Diari digital d'Andorra Bondia
La ministra de Turisme, Verònica Canals.
La ministra de Turisme, Verònica Canals.

Verònica Canals: “El virus ha comportat que ens parléssim més amb els països veïns”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Facundo Santana

La ministra de Turisme, Verònica Canals, defensa el diàleg amb els països veïns, que considera no només que “no ha fallat”, sinó que s’ha reforçat degut a la pandèmia de la Covid-19. Canals, que no dona la temporada per perduda, agraeix l’esforç del sector hoteler i insisteix en la necessitat d’anticipar-se a la demanda i a les necessitats dels turistes i oferir una experiència Andorra.

Veient dades epidemiològiques dels països veïns i de l’entorn europeu, es pot considerar perduda la temporada d’hivern?
No, com a poble andorrà que resisteix molt aquí es resisteix perquè tot canvia molt ràpidament. És el cas per exemple de les estacions d’esquí, que han obert per als residents i són elles les que ho han decidit perquè estan convençudes que s’ha de treballar la neu i produir, perquè al moment que es pugui tenir el trànsit de turistes tant d’un costat com de l’altre s’ha de ser capaços ja l’endemà d’engegar-ho tot. Si ho haguessin donat per perdut ja no s’haurien arriscat a obrir ni per als residents.

Quin retorn té de la situació dels treballadors de pistes, sobretot dels temporers, alguns dels quals es plantegen marxar a final de mes davant la incertesa de poder arrencar la temporada?
Aquest any és cert que no hi haurà tot obert ni tots els treballadors, però els temporers estan acostumats que quan obren les estacions no està al cent per cent, sinó que es va obrint gradualment. Quan s’arrenca el 27 de novembre s’obre amb poca gent i després es van incorporant de cara a la Puríssima i també per Nadal. Estan molt acostumats a anar-se incorporant progressivament i les estacions tenen la seva forma de gestionar el personal, allotjant-los a hotels i residències, facilitant-los tot el tema d’alimentació... Aquest any ajuden també molt Càritas i Creu Roja i molts no han tirat la tovallola perquè a tot arreu és difícil. La neu a Andorra és un producte molt competitiu i si la pròpia estació hi creu i està lluitant per obrir, els treballadors, molts en ERTO, estan aquí esperant. No crec que marxin molts treballadors, els que ho han fet ja no hi són de fa temps o no han vingut.

La situació és incerta i canviant, però fins a quin marge es pot donar?
Ho hem fet per passos. Fins al 31 de gener tenir-ho obert per als residents i veure les primeres setmanes de febrer, les vacances de Carnaval, què farà França i què farà Espanya. I aquí es va reflexionant a mesura del que facin ells i l’estat de la pandèmia tant en un costat com en l’altre. 

Què ha fallat en el diàleg amb els països veïns que en un primer moment semblava que podien venir turistes i després no, o en el cas de França que poden venir però no per esquiar.
La situació et posa en un entorn on tot canvia de la nit al dia. És cert que França va obrir l’intercanvi de turisme de compra, però Andorra va ser lleial a tot el posicionament europeu quant a no obrir les estacions. Això ha permès aquest flux de turisme de compres que va venint, gent que baixa fins a Andorra la Vella que no forçosament travessaven tot el país i no pernoctaven. I ara, i tot i que sigui minsa la demanda, molts hotels estan treballant amb aquest públic francès. 

I respecte al sud?
Pel costat català s’ha treballat molt i de valent, però l’evolució de la pandèmia tant a Espanya com a Catalunya ha fet que falli aquesta obertura. Però el diàleg no ha fallat i n’hi ha hagut. Si tirem enrere, l’11 de març havia de començar el Congrés de Neu i de Muntanya i just abans hi havia la ministerial de Turisme i ningú sabia que arribaria la Covid amb aquesta força. I va ser amb tots els ministres de Turisme a les pistes d’esquí perquè veiessin el que era la natura a Andorra que van arribar totes les notícies i ja es va posposar el Congrés de Neu i Muntanya, ens vam reunir amb les estacions i el 14 ja es tancava tot. Però aquí ja va començar el diàleg i de seguida vam poder parlar amb la directora d’Atout France, Caroline Leboucher, i amb els de Turespaña i l’aleshores secretaria d’Estat, Isabel Oliver, i ja vam començar a intercanviar per veure com quedava el sector, què fer, com podíem treballar mesures sanitàries i protocols. 

Així la Covid ha reforçat aquest diàleg.
Sí, el que ha comportat aquest virus és parlar-nos més amb els països del costat però també saber exactament què seria bo per al nostre sector turístic. Per exemple quan es va decidir la distància de metre i mig en restauració a Espanya havien fet un aforament del 30% i a França les braseries deien que el metre i mig ni bojos, i al final des de Salut es va proposar això i França s’hi va acabar adherint. Tot i les dificultats que ha comportat el virus, ha fet també que ens comencem a qüestionar moltes coses preestablertes i tenir interlocució, potser més fluida, amb actors com poden ser Turespaña i Atout France.

S’havia descuidat una mica aquest contacte més proper en centrar esforços a buscar mercats més llunyans?
Més que descuidar cal pensar que, en el cas de França, Andorra i les seves estacions són un competidor molt fort. Però quan va canviar la directora d’Atout France ens vam desplaçar a París el novembre abans de la Covid i vam plantejar el perquè no fèiem una reflexió de poder pensar en clau de Pirineu, la mateixa que s’ha fet també al costat català, i definir un producte que sigui els Pirineus, com pot ser els Alps o les Dolomites, pensat en clau de muntanya. Allà ja es va començar a tornar a intercanviar i a veure la importància que té treballar conjuntament. I crec que això va intensificar també després tant la inversió publicitària de cada costat com l’interès dels hotelers pels mercats propers.

Parlant d’hotelers, quin retorn té del sector? Perquè han advertit que alguns hauran de tancar com la situació s’allargui massa.
Primer de tot agrair-los molt l’estiu, perquè estant tot tancat se’ls va demanar ajuda i tornar a obrir  per tenir places hoteleres. No demanàvem les 46.000 que hi ha però sí que hi va haver gent molt valenta, que va sortir dels ERTOs i van obrir l’hotel. I amb això van poder fer un estiu amb un milió de turistes a l’agost, i això que no teníem ni contingut d’esdeveniments que no es podien fer ni la garantia que podrien treballar, i al final ho van poder fer. De cara a l’hivern, et fan confiança però són molts mesos sense intercanvi de turistes, molt dur per a ells. Però tot i amb això amb els ERTOs hem intentat respondre de la millor manera a les seves demandes. No és fàcil perquè no es pot acontentar sempre tothom amb les mesures que demanen, però seguim amb reunions amb ells.

Parlava que la Covid ha fet reflexionar tot el sector, com ha de ser el turisme del futur o el futur del turisme?
Crec que és el futur del turisme i no turisme del futur, perquè aquí nosaltres hem d’anticipar-nos a la demanda i a les seves necessitats. La Covid ens ha fet qüestionar molts valors com a éssers humans, el fet d’estar confinats també ha comportat una reflexió sobre la forma de consumir, i sobre el que és important i el que és més fútil i innecessari. En turisme hi ha una tendència molt forta que està agafant molta empenta, que és tot el tema del turisme de salut i benestar. Aquesta dicotomia que hi ha ara entre economia i salut ha canviat la gent que ara busca destins on es trobin bé perquè les condicions sanitàries els ofereixen una garantia. I en aquest sentit, el doble cribratge al seu moment i el testar el 40% de la població i el 100% dels professionals del sector turístic és molt positiu perquè dona més garantia  a qui rep un servei. 

Tothom vol oferir seguretat.
Hi ha molta més competència perquè tothom vol aquests turistes a casa seva i aleshores s’ha de ser molt creatiu i oferir una experiència en si. Ara ja no val de venir per un dia i tornar a marxar, ara s’ha de crear un producte, una experiència a Andorra, que tingui un contingut, que respongui a les seves aspiracions de salut. Tenir la natura és una palanca molt bona i dins d’aquesta hem d’organitzar experiències per a cada grup. Amb els Tamarros per exemple, i gràcies a l’ajuda dels comuns, es va fer per a un públic familiar i l’any que ve presentarem itineraris diferents de benestar, sobre els sentits. Una cosa que quan la persona hi és pot tenir una experiència de no només anar de compres o d’altres coses més vistes. Cal enriquir l’experiència de destí, donar les garanties sanitàries de destí i augmentar la qualitat de la prestació del servei. I en aquest últim aspecte ja vam iniciar formacions amb els diferents actors.

Quin impacte ha tingut la pandèmia en les línies estratègiques definides pel ministeri a l’inici de la legislatura, ha calgut modificar-ne alguna?
S’han hagut d’intensificar. La meva forma de veure el turisme és que s’ha de sembrar i construir una estratègia perdurable. La Covid ens dona l’oportunitat de fer un guió amb el contingut Andorra i això passa pel producte local. I una de les línies en aquest sentit era la de la gastronomia andorrana que es treballa conjuntament amb la ministra de Medi Ambient. Donar a conèixer tot el producte local. No estem amb un volum com pot ser Ribera del Duero o Rioja en el cas dels vins, però sí que hem de donar a conèixer les petites produccions que tenim de formatges, confitures, el que sigui. Hem de ser capaços de tenir un segell de restauració tradicional i que hi ha establiments que puguin oferir aquells plats tradicionals que feien les padrines. S’està treballant en un receptari andorrà.

Tot i l’aposta per aquesta experiència Andorra, es mantenen apostes per atractius de gran format com el Cirque du Soleil o el festival de música a la plataforma de Soldeu.
Hi ha turistes que et vindran perquè justament hi ha un concert de Texas a la plataforma de Soldeu i després has de fer que es quedin a Andorra. I una de les missions d’Andorra Turisme és fer venir turistes per una cosa gran però després fer-los quedar per quelcom petit i que això provocarà que repeteixin. Amb el Cirque du Soleil s’està treballant el format, són 26 representacions i caldrà veure quin podrà ser l’aforament, quin tema tractarem, i aquí també hem de ser creatius. Quant a l’Andorran Mountain Music, artistes que tocaven l’any passat volen venir l’any que ve, i això vol dir que el marc on es farà és molt important també. És difícil, però s’ha de fer un equilibri entre fer venir gent per a actes que tenen una notorietat més enllà de les nostres fronteres i un cop siguin aquí donar un contingut país prou fort, que no sigui el que puguin fer en un altre lloc, perquè vulguin tornar.

És ara un bon moment per plantejar l’establiment de taxa turística?
És una taxa que ja fa temps que es planteja i que està arreu del món. Ha de ser una taxa finalista i ha de servir per comunicar més i millor a certs mercats, per proposar una experiència de país més afí al que voldran els hotelers, els restauradors... Has d’utilitzar aquesta taxa i revertir-la al 100% en el sector. Cal veure quan es pot implementar, però això es farà sempre amb el diàleg amb el sector. Hi ha temps per reflexionar, però sí que és clar i tots n’estan convençuts que ha de revertir en el sector.

Es manté l’aposta pel recinte multifuncional, ja està tancat l’acord per ubicar-lo a l’antiga plaça de braus?
El lloc està pendent de decidir però s’hi segueix treballant. La raó de ser del centre multifuncional és de tenir un contingut prou fort per atraure gent de fora a la vegada que donar un contingut tant cultural com esportiu a la gent del país. El menys important és la construcció en si, l’important és quin guió, el relat que farem, quants espectacles tindrem, quins seran els més grans i els que donin a conèixer els artistes del país... Ens donarà la possibilitat de desestacionalitzar l’oferta.

No és del seu ministeri, però sí que pot tenir una incidència a nivell turístic, com està la feina per dotar de més activitat l’aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell?
Un aeroport proper com és el de la Seu d’Urgell que pugui escurçar distàncies amb París, Madrid i Lisboa sempre és molt interessant, i en aquesta línia s’està treballant des del ministeri d’Economia i l’Empresa Familiar Andorrana perquè sigui una iniciativa publicoprivada i ja tinguem contingut el mes de juny. És un reclam turístic interessant. 

 

 

 

 

 

Verònica Canals: “El virus ha comportat que ens parléssim més amb els països veïns”
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic