Susagna Venable: “Les vendes s’han reduït un 50% des del 2005 i els botiguers sobrevivim”

Susagna Venable ha estat elegida recentment presidenta de la FACA, en substitució de David Fraissinet. La nova portaveu dels botiguers parla de les principals preocupacions del sector en un moment de davallada de visitants i de despesa, i també del decret d’horaris comercials.

Una de les qüestions candents és el decret d’horaris comercials. La setmana passada, el Govern va proposar deixar sense efecte l’obligatorietat de tancar les tardes que queden si es dóna tres dies festius als assalariats. ¿Com es veu la proposta?
Força bé. De fet, nosaltres només volem obrir el diumenge. Si cal fer torns, ja els farem. Però s’hauria hagut de fer abans. I pel que fa als petits comerços que obren, si cal ja treballaran els propietaris perquè el que ens interessa és obrir. Aquesta mesura ens evitarà més pèrdues. Hem passat dos ponts importants i hi havia molta gent. Hauríem d’haver aprofitat el moment. Els tancaments ja ens han fet molt mal. De Pamiers a Foix es veien botigues amb cartells que deien “nosaltres sí que estem oberts”. A més, hi ha gent que creia que es tancava cada diumenge.

¿Què creu que ha motivat aquest principi d’entesa?
Espero i desitjo que hagin entès que no era el millor moment per a aquest tipus de solucions. Nosaltres vam presentar les davallades del volum de negoci al cap de Govern provocades pel tancament dels diumenges, i espero que això hagi demostrat que el decret no ens fa cap bé.

¿Creu que hi té res a veure el canvi d’interlocutor per part de la FACA? Vostè ve del petit comerç, i el president anterior, de les grans superfícies.
Espero que no. Malauradament, en un moment vam donar una imatge errònia que no és la que volíem donar, de grans lobbys, perquè David Fraissinet era el president de la FACA. Però hi ha petits comerciants des del principi. Jo m’hi sentia representada totalment.

¿Quines són les pèrdues que ha comportat l’obligatorietat de tancar aquests diumenges?
Les pèrdues han anat d’un 3% a un 10%, depenent del sector i d’on estigui situat el comerç. El 10% és al Pas de la Casa. A la capital estan entre un 3% i un 6%.

¿Quines són les propostes que la FACA presentarà al Govern de cara al 2011?
De moment no n’hem parlat, però espero que hi hagi una solució consensuada. Així ens ho va exposar el ministre. Vam tornar a fer la proposta d’oferir deu diumenges festius als empleats i espero que l’estiguin estudiant.

¿Els comerciants creuen que té possibilitats de ser acceptada?
Jo espero que sí. Veient la resposta del ministre de no tancar la resta de diumenges si en donem tres de festius al personal, crec que anem pel bon camí.

Deixant de banda la qüestió dels horaris comercials, si fem una anàlisi general del sector, ¿quina és la situació que es viu?
El sector està tocat. Sembla que alguns països ja estan sortint de la crisi, però a Espanya, que és d’on vénen la majoria dels nostres visitants, la situació no és aquesta i les previsions no són tan bones com voldríem. Els principals problemes que tenim són la caiguda de la clientela per la davallada de visitants. A més, el poder adquisitiu dels turistes que vénen ha baixat. La despesa ha minvat molt.

¿Quina calculeu que ha estat la davallada de les vendes des que va començar la crisi?
Des del 2005 les vendes s’han reduït un 50%. És una caiguda molt important. Això ha fet que alguns comerços hagin tancat i la resta sobrevivim. Hi ha gent a qui se li ha acabat el contracte de lloguer i no li ha interessat renovar-lo, i d’altres s’han jubilat.

¿Quines propostes es fan des de la FACA encaminades a intentar canviar aquesta situació? 
Fer campanyes publicitàries i intentar que torni a venir gent. Tornar a atraure els visitants a Andorra, sigui per les compres, per la natura, per les estacions d’esquí o per qualsevol altra cosa, però el que cal ara és que tornin a venir.

Al Pas de la Casa els comerciants estan impulsant una iniciativa encaminada a fer promoció a l’exterior però també a donar un bon tracte al client. ¿Aquest exemple es pot estendre a la resta del país?
De moment no tenim la intenció d’impulsar una iniciativa similar a escala nacional. Per ara el que volem és continuar treballant amb el Govern, proposant i donant idees per a tots tipus de promocions de país. Tot i així, els comerciants del Pas ens han exposat la iniciativa que estan impulsant i ens sembla molt bé. Tot el que sigui promocionar el país ja ens sembla força bé. I també cal millorar el servei. És el que tots nosaltres volem. Fer-ho tot més bé.
¿En quines iniciatives s’està treballant en el marc de la Taula de Turisme i Comerç?
De moment estem tots pendents del pressupost. Ja sabem que ara treballem sense pressupost i amb crèdits extraordinaris, i per tant tot està una mica en stand by. Tot i així, des d’Andorra Turisme es treballa en els objectius per a l’any vinent i nos­altres estem col·laborant amb ells.
Ara encara s’estan desenvolupant les campanyes que es van preveure per al projecte del 2010 i en aquests moments ja treballem en les campanyes de l’any vinent. Tot i que encara no es pot avançar res, van en el mateix sentit que fins ara. L’objectiu és fer promoció del país, però encara estem valorant en quins territoris.
Cal tenir en compte que el Govern té oficines de turisme, per exemple, a Brussel·les, i treballa molt en la promoció del país allà. També es participa en fires de turisme. Precisament ara s’ha celebrat la de Moscou. Aquest és un bon mercat. Seria interessant rebre més turistes russos, perquè fan una despesa força elevada.

Alguns petits comerciants han demanat ajuda, ja que tenen menys possibilitats de sobreviure que no les franquícies. 
Quan obres una franquícia tens l’avantatge que normalment és coneguda. No és el mateix que obrir una botiga amb les pròpies marques. En aquest cas és més complicat perquè has de fer la teva clientela, l’has de fidelitzar. Ho has de treballar més que en una franquícia.
Crec que cal un equilibri entre les franquícies i els comerços més independents. Les dues coses estan bé. Les botigues petites potser estan més personalitzades i ofereixen productes diferents dels que solen oferir les franquícies, que, com sabem, tenen totes el mateix material. Però cal remarcar que també hem de tenir franquícies entre els nostres comerços.

Un dels problemes que fa anys que es denuncia des del sector és el preu dels lloguers. ¿Continuem en la mateixa situació?
És una despesa important al final de cada mes. Perquè a més de pagar el lloguer s’ha de pagar els sous i les altres despeses. Són unes despeses mensuals força importants. Tot i així, amb la nova situació hi ha comerciants que han demanat una rebaixa del preu del lloguer i en algun cas els propietaris els l’han concedit. Depèn del propietari.
M’agradaria pensar que tots els propietaris, o la majoria, entenen la situació econòmica actual i espero que si tenen un lloguer no abusiu però alt s’adonin de la situació actual i el rebaixin. Els botiguers ja fem un esforç treballant dia a dia i ens agradaria que els propietaris també fessin un esforç i entenguessin la situació. A més, les botigues tancades no fan goig.

Un altre aspecte que no acaba de materialitzar-se és la llei del comerç.
Nosaltres la volem i esperem que sigui sobre la taula per estudiar-la. No fa goig una botiga que està els 365 dies en liquidació total, no dóna una bona imatge. Cal regular-ho i fer rebaixes i liquidacions quan toca i la resta del temps tenir un aparador ben bonic. A nosaltres el projecte de llei que va presentar el Govern anterior ja ens semblava força bé.

Ara també està a tràmit el projecte de llei de l’IVA.
Tot impost fa que no tinguem preus competitius respecte als altres països. Cal mantenir el diferencial i si el tipus fos inferior al proposat, millor.

També s’està analitzant la possibilitat de fer zones per a vianants.
La FACA no es vol posicionar en aquesta qüestió perquè hi ha associats de tots els parers. Això no vol dir que no s’hagi de fer més dinamització als carrers, com exposicions o espectacles.

¿Quins són els projectes de futur de la FACA?
Estem pendents del pressupost perquè els projectes són compartits amb el Govern. Tot el que sigui donar suport al comerç cal que tiri endavant perquè, juntament amb el turisme, és el sector més important. I si no en fem més promoció la gent no vindrà.