Vanesa Arroyo: “Més que el conveni d’Oviedo, cal fer una reflexió de país per regular”

No cal que vingui cap Institut Marquès per evidenciar que manca regulació de la biomedicina. Des que es va crear fa dos anys Andbio, l’associació de biotecnologia andorrana, ha anat reivindicant una llei de mínims que prevegi certes pràctiques. Algunes es realitzen cada dia en alguns laboratoris i empreses del país. I ho fan sense marc legislatiu. És una mostra, doncs, d’una anomalia que pateix aquest sector emergent.

Si li sembla bé comencem per parlar del concepte de biotecnologia.
La biotecnologia el que engloba són totes les tècniques que en el seu origen el que fan és estudiar l’ADN, el material genètic que ens fa com ens fa. Sobretot és l’aplicació de tots els microorganismes o de les nostres cèl·lules, saber com poder fer-ne un ús que pot anar destinat a nombroses aplicacions com alimentàries, de salut, medi ambient... Això va resultar una revolució en el moment en què es va saber seqüenciar l’ADN i es va saber que era 
un gen.

¿Quantes empreses formen part del sector? ¿Estan totes associades a Andbio?
El nombre exacte no el sé, perquè no hi ha estadístiques. El que sí que puc dir és que actualment som quinze membres, molts d’ells  emprenedors, i d’altres estudiants, i alguns que busquen feina. També hi ha moltes empreses que no estan a Andbio i d’alguna manera podrien ser computades en la branca de biotecnologia, perquè  una empresa que fa cervesa pot ser del sector, però si parlem de la part mèdica també s’hi poden incloure alguns laboratoris que no  tenim a l’associació, però potser hi ha quinze o vint empreses.

Des que es va crear Andbio el 2014, ¿hi ha hagut un creixement de l’interès?
La veritat és que vam començar sent tres persones, que és el que necessites per crear una associació, i realment hi ha hagut un increment en l’interès en gent que ha vingut a les reunions i també un increment en contactes de gent de fora que volen venir a Andorra, i ens pregunten com està el tema, el sector i la regulació. 

Aquesta gent de fora, ¿són empreses interessades?
També hi ha gent que vol venir a treballar en el sector.

I en aquest cas que els dieu, ¿com està el sector aquí a Andorra?
Nosaltres el que fem és fer de nexe, hi ha alguns casos que alguna empresa del país ens ha demanat currículums. És un sector que està emergint. 

¿I què és el que li fa falta per desenvolupar-se a la biotecnologia aquí a Andorra?
Ara la Unió Europea està mirant com promoure els sectors econòmics basats en el coneixement, i això inclou recerca, innovació. La Unió Europa parla del model basat en quatre pilars: universitats i instituts de recerca, el govern, la societat i el teixit empresarial. Les quatre potes han d’estar coordinades  perquè el que es genera en una pugui estar acompanyada per una altra i estar promoguda i perquè es tradueixi en serveis i productes que tinguin una aplicació per al benestar de la societat. Ara, a Andorra, ens trobem en aquest cas. És molt interessant el que està passant perquè vivim el que han viscut els països de l’entorn, perquè al final la ciència avança i el debat pot ser nacional però l’aplicació és global.

¿Es refereix a l’interès, per exemple, d’empreses de fora, com l’Institut Marquès, que s’ha plantejat venir, i la manca de regulació respecte d’això?
Sí, això de plantejar-nos fer una regulació, d’interès d’empreses però també de persones del país que volen desenvolupar el sector per poder pertànyer a la xarxa d’investigació que hi ha arreu, i tota aquesta situació és un repte.

¿Per què s’ha  d’invertir en biotecnologia, què és el que aporta?
Primer és invertir en un sector que creix, és emergent, fas una aposta per una cosa que et pot portar beneficis, perquè Andorra és un país petit i només que vinguin quatre empreses ja pot suposar 40 llocs de feina. Però també perquè pot generar que no només siguem usuaris de tot el que es genera al voltant, sinó que nosaltres mateixos podem ser productors de recerca i de productes aplicats. Això també et crea un ecosistema atraient de talent. En definitiva, l’economia basada en el coneixement, que se’n diu ara, té un gran potencial. 

¿Es pot accedir des d’Andorra a ajut europeus, tan necessaris per finançar els projectes?
A ajudes petites com la línia Poctefa, sí. Formar part de projectes més grans que puguin ser subvencionats per l’Horitzó 2020, que ha estat una gran aposta de la Unió Europea per cohesionar països i desenvolupar projectes no només en biotecnologia sinó també en temes aeronàutics i agricultura, a aquestes ajudes no hi podem accedir. És una llàstima.

Amb l’acostament amb la Unió Europea, ¿Andorra ja podria accedir aquest Horitzó 2020?
No té res a veure, perquè sempre serem un país tercer. Tot i això ja hi ha països com el Marroc o països de l’est que participen de l’Horitzó 2020, però estan com subcontractats per l’ajuda rebuda per països no tercers. 

¿Farien falta altres recursos materials, com per exemple un parc biotecnològic?
El que és clar és que per desenvolupar el sector, com comentàvem, cal diverses potes  a establir. Una era la llei de patents, que era necessària. Un altre punt és on venen. Un parc de biomedicina pot ser una àncora per atreure dos o tres empreses entre les quals es generin sinergies i comparteixen costos i seria molt interessant. Però quan parlem d’un parc d’aquests moltes persones s’imaginen una cosa enorme. I podria ser una planta de 300 o 400 metres quadrats compartimentats en tota la part d’infraestructura necessària per tenir les  certificacions, en temes de ventilació i seguretat, però ja està. No és la necessitat de construir un gran edifici. I sobretot també caldria una regulació.

Parlem de la regulació. ¿Estem parlant d’una llei en concret de la biotecnologia o biomedicina, o parlem d’altres regulacions?
En un país petit com Andorra, i que comencem a desenvolupar el sector, des d’Andbio hem pensat que l’interessant seria crear una llei de mínims, que tracti diferents punts que  s’apliquin a tècniques habituals avui dia i que estableixi un marc estable. A partir d’aquí sempre es pot aprofundir més i fer penjar altres reglaments o lleis. 

Quan diu una llei de mínims, ¿és una llei de biomedicina?
Sí, però dintre d’aquesta llei caldria incloure diferents punts com les teràpies amb cèl·lules mare, la reproducció assistida, els assajos clínics, els tests genètics. O sigui, valorar totes aquestes tècniques que comentem quines ja es poden incloure d’entrada per regular-les i després més endavant, si per exemple les teràpies de cèl·lules mare o  teràpies avançades es desenvolupen més fortament, sempre es pot fer una llei concreta per allò. Això és el que passa en altres països. Tens una regulació concreta per la reproducció assistida, una llei per a d’altres. Però ara començar a fer lleis no té sentit. El que plantegem és fer una llei  conjunta. 

¿Això ja s’ha traslladat al ministeri de Salut?
Sí, ho vam fer quan ens vam reunir amb la ministra Rosa 
Ferrer. 

¿De tot això de què parla de regular, també es pot concloure que actualment certs laboratoris i empreses ja realitzen certes pràctiques que no estan regulats?
Per exemple els tests genètics. Ja fa temps que se’n fan, quan per exemple et quedes embarassada. És clar, nosaltres ens vam trobar que teníem un company que volia crear una empresa de tests genètics i et trobes que és alegal, perquè no hi ha regulació. El Codi Penal diu que no pots obtenir material genètic d’una persona amb ànim de lucre. És a dir, teòricament no pots cobrar per un test genètic. I això ja es fa. I s’ha de regular. A més ara tot això s’envia fora. Si es normalitza amb regulació, es podria generar que una empresa d’Andorra ho fes des d’aquí, i inclús fer un big data de salut del país, perquè ara totes aquestes estadístiques se les queden les empreses de fora. 

A més n’hi ha d’altres, com el banc  de mostres de sang de cordó umbilical instal·lat a Sant Julià. ¿Com actuen aquestes empreses sense llei que les empari?
Fan teràpies avançades i ells obtenen permisos del ministeri amb unes exigències concretes per dur a terme l’activitat. Per això també es va crear Andbio, perquè t’adonaves que a una empresa es demanaven uns requeriment i a una altra els mateixos o diferents i no semblava eficient. 

Aleshores, per exemple, tornem a l’Institut Marquès. ¿També li haurien pogut demanar unes exigències 
concretes?
Suposo que sí. 

Perquè veure que una marca de salut no s’instal·li a un país per mancances legislatives,  ¿això és negatiu per a Andorra? 
Jo crec que el que és negatiu per a una empresa és la pèrdua de temps. Una empresa no es pot permetre tenir un equip de persones treballant en un projecte d’expansió en què entre venir a Andorra o anar a Irlanda hi hagi una diferència de dos anys. El temps és diners.  

¿Per què és urgent que Andorra s’adhereixi al tractat del conveni d’Oviedo?
¿És urgent per a qui? És un conveni de l’any 1997. En tots aquests anys la ciència ha avançat molt i si te’l llegeixes pràcticament tothom està d’acord en tot. Hi ha una part que parla de la genètica, de la fecundació in vitro, però també hi ha països al nostre voltant, com Alemanya, que no l’han signat i no estan pas a la cua del desenvolupament biotec.

Però Alemanya té lleis.
Sí. Per tant allò que seria urgent seria fer aquesta reflexió de país i regular conforme a nosaltres ens sembli correcte i oportú.

Però si no tenim regulació, ¿el conveni d’Oviedo sí que fa falta, per exemple, perquè l’Institut Marqués entri 
al país?
És una manera ràpida d’establir ja unes bases del terreny de joc que ens trobarem. Si vols anar ràpid sí, però això no treu que es faci una reflexió pròpia de país.Fer-ho està bé, no fer-ho però no fer una llei, no. Només Conveni d’Oviedo, tampoc.

“Esperem que ens puguem reunir amb el Comitè Nacional de Bioètica perquè hem d’anar tots junts”

¿Quines han estat les activitats més destacades durant el 2015 d’Andbio? 
Ens ha servit per consolidar la xarxa de contactes  d’afiliats, i també ens vam reunir amb els representants del ministeri de Salut, per tractar la possible regulació, les possibles lleis que també afectarien Andorra en cas de l’acostament amb la Unió Europea, i també vam parlar amb el ministeri d’Educació per proposar-los acostar la biotecnologia a les escoles. Hem valorat de fer un segon fòrum el 2016, sobretot perquè comptem amb el suport d’empreses i d’entitats com Crèdit Andorrà, i organismes públics, però hem trobat prudent esperar fins que tot maduri una mica més i poder fer una segona edició del fòrum perquè sigui igual o millor que la primera.

Amb això d’entrar la biotecnologia a les escoles, ¿quina és la idea exacta?
No es va agafar cap compromís amb el ministeri d’Educació sinó que ens van dir que ho mirarien en les diferents escoles. Ja ens van dir que per al curs següent era massa aviat, i que mirarien d’estudiar-ho per a més endavant. Seria un projecte més per a batxillerat. Pensem que hi ha gent en aquest nivell interessada per tenir una mica més  de pràctica en laboratoris. Es tracta de divulgar la biotecnologia.

També han intentat posar-se en contacte amb el Comitè Nacional de Bioètica, en diverses ocasions i des de la creació d’Andbio, fa ja dos anys, però sense èxit.
En algunes ocasions vam intentar parlar amb ells, amb el president, i la comunicació no va ser fluida. Però esperem que això canviï en un futur sincerament, perquè és evident que ens interessa parlar amb ells per compartir inquietuds i d’alguna manera tractar d’aquests temes, que al final un comitè de bioètica, d’alguna manera, ha d’assessorar en base a la  situació del país i a les necessitats que estan sorgint i entenc que aniran treballant en funció del problema que es vagin trobant. Nosaltres el que volíem era parlar sobre el banc de teixits de cordons i cèl·lules mare i també per veure com els podríem ajudar.

¿I per què no s’estableix aquesta comunicació amb aquest Comitè Nacional de Bioètica, que sembla estar tancat fins i tot també per als mitjans de comunicació?
Amb l’anterior ministra ho vam comentar i ens van dir que s’estaven situant, i ells  estaven en una altra fase. Sigui com sigui, esperem que sí que ens puguem reunir, perquè hi ha d’haver una coordinació de tots els sectors per empènyer. Hem d’anar tots junts.

A més aquest 2016 Andbio també participarà en el Biotech Annual Congress 2016. ¿Quina serà la seva ponència?
Ens ha convidat la federació de biotecnologia d’Espanya a una taula rodona per parlar de la trajectòria professional i el sector empresarial biotecnològic. Jo faré la ponència i intentaré explicar com està el sector empresarial i quines són les oportunitats que creiem que hi ha. Al final nosaltres hem d’aprendre del que passa al nostre entorn. Espanya és un país que genera molta investigació i patenta poc; per tant potser no cal fer igual que ells. França és molt conservadora. Malta patenta moltíssim. Per tant cal fer una reflexió de cap on volem anar en aquesta matèria.