Sí. Malgrat que el fons de jubilació passa a una entitat privada i ho tenim clar, i la llei parla de percebre un 60% de la mitjana del sou dels últims 15 anys, fins que no arribi  el moment no sabem a quina xifra correspon tot aquest càlcul. 

Però després de tres anys i si diu que la comunicació és tan directa amb direcció i ministre, no els ho han pogut especificar? 
Parlem de percentatges sempre, però no de la xifra real, i la gran  majoria de policies que hi ha en actiu s’han de jubilar amb aquesta nova llei, tot i que encara hi ha companys que mantindran les condicions de l’anterior llei perquè, tal com va dir en el seu moment el ministre Cinca, aquesta gent té els seus drets tancats. 

Què ha canviat en el dia d’un funcionari després de l’aprovació, ara fa nou mesos, del projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del cos de policia? En què ha millorat? I empitjorat?
En el dia a dia, exactament res. 
 
I en què han millorat o empitjorat les condicions del policia?
Sempre ens hem queixat de la manca d’efectius perquè sí que és cert que cada vegada tenim més feina i es fa palesa la manca d’efectius, però el dia a dia continua igual, amb els petits problemes que pot tenir qualsevol empresa, perquè la policia no deixa de ser un col·lectiu i sempre n’hi poden haver. Nosaltres ja ens vam queixar de l’enduriment del règim disciplinari, que s’ha endurit bastant, i de la reducció del sou o del complement que ja no cobraran els nous efectius. Ara també sé que estan treballant en el desplagament de diversos reglaments. 

Però els canvis en el règim disciplinari afecten en el sentit que...  
Depenent de la falta del policia, pot afectar en les suspensions que pugui tenir i deixar de cobrar el sou.

Podem dir si ja s’ha estrenat aquest nou règim disciplinari, que ha complert nou mesos? S’ha donat algun cas?  
Ara mateix no.

Parlem de la funció pública i de com van les negociacions.   
Aquest assumpte el porten els companys de la comissió consultiva. Al cos policial tenim la nostra representant, estan treballant en l’esborrany i tenen reunions cada setmana, però no et puc dir res més.

Però quin futur li veu?  
Vista l’experiència que vam tenir amb la famosa llei de les retallades i després amb la de les jubilacions, en què no se’ns va tenir en compte, la nostra opinió, poca esperança. El que sí que et puc dir és que nosaltres ja els vam dir que la comissió havia de ser vinculant i no només de consulta i, pel que sé, no és així. No tenim esperances que se’ns tingui en compte, almenys en les qüestions importants. 

Quines són aquestes qüestions importants?  
El tema dels triennis que passen a ser quinquennis, i alguna cosa més. 

Però això ja es va dir que era una cosa tancada.   
Sí, sí, per això et dic que no tenim gaires esperances. 

Canviem de tema, parlem ara de recursos humans. Abans ja ho ha dit, que fa temps que alerten que fa falta gent al cos. El cap del Govern, després de l’atemptat terrorista a Barcelona i altres poblacions catalanes, va dir que calien reforços i vostès van ser molt crítics amb aquestes declaracions.
Sí, ens van sobtar aquestes declaracions perquè nosaltres ja fa anys que havíem alertat el Govern que aquesta llei de jubilacions el que provocaria seria que hi haguessin baixes importants, per carrera professional i per comandaments i, efectivament, va ser així finalment. Van ser entre 30 i 40 persones abans de l’aprovació de la llei, i d’això ja fa quatre anys. I també vam dir que hi hauria un degoteig de jubilacions i efectivament el temps ens ha donat la raó. 

I sabeu alguna cosa de la planificació de com s’incrementarà aquesta plantilla?  
El que sí que sabem ara és que tenim una nova fornada de més de 30 policies que han començat ja la formació, i esperem que sigui una incorporació el més profitosa possible de gent amb vocació, ja que és una feina de vocació. Són efectius que cobriran el lloc de la gent que ha marxat, però quant a nombre i no quant a qualificació per la tasca a efectuar. Perquè han de passar formació i un any de prova, i l’experiència es va agafant amb el treball. I en contrapartida se’n va anar gent amb molta experiència i comandaments.

Això pot fer preveure una promoció interna?  
Evidentment la incorporació de tots els nous efectius el que comporta és que els que ja hi som de fa un temps podem optar a una promoció o canvis d’afectació, o depèn de les necessitats del servei. És clar, les noves incorporacions van a la base, a les patrulles de seguretat ciutadana. Fa poc que ja hi ha hagut una promoció de caporals, oficials i sotsoficials, i ara mateix no sé si hi haurà una  altra promoció de comandaments. El que sí que sé és que, segons la direcció, hauria de ser amb promoció el tema del cobriment de comandaments. 

Tornant al cap del Govern,  just el mateix dia que va dir que ampliaria la plantilla,  va anunciar crear una unitat per combatre el terrorisme, tot i que ja fa temps que hi ha un grup policial que es dedica això. Creieu que Antoni Martí desconeix l’estructura del cos o potser anunciava una gran unitat nova?  
Sí, hi ha companys que treballen en  això des de fa anys i amb una feina molt ben feta. No ho sé si desconeix l’estructura del cos, no em mullaré amb les intencions del cap del Govern. 

Ja m’ha dit que tenen una relació correcta amb la direcció, una comunicació directa i fluïda.
Sí, sempre que fa falta sí. Fins ara totes les reunions que hem convocat per diversos temes s’han fet i no hi ha hagut cap problema per tractar-los.

I perquè diu correcta i no bona?
Penso que ha de ser correcta, un sindicat hi és pel que hi és. Si em demanes a nivell personal, amb el ministre o amb la direcció, podem dir que la relació és bona, però, en l’àmbit sindical, nosaltres representem els treballadors i hi ha demandes a les quals ens han fet cas, i d’altres que no.

Diguin-me’n alguna de les que no.
La majoria són demandes personals dels afiliats.

I la relació amb el SIPA, l’altre sindicat.
Bé, fa poc van canviar de comitè i bé, molt bé. 

Aquesta setmana sabíem que han retirat la querella contra el secretari del CFPA;  dilluns passat es va suspendre la vista oral al Tribunal de Corts. Es tractava d’una querella per revelació de secret. Per què creu que l’han retirada?  
Doncs no ho sé. A nosaltres, quan es va iniciar aquest afer, ja ens va agafar  per sorpresa, i Fiscalia no notava des del principi cap indici delictiu en absolut. No sé els motius que l’hagin  retirat.

I relacionat amb aquest afer, i sense sortir de la seu de la justícia, la querella criminal que va interporsar el CFPA per presumpte delicte de tràfic d’influències en el cas de les armilles en quina situació es troba ara?  
Va ser acceptada a tràmit i estem esperant. El que vam demanar és que s’aclareixin els fets i en quines circumstàncies es va  fer aquesta assignació. 

També tenien pendent la querella contra l’exdirector del cos i l’exdirector d’afers interns, Joan Ramón Peralba i Ramon Sancho, sobre les escoltes.
Nosaltres vam iniciar això arran de la demanda de 15 afiliats. Pensem que fer escoltes no autoritzades és un assumpte molt seriós. L’afer va quedar sobresegut pel Tribunal de Corts reconeguent que sí que s’havien fet aquestes escoltes, però amb la impossibilitat de saber-ne l’autoria. Nosaltres ens vam comprometre davant dels afiliats d’estudiar de portar-ho al Constitucional, però vam decidir que no, pel cost econòmic que podria suposar i perquè pensem que es podria concloure en la línia del Tribunal de Corts. 

Per tant no estan satisfets, queda com a arxivat. 
Queda com a sobresegut a l’espera que es pugui aportar alguna altra prova. Evidentment que nosaltres esperàvem alguna acció més.

Com a agent de policia pensa que la seguretat a Andorra encara és un bé privilegiat?
Sí, i tant. Això seguríssim. La policia continua fent la seva feina amb professionalitat.

“El que veus quan arribes a un accident et marca”

La setmana passada vam conèixer que s’havien més que doblat les multes per excés de velocitat, i un increment del 70% de les multes de trànsit en general. Vostè està a la unitat de trànsit, això vol dir que se’ls ha girat feina? Més controls?
S’han incrementat bastant. El trànsit a Andorra és un tema molt important, molt sensible, i la finalitat és evitar que s’incrementin el nombre d’accidents. Tant amb controls de  velocitat com d’alcoholèmia. La unitat de trànsit ara podem dedicar-nos més a la nostra tasca.

Però hi ha més accidents?
Sí, però no tan greus. Aquesta comptabilitat d’accidents n’inclou de qualsevol tipologia, per exemple, la típica fuetada cervical quan et piquen el cotxe per darrere també compta com a ferit lleu. 

A la presentació de l’Informe de Mobilitat de l’ACA, es va insistir en la idea que sembla que als andorrans els agrada prémer l’accelerador. Fora de tòpics, hi ha part de veritat? 
La gent s’ha de conscienciar que no està sola a la carretera. És un tema molt seriós i de la nostra responsabilitat en poden dependre moltes coses. 

Quines altres accions s’haurien de prendre, a banda dels radars, per conscienciar d’aquesta responsabilitat? 
Si ho penses bé, és una decisió individual, personal, beure alcohol i agafar el volant. S’ha de ser conscient d’això, però finalment és decisió de cadascú. T’asseguro que el que veu un policia de trànsit quan arriba a un accident el marca. És molt dur a les quatre del matí  quan has de trucar a un pare per dir-li que ha de venir a identificar el seu fill mort en un accident. Això la gent no ho veu i pensa que no li passarà. Estic a favor que es facin les campanyes, però al final la decisió de beure alcohol i prémer l’accelerador és personal, individual.