Ventura Espot: “Hem aconseguit eliminar la crispació que hi havia al Comú d’Ordino”

El cònsol d’Ordino, Ventura Espot, fa balanç d’aquesta legislatura al capdavant del Comú. Parla dels èxits recollits durant aquests gairebé quatre anys, tot i haver de gestionar en un moment de crisi. Destaca el treball en equip que s’ha fet amb la resta de consellers de l’oposició, l’esforç per sanejar les finances de la corporació i la millora de la marxa de Vallnord. Els acomiadaments al camp de neu han estat l’aspecte més dur del mandat.

¿Quin balanç fa del mandat?
Fa quasi quatre anys que el poble d’Ordino ens va donar la confiança. Va ser un repte per a nosaltres. Bàsicament amb un equip nou, jove, sempre he dit que amb un perfil tècnic. I hem viscut tres anys duríssims per la crisi, per problemes socials, i hem hagut d’estar al capdavant.
El balanç que en faig és de gratitud envers el meu equip i el poble, primer per haver-me escollit i després perquè hem treballat molt. El primer actiu que podria dir és que hem eliminat la crispació política que hi havia al Comú d’Ordino. Nosaltres vam dir que el nostre tarannà era parlar de les coses i no ser massa conflictius. Em sembla que ha estat la prioritat número u i ho hem aconseguit. Per tant, la relació que hem tingut tant amb el poble com amb l’oposició sempre ha estat molt cordial. I això ha estat un èxit tant de l’oposició com nostre.

¿Pel que fa a projectes, què en destaca?
Sense cap dubte l’ampliació de la carretera general 3, una obra que feia més de 25 anys que el Comú d’Ordino demanava. Hem estat nosaltres els que hem parlat amb els propietaris, amb el Govern, i finalment és una obra feta, i això sí, que ens omple de satisfacció com a principal actiu que hem fet. Si em pregunta de què estic decebut, estic decebut dels acomiadaments i les desvinculacions de la gent que vam tenir a Vallnord. Sempre és dur mirar als ulls a una persona i acomiadar-la. Això és del que em sento més trist. És l’aspecte més complicat del mandat sense cap dubte.

Quan van arribar al consolat el nivell de l’endeutament era un dels maldecaps de la corporació. ¿S’han aconseguit els objectius plantejats al principi?
Sí, s’han aconseguit els objectius. Nosaltres el vam quantificar en la xifra que el Tribunal de Comptes va donar, de 18 milions. Però sempre hem estat respectuosos amb aquesta qüestió i dèiem que les factures que venien més tard les compatibilitzàvem en el mateix exercici perquè nosaltres no les havíem provocat. Això eren quasi 2 o 3 milions. Quantificàvem el deute en aquell moment en 21 milions. Nosaltres hem rebaixat l’endeutament i els pressupostos sempre els hem tancat en positiu. És a dir, que no hem generat dèficit. És una tasca que hem d’agrair a la consellera de Finances, Meritxell Martí, i al Comú d’Ordino.

A Vallnord s’ha implantant un nou model de gestió. ¿N’està satisfet?
Hem trobat un model en què cada societat té la seva gestió, a banda de la comercialització, i totes les parts estem molt més còmodes amb aquesta gestió. La veritat és que les reunions així ho diuen.

¿El pla de viabilitat està donant resultats?
Hi ha hagut una millora important, tant fent el pressupost com gestionant-lo. Encara podem fer-ho molt millor. El pla pressupostari que ens va fer Axis s’està seguint. Crec que es va pel bon camí i calculo que en un parell d’anys podrem arribar a un equilibri pressupostari.

Això sense repetir situacions dramàtiques com les viscudes.
Em sembla que la feixuga ja l’hem passat. Entenem que hauríem de tenir més ingressos, si no s’ha de baixar en despeses. No es preveu que toquem gaire els llocs de treball. En comptes de baixar en despeses de personal hem de reduir despeses energètiques. Sempre he dit que el Govern ens hauria d’ajudar amb la reducció del que paguem per les quotes d’immigració, amb el preu de la llum, del gasoil, i si la iniciativa privada ens donés un cop de mà i entrés capital per ajudar en la inversió, encara seria millor.

¿Ja han parlat amb el Govern?
Properament hem de parlar sobre les ajudes. El Govern pot fer lleis per fer més econòmics aquests serveis, i això ens aniria molt bé per al compte d’explotació. El Govern ens va escoltar i la intenció és plasmar-ho d’aquí un parell de setmanes en paper.

¿Quines inversions es preveuen a Vallnord?
Davant la propera celebració d’eleccions farem un pressupost de funcionament. Ara estic treballant en la candidatura i serà amb els seus integrants que mirarem els diners que hi ha, perquè ens tocaran la llei de transferències, i a partir d’aquí establirem prioritats. Grans inversions no n’hi haurà.

¿Hi ha perspectives de tenir finalment un soci privat a Vall­nord?
El capital privat vol que les inversions li surtin rendibles, i en aquest moment no ho són. Podrem començar a buscar inversions amb la cara alta quan li puguem oferir una rendibilitat alta. Crec que en dos anys podem rentar la cara a les estacions i tenir una situació preferent.

¿Com evoluciona l’activitat comercial a la parròquia?
Hem mirat que la gent que s’instal·li a Ordino tingui unes condicions preferents, tant en els tributs com en l’obertura dels negocis. Ordino és petit, hi ha poc comerç, però intentem que la gent que s’hi vulgui establir ho tiri endavant. Hem tocat el límit del límit en aquest àmbit.

¿Això també ha afectat els ingressos del Comú?
Els ha tocat, però la part grossa dels ingressos són les llicències urbanístiques, a part de les transferències, junt amb l’impost de transmissions patrimonials (ITP), que han estat capítols que han davallat any rere any.

Ordino té molts serveis mancomunats amb la Massana. ¿Es preveu ampliar la col·laboració?
Ens en sentim molt contents i crec que som les parròquies amb més serveis mancomunats. Crec que voregen els deu. Qualsevol cosa que puguem fer conjuntament la tirarem endavant.

Respecte al pressupost del 2012, ¿es preveuen retallades en els salaris dels treballadors del Comú?
No. Nosaltres ja hem dit que congelem els sous. Respecte a les restriccions, n’hem de parlar quan sapiguem la quantitat de què podem disposar de les transferències. Sabent això i les inversions que es volen fer, ja veurem com organitzem els comptes. Ja m’agradaria donar una sorpresa als funcionaris augmentant-los alguna cosa. Tot i així, encara hem de començar a treballar en el pressupost.

Amb tot, no es preveu reduir la quantitat de funcionaris.
Nosaltres hem reduït personal. No hem cobert gent que ha marxat o que s’ha jubilat. És una mesura que apliquem a Ordino.

¿Estem parlant de molta gent?
Em sembla que són una quinzena de persones les que no s’han reemplaçat.

També es vol impulsar un programa de prejubilacions.
Tothom està d’acord a impulsar les prejubilacions, però no acabem de posar-ho en paper. M’agradaria, però no hem avançat en aquest àmbit. Hem tingut diversos casos que intentarem negociar, potser al camp de neu o al mateix Comú, però tot està en una fase molt embrionària.

Caldrà fer un reglament.
Avui no hi és i caldrà fer-lo. Per a la corporació les prejubilacions són costoses. Entenc que al Comú li ha de sortir una mica més econòmic que mantenir aquesta persona en nòmina i no pots fer que afecti els drets del treballador. La intenció és parlar d’aquesta qüestió amb el personal.

¿Creu que també caldria aplicar les prejubilacions forçoses?
Quan es parla de prejubilacions forçoses es toca certs drets i abans crec que n’hauríem de parlar. Tot el que és forçós no m’agrada.

Ha comentat que el pressupost del 2012 el farà el nou equip de govern. Es trobaran també amb els ingressos que comportarà la construcció de La Querola.
No sé quan pensen entrar el permís, quan pensen fer els pagaments... M’agradaria que així fos. Sembla que comportarà uns ingressos que vorejaran els tres milions d’euros. Això serà la bomba d’oxigen de quan ets sota l’aigua. Nosaltres hi som, i alegries d’aquestes a Ordino i Andorra els convenen. Això vol dir també que hi haurà gent que treballarà, que farà les obres, i això vol dir activitat econòmica.

Aquest era un dels projectes importants que es preveia materialitzar durant el mandat.
Sempre hem dit que La Querola serà un referent urbanístic de muntanya, i a més tenint en compte que el fa un arquitecte de renom com és Jean Nouvel. Això suposarà sense cap dubte un abans i un després en urbanisme. També em dol que no es fes el geriàtric. Ja havíem donat la llicència urbanística i per problemes de finançament no es va tirar endavant. Tot i així, estic content perquè tot el que havia de fer el Comú ho va fer.

La construcció del geriàtric està del tot descartada.
Està descartada i no hi ha hagut cap més contacte. Tampoc hi ha hagut altres persones que s’hagin interessat per desenvolupar el projecte.

¿Tampoc hi ha hagut avenços per portar l’Institut Gaudí a la parròquia?
Ells estan interessats a venir. El volíem situar a l’hotel Casamanya, però per raons de lloguers no hem avançat. En un moment ens van visitar el president i la junta de l’institut a Ordino, però fins que no tinguem el resultat de l’hotel Casamanya tenim un problema de locals. Fins que no tinguem resolt això o la possibilitat d’establir-lo en algun lloc, estarà parat. Ara esperem perquè vam veure que el Quart està en contacte amb una sèrie d’hotelers.

En l’àmbit social, ¿han detectat més dificultats a Ordino?
Les hem detectat en el foc i lloc, perquè els impagats s’han multiplicat d’una manera important. Així hem vist les dificultats que té la gent. Se’ls donen uns dies perquè satisfacin el pagament i, un cop transcorregut aquest temps, se’ls porta a la Batllia. El nombre de gent que s’ha portat a la Batllia ha estat més important del que era normal.

També s’ha anat apujant les tarifes dels serveis.
Entenem que cal anar-les apujant a poc a poc per arribar a un equilibri pressupostari. Tota la qüestió de sous i infraestructura que mou l’escola bressol, per exemple, s’ha de reequilibrar. Però també som conscients que la gent ho passa malament i que els pares treballen i els nens han d’estar en una escola bressol. Per tant, tampoc no podem estrènyer el cinturó a aquesta gent que treballa. Som molt curosos i quan fem el pressupost així ho entendré.
Cal arribar a un equilibri pressupostari, però cal ser conseqüent amb la gent treballadora. Sóc partidari que les escoles bressol passin a dependre del ministeri d’Ensenyament. No sé si el Govern està disposat a oferir serveis en aquest sentit i fer que el Comú només sigui propietari de la sala.

“El director de l’Ordino Studios treballa en un projecte que portarà l’arribada d’un guanyador d’un Goya”

¿S’estan complint els objectius fixats amb l’Or­dino Studios?
El Comú hi ha apostat fermament i hi aposta. Espero que en un curt termini de temps el director ens doni una sorpresa perquè ha de reestructurar tot el negoci, sempre parlant d’audiovisuals. Estem a l’espera que ens faci una presentació pública, i mirarem de bons ulls que aquest negoci sigui un referent a Andorra en l’àmbit fiscal i d’exportacions audiovisuals a tot arreu.

¿De quin tipus de projecte estem parlant?
El director de l’Ordino Studios ha impulsat com una espècie de plató, un espai per poder filmar pel·lícules. Ara estem a l’espera de tenir una conversa amb ell, però em consta que ara treballa en un projecte que comportarà l’arribada d’un professional d’Espanya, guanyador d’algun Goya, que treballa en l’àmbit dels muntatges audiovisuals d’animació. Serien nous professionals que es vindrien a establir i portarien bon nom, llocs de treball i activitat econòmica, que és el que ens interessa.

¿Es pot quantificar l’activitat que ha comportat l’Ordino Studios des que es va crear?
Ara per ara, no. Nosaltres els hem intentat ajudar amb el lloguer. Es va fer l’Ordino Film Comission, amb una petita subvenció, i després són ells els que ho han d’impulsar. Estem a l’espera de poder quantificar tot això i fer balanç de com han anat aquests tres anys de col·laboració.
El Comú, en tot cas, ¿està satisfet d’haver impulsat aquest projecte?
Sense cap dubte. Molt satisfet. És un espai que ha generat l’entorn econòmic apropiat, la sala s’utilitza, cobrem un lloguer i la calefacció i la llum que havíem de sufragar ara la paguen uns altres, i això sempre va bé.

Parlem del futur. ¿Quins seran els objectius de la seva candidatura de cara al nou mandat?
El programa l’hem de preparar amb els consellers, però jo, com a candidat a cònsol, sempre dic que la prioritat és l’austeritat pressupostària, rebaixar deute com sigui, i això sense oblidar les petites inversions que es puguin anar fent al camp de neu i als diferents pobles. Serà de caràcter social, ajudant en moments difícils el poble i oferint activitats amb què, sense apujar gaire les quotes, la gent d’Ordino gaudeixi d’un Estat del benestar a la parròquia. Això sempre fent èmfasi en l’austeritat econòmica i també destacant el nostre tarannà, que és molt dialogant, i tenint les portes obertes del Comú a tothom.

¿Quines perspectives té de cara als comicis?
Creiem que tenim possibilitats perquè som el Comú que té el poder. Entenem que cometem errors però no veig una crispació important a la parròquia que indiqui que ho hem fet tan malament. Oferim el nostre tarannà de treballar i ser honrats, dues qualitats que es busquen en el món polític i que hem demostrat que tenim.