Diari digital d'Andorra Bondia
Sophie Bellocq, degana del Col·legi d'Advocats d'Andorra
Sophie Bellocq, degana del Col·legi d'Advocats d'Andorra

Sophie Bellocq: “L’advocat que no respecta la llei no pot tenir el suport del col·legi”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Tres anys al capdavant dels lletrats col·legiats, i encara li queda la recta final fins al gener, d’un període que ha marcat un abans i un després d’aquesta professió. Per la modificació de textos legislatius però també per un canvi d’apreciació social cap a la figura de l’advocat. Com a degana defensa la professió en veu alta, i com a dona mostra una gran indignació per la desigualtat que encara avui es viu a la societat. 

Just aquest mes s’aprovava el  Reglament regulador dels requisits per obtenir el certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat. Una qüestió que vostè com a degana ha treballat i lluitat. 
En el certificat d’aptitud s’ha limitat  les vegades que poden repetir l’examen, que era una demanda del Col·legi d’Advocats, no és per limitar la gent. Es limita el nombre de vegades seguides, després poden tornar a presentar-se. Ho fem perquè la gent s’ho agafi més seriosament. El que hem proposat en la prova d’accés és un examen psicotècnic perquè ens hem trobat amb gent d’Espanya que venien i potser no podien exercir a Espanya per certs motius. Nosaltres també havíem de vigilar, a més del coneixement pur i tècnic, altres coses com que no tinguin cap problema de salut mental, perquè després això pot tenir conseqüències. 

Però també es preveuen modificacions en altres reglaments com el d’assistència lletrada. 
Sí,  en breu es publicarà, perquè a partir d’ara també intervindrem en la mediació familiar i  per la violència de gènere que es fa a la Batllia amb els serveis socials. S’ha millorat.

En què es millora? 
Es millora perquè intervé un advocat. Fins ara només era un treballador social. Això ja fa deu anys que ho demana el Col·legi. L’usuari quan anava a separar-se de la parella anava amb el treballador social, que fa una feina d’aproximar les posicions d’uns i d’altres per millorar la seva situació. Però el treballador social no té formació legal i redactava una separació que no podia, primer perquè no té la competència suficient ni tampoc la competència per com pot ordenar cada punt conforme ho articula la llei. Aleshores ens trobàvem que en els convenis s’havien oblidat molts detalls i com a advocat havies de fer un nou procediment. 

I en violència de gènere?
En el sistema de guàrdies i oficis del col·legi fem una formació especial per als advocats. No es pot acabar la carrera i entrar en aquest sistema. Primer has d’exercir durant dos anys i després  s’ha de fer una formació específica per formar part d’aquest torn que és voluntari.  Hi ha una formació d’entrada i de seguiment . Al llarg de l’any es fan diverses sessions. I en aquestes volem insistir en formacions de violència de gènere i de temes familiars per millorar els coneixements.  El reglament ara ho desenvoluparà d’una manera congruent, ja que nosaltres ja ho fèiem.

Amb el Greco es van reunir farà un any i mig, si mirem el que passa per exemple al veí del sud, a Andorra la corrupció és més residual, o potser més amagada?
Fa 10 anys no hi havia casos de corrupció a Andorra, però això era tancar-se els ulls, perquè en una societat sana pot haver-hi un o dos casos de corrupció. Fa uns anys a un agent de circulació el van fer fora per corrupció i després un a Govern. Els casos i sentències de corrupció són bastants residuals. Andorra és molt diferent.

Però això no vol dir que no n’hi hagi?
No. Però nosaltres no podem opinar si no hi ha sentències judicials. Els casos de corrupció que hi ha hagut són o denunciats o sentenciats, són els que hi havia abans i ara surten a la llum. És com la responsabilitat dels metges, tot evoluciona, i ara la informació circula molt. Ara bé, Andorra no té res a veure amb l’Estat espanyol en matèria de corrupció. S’assembla més a altres països europeus. Espanya i Itàlia són països d’alta corrupció. 

Aquests tres anys s’ha fet...
La llei de l’examen, del certificat d’aptitud; participació en el consell dels col·legis professionals pel tema de l’associació amb Europa i ara també hem  pogut negociar una modificació de la Llei dels col·legis que sortirà publicada; al Consell General hem participat en la Llei de menors, en la Llei de blanqueig, d’intercanvi d’informació fiscal, a la Llei del codi de l’administració que també hem fet una comissió, al Codi de procediment civil, en definitiva en moltes lleis; també en la comissió de guàrdies i d’oficis hem treballat activament per millorar la formació; hem treballat a la Universitat d’Andorra pel màster de Dret que ens encarreguem de tota l’assignatura de deontologia, però també formem part del jurat; hem signat un conveni amb l’UdA per les pràctiques jurídiques que es faran en el marc del màster. Hem treballat també amb la Uifand en matèria de blanqueig. A més de les assistències, o reunions amb el Govern, amb altres institucions com el Greco, el Moneyval, la Comissió europea contra la tortura, fa poc vaig assistir també al Global Forum. Així com les reunions amb els inspectors de la justícia, o la reunió ara establerta de manera trimestral amb el Consell Superior de la Justícia, en la qual estem els advocats, Batllia... per millorar el funcionament. 

Parlant de feina, i de tot el que feu del Col·legi, l’establiment per primer cop del sou del degà pot resultar una anècdota, però pot ser una fita.
Has de pensar que es paga a tot arreu. Encara no s’ha aprovat, i sincerament, no sé si s’aprovarà perquè crec que les opinions estan molt dividides. El que han d’entendre és que fa quatre anys enrere la feina de degà no suposava tantes hores, perquè has de presidir el Consell de col·legis professionals, has d’anar al consell universitari, que són moltes reunions. Has de gestionar el propi Col·legi d’Advocats. Feina molt important entre dictàmens, queixes, incidències entre advocats i la representació institucional, organització de la professió, de l’examen. Tenim una vintena de comissions. 

Si s’aprova es determinarà la quantitat.
L’aprovació del sou del degà (que seria per al pròxim degà que entri després de mi al gener) és una cosa difícil perquè suposa un increment de quota. La quota dels advocats és molt elevada i jo els entenc. Un mínim hi haurà, no serà important, però tot i ser una mica residual hem de tancar comptes, perquè els estalvis que tenim també els hem de guardar pel Tribunal arbitral que tenim amb la Cambra de Comerç, que és una altra cosa que hem treballat aquests anys. Aquest tribunal ha estat una feina del meu deganat. Ja ha sortit la seva llei i ara buscarem un lloc per ubicar-lo, perquè som dos membres fundadors, el Col·legi d’Advocats i la Cambra de Comerç. Demanarem subvencions públiques i haurem de posar diners  que vindran dels estalvis. I dels estalvis també n’agafarem per a la renovació informàtica i de tecnologies que suposarà també molt de temps. Tenim un servidor propi per preservar les dades que tenim. I ara es vol donar més recorregut al col·legiat amb el seu accés, i tot això suposarà una reforma informàtica que costarà molts diners. Ens podrà ocupar de tres a quatre anys. 

Parlava que hi ha una divisió d’opinions al si del col·legi per establir o no el sou del degà, hi ha una fractura entre els lletrats?
Pel sou del degà, no, i per altres tampoc. Quan vaig començar pensava que els advocats eren molt insolidaris, i des que jo hi soc, que treballo molt, penso que són més solidaris que quan vaig començar. Tot i que no és l’ideal i haurien de ser-ho més. Però ara veig que els advocats veuen que tots tenim interessos comuns, i quan vaig començar no palpava això. I sincerament, la idea dels interessos comuns, més enllà de les diferències que tenim i que sempre tenim els judicis els uns contra els altres, però trobo que amb aquesta visió comuna la cosa se saneja.  

El ‘cas BPA’ ha suposat un trencament entre els lletrats?
Al cas BPA treballen pocs advocats si tenim en compte que són aproximadament 176 els que estan exercint. En aquest cas n’hi ha una vintena. No hi ha fractura entre aquests 20 advocats. El col·legi és la casa de tots els advocats i també dels que intervenen al cas BPA, que per diferents motius han tingut incidències. El col·legi els ha fet costat  i d’altres han considerat que no. Però com a degana, aniré a donar el meu suport amb igualtat de condicions.  I no hi haurà una diferència perquè un és de BPA i l’altre no ho és.  Perquè tenim una llei i nosaltres actuem d’acord amb aquesta llei. 

Però és evident que aquest afer ha marcat un abans i un després en la professió?
Jo no ho diria d’aquesta manera. L’afer BPA ha marcat el fet que ara tothom sàpiga on hi ha el límit. Tothom vol dir la fiscalia, i els batlles han de saber on hi ha el límit d’anar en contra d’un advocat. I els advocats hem de saber on hi ha el límit del que podem o no podem fer.  I el dia de la festa col·legial vaig fer un discurs en aquest sentit.  El col·legi farà costat a aquells advocats que estan “acusats   injustificadament”, entre cometes,  però no a advocats que no respecten les lleis. I és molt fàcil, agafes el text de la llei i ja està, l’advocat que no respecta la llei no pot tenir el suport del col·legi. 

Tot aquest seguit de recursos d’empara d’un advocat com el senyor Silvestre, és una cosa inèdita? 
De recusacions n’hi ha hagut sempre. Jo fa 10 anys, quan estava a la junta del col·legi, també vam tenir recursos d’empara d’altres advocats. No passa cada dia, però sí que ha passat. L’únic que d’aquest se n’ha fet molta publicitat. D’inhibicions i recusacions n’hi ha moltes. El que és insòlit és la forma com ho fa, perquè el que no pot fer és instrumentalitzar una recusació, i això ja ho diran els tribunals, perquè tot està en curs, però el senyor Silvestre per molt que es presenti com a víctima, hem de remarcar que ha recusat el senyor Pijuan, i això vol dir que les institucions d’aquest país funcionen. Doncs de què parlem de víctimes si li ha funcionat en un magistrat i no dels menys importants. 

I què li sembla que es qüestioni la justícia amb tot aquest afer i pugui arribar a Estrasburg?
Em sembla molt bé, perquè si va potser totes les coses tornaran al seu lloc. Perquè aquí hi ha persones com el senyor Silvestre i d’altres que volen fer creure que qualsevol cosa és una vulneració del dret fonamental. Ja decidiran els tribunals. 

A la cerimònia de la toga va defensar molt la professió, quan es defensa molt alguna cosa és perquè està en perill. 
És que aquest any 2018 ha estat dur. Es qüestiona molt. Des de la justícia hi havia una imatge de l’advocat diferent, no tan deontològica, i després dels advocats que es pensen que podem fer qualsevol cosa. Els advocats hem de pensar que som servidors de la llei, primer de tot.  I el col·legi ha de posar topalls. Stop per a aquells que volen atacar advocats indegudament, stop, perquè és l’advocat el defensor del dret. El col·legi  defensarà uns atacs de la justícia contra un advocat si són injustificats. Però per altra banda, tampoc permetrem a l’advocat de fer qualsevol cosa, perquè hi ha un jurament i hi ha una llei.  I una ètica i una deontologia.  Hi ha una injustícia que es dona en els advocats, i que passa a molts països. Potser n’hi ha dos o tres que guanyen milions, però molts guanyen el sou base o 2.000 euros al mes, la majoria. I aquests no compten les hores, quan han d’anar a la policia o a la Batllia, a l’hora que sigui. I ho fan per una ètica. 

Contenta d’haver estat degana?
(Sospira). Ho he fet, he après moltes coses. He participat en molts actes i organismes i he conegut molta gent. Tota aquesta obertura és positiva, i ha suposat una riquesa personal molt important. Sé  moltes més coses que abans, tot i que de vegades no és bo saber tantes coses (somriu). Però també és dur, pel moment que estem passant que també és dur. Et falten hores al dia, perquè també tens el teu despatx. Aquest ritme en un moment o altre ha de parar perquè també tens una vida personal. 

Dins la professió d’advocats, la dona està discriminada?
Amb els temps antics pot ser sí. Al Col·legi d’Advocats, no. Dins de la professió, com que jo personalment tinc bastant caràcter i he estat molts anys a la junta i ara com a degana, potser no he tingut cap situació de discriminació. Però, independentment d’això, les dones no tenen un tracte d’igualtat amb els homes. Com a dona has de ser tres vegades més bona que un home. Per imposar els teus honoraris potser ho tenen més fàcil els homes que les dones, però es tracta d’un problema social. La professió d’advocat no és la més afectada. Amb clients sí que m’ha passat, però no amb la justícia. El client és la societat i potser pensen que una dona no pot defensar segons què. Quan avui en dia, en aquest país, hi ha més dones advocades que guanyen més procediments que qualsevol home. M’agradaria que es millori la condició femenina. Soc una defensora dels drets de la dona. Trobo molt indignant les coses que veig de desigualtat. A la justícia hi ha més batlles dones que homes. I d’advocats més dones que s’han matriculat que nois. Hem de palpar que la societat evoluciona.

“No sabem com s’articularà la digitalització”

Amb el nou codi de procediment civil, com canviarà el ritme  de feina d’un lletrat?
Per contestar aquesta pregunta necessitaré primer que la practica ens digui. Diuen que s’hauria d’aplicar al setembre, però això no podrà ser perquè no estarà a punt la nova seu de la justícia. I per aplicar el nou Codi de procediment civil es necessita tota la xarxa en funcionament i l’enregistrament de les vistes, tot operatiu. Per això entenc que després de les eleccions hauran de modificar la llei i fer una moratòria, perquè la llei diu que s’aplica al setembre i això no podrà ser, és inviable. Estem fent formacions cada setmana sobre el nou Codi de procediment civil, però no ens han donat trasllat ni de les notificacions digitals, que això és molt important, ni de la llei de com s’enregistraran les vistes. Aleshores falten dos lleis. La de la digitalització de la justícia, i de com es faran les notificacions. Per a l’enregistrament  de les vistes haurà de ser una llei qualificada perquè això afecta la intimitat de les persones. Tot això ens fa falta, no sabem com articularan tot això, i ja fa tres anys que estic reclamant-ho. Penso que s’està treballant però no hi ha manera de tenir-ho.

Encara falten moltes coses?
Quan es va introduir a Espanya vaig anar a Navarra. Quan van introduir la digitalització ja feia 10 anys que venien aplicant un codi de procediment civil. Nosaltres no només haurem d’aplicar una nova llei totalment digital, sinó que haurem d’aplicar un nou codi totalment reformat. Ja és prou complicada la digitalització de tots els documents… De cop tot junt, és insuperable. Hem de pensar que hi ha problemes tècnics. Vull que em diguin com Andorra Telecom podrà guardar tota aquesta informació, tots aquests documents amb tant pes, vull saber el sistema de com funcionaran aquestes notificacions digitals, a partir de quan estàs notificat o no, perquè això pot tenir una conseqüència important per a l’advocat. Imagina’t que t’arriben 50 notificacions de cop. I després, com s’enregistraran les vistes, perquè hem de verificar els drets fonamentals de la persona, veure si la llei és compatible amb aquests drets.

Per tant demaneu un temps afegit?
No demanem res. Volem veure els textos i després ja parlarem. Haurem de dibuixar un sistema complet que sigui viable, perquè de moment jo no ho sé. Perquè jo mateix he visitat el sistema de Pamplona, que és el mateix, i m’ha fet por. No por per mi, sinó perquè penso que estem posant el teulat abans dels fonaments. Hi ha moltes coses que poden passar, errors tècnics. I ja no és per l’advocat, sinó pel justiciable. Tots hem de col·laborar per treballar amb això.
 

 

Sophie Bellocq: “L’advocat que no respecta la llei no pot tenir el suport del col·legi”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte