Diari digital d'Andorra Bondia
El síndic general, Vicenç Mateu.
El síndic general, Vicenç Mateu.

Vicenç Mateu: “Tinc la consciència que sempre he portat el bicorn, mai el tricorn”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El síndic general, Vicenç Mateu, fa un balanç d’una legislatura “atípica” i on Sindicatura ha tingut més protragonisme del que hauria volgut. Mateu, que destaca la millora que suposarà la reforma del reglament de la cambra, defensa la decisió de canviar la qualificació de 13 lleis per tal que el treball parlamentari es pugui fer durant el gener i fins a mitjans de febrer, quan es preveu la dissolució del Consell General.

Quin balanç pot fer de la legislatura?   
Hem tingut una legislatura una mica atípica perquè vam començar amb el cas BPA i això ja ho va condicionar tot des de l’inici. Vam haver, des del respecte a la llei, d’escurçar al màxim la mateixa constitució del Consell General, la sessió d’investidura, el jurament del cap de Govern, l’aprovació el més ràpid possible d’una llei que permetés enquadrar tot el que es va fer amb posterioritat. I aquest ha estat un fet determinant que segurament ha comportat que passés cert temps fins que el Govern va estar en condicions de treballar una colla de projectes de llei que després han entrat ara al final. 

És la legislatura en què Sindicatura ha estat més a l’ull de l’huracà?
Potser sí, tot i que segurament la 2009-2011, amb els perfils d’alguns consellers amb el síndic, també hi havia hagut algun enrenou important. Ja el 2011-2015 vam tenir algun problema de trencament de grup que va fer que hi hagués una mica més de protagonisme de la Sindicatura, i això ha continuat en aquesta. Crec que això té a veure amb diferents factors. Aquests canvis i situacions que ens hem trobat de nou, i que temps enrere no ens havíem trobat, des del punt de vista de la comptabilitat dels grups, el trencament d’aquests. També amb un cert mimetisme amb el que ha passat amb el joc parlamentari a d’altres països, i després també, durant una temporada, el meu nom va sortir com a possible candidat i això potser per part d’algú... Cap d’aquestes coses és determinant, però segur que hi han influït. 

Ha hagut d’arbitrar en molts conflictes, li han demanat empara des de la majoria  i des de l’oposició, se li han posat en dubte decisions...
Per part nostra, hem fet, i continuem fent, un esforç molt gran per intentar ser el més justos possibles en totes les decisions. Sovint no hem arribat a acontentar o hem estat criticats però que –i això es pot creure o no– hem donat moltíssimes voltes a cada cosa per intentar no perjudicar els interessos de ningú. Ens podem equivocar com tothom, però mai hi ha una voluntat deliberada d’anar a perjudicar ningú. 

Fins i tot l’han volgut portar als tribunals.
Això és novedós, però crec que té a veure amb aquest canvi en les formes de la política. Havia estat conseller als anys 90 i sí que alguna vegada hi havia hagut alguna picabaralla, però hi havia molta formalitat. Però suposo que això forma part dels aires dels temps, de la nova forma de relacionar-se. Recordo el Congrés espanyol o el Parlament de Catalunya fa anys, amb una formalitat... i en canvi ara és una altra cosa. Aquest mateix procés ha succeït aquí.  

També se li ha demanat que es posés el barret de síndic i no el del grup parlamentari, malgrat que òbviament n’és membre perquè així es va acordar amb la Constitució.
Sí, és un debat que van tindre els que van redactar la Constitució de si deixar síndic i subsíndic fora dels grups, que fossin 28 més 2. De fet, si es mira Casa de la Vall quan ens asseiem, ja posant el síndic i subsíndic a la presidència queden dos llocs buits. Es va optar per aquesta solució i hem de jugar amb les regles que tenim. Tant la subsíndica com jo donem la nostra opinió al si del grup parlamentari, tot i que sí és cert que a vegades per raons de feina no seguim el detall immediat de tot el que s’hi està discutint. Al costat d’això, ens toca moderar i arbitrar, com és la funció que fixa la Constitució i el reglament de la figura del síndic. I bé, tinc la consciència que sempre he portat el bicorn i mai el tricorn. És una imatge que no em va agradar quan un conseller ho deixa, però crec que és bo que el síndic no entri en determinats debats perquè és una manera més de mostrar aquesta ambigüitat. Però evidentment cada conseller general ho veu de la seva òptica, i com és natural tots tendim a fixar-nos en allò que entenem que se’ns perjudica o que no se’ns ha donat satisfacció i oblidem coses en què sí se’ns dona satisfacció. 

I veient com està evolucionant la manera de fer política, caldria replantejar aquella decisió?
La veritat és que no ho sé, i crec que seria complicat perquè hauríem d’entrar en una reforma de la Constitució. De totes formes, penso que els síndics quan entren tenen clar el seu rol i acostumen a actuar de la forma més neutra i objectiva possible, i intentant fer valdre els drets de tots els consellers i no només els de la majoria. Amb tot, ara es fa un pas amb la reforma del reglament de la cambra que amb 24 anys de vigència no s’havia abordat mai. Hi ha hagut suplències fetes al llarg dels anys, però no s’ha abordat una reforma amb certa profunditat. Tampoc aquesta serà definitiva, perquè les coses van canviant i segur que hi haurà altres qüestions que sortiran i és una feina que no s’haurà d’acabar mai. 

I què aporta la reforma? 
Adeqüem alguns aspectes per reproduir exactament el que diu la Constitució, posar-ho amb les mateixes paraules perquè ara es deia el mateix però diferent, i es resolen també algunes incorreccions. Després, durant aquests vuit anys, ens hem anat trobant amb tota una sèrie de qüestions respecte a les quals el reglament era ambigu i poc clar, i obligava que Sindicatura hagués d’arbitrar. Temes com el finançament o la composició dels grups, les demandes d’informació... I crec que haurem fet un bon favor a tots els consellers i també a la pròxima Sindicatura perquè s’haurà intentat acotar i donar unes normes més precises que permetran salvar algunes d’aquestes possibles arbitrarietats. 

Des de part de l’oposició es diu que no s’ha entrat en tots els punts.
Això no és veritat. Evidentment sempre hi haurà coses noves que sortiran, però nosaltres la legislatura 2011-2015 ja vam intentar que es canviés el reglament perquè havíem constatat alguns aspectes que necessitaven una millora. Vam mirar que hi poguessin participar tots els grups parlamentaris perquè l’ideal seria poder aprovar per unanimitat per evitar que es pugui presentar la reforma del reglament com una imposició d’una majoria sobre una minoria. I no ens en vam sortir perquè no sé si hi havia la voluntat per part de tothom de tirar-ho endavant, i segurament també, perquè com passa sovint, la urgència de les qüestions fa passar a segon terme altres temes. 

I arriba al final de la segona.
En començar aquesta segona legislatura es va tornar a insistir en junta de presidents per veure si podíem continuar aquest treball, perquè sí que es va poder fer una mica de feina amb algunes aportacions del grup demòcrata i del socialdemòcrata. Com que el reglament és una mica especial, els vaig demanar als secretaris de la casa de fer una repassada al reglament, del primer a l’últim article, per tenir en compte la seva experiència en les comissions i amb el seu dia a dia. I d’aquí va sortir un treball molt ben fet i que suposava una millora indiscutible respecte al que teníem. I a més a més s’ha intentat donar una possibilitat de resposta a aquelles qüestions que han aparegut els darrers anys.  

Es redueix a 3 els consellers per fer grup però es mantenen els terminis per fer-lo, per què?
Per evitar el transfuguisme i per fidelitat a l’elector. Es van posar les dues opcions sobre la taula i els dels que eren a la reunió tothom es va decantar per rebaixar la barrera a saltar perquè hi pugui haver un grup, però continuem mantenim que no es puguin crear grups. Imagina’t DA, hauria pogut crear cinc grups i agafar molt més temps i més diners, és donar la volta al reglament. 

L’accés a la informació, es clarifica o es limita? 
No es limita per res aquest accés, al revés, es clarifica. El fet que en determinades condicions s’hagi d’anar a consultar ja era així, era una suplència del reglament.

El fet que s’hagi entrat signat gairebé per tots els grups fa preveure que es podrà aprovar?
La idea és que el dia 6 s’admeti a tràmit i que es pugui esmenar fins al 6 de gener, per dir-ho en xifres rodones. El mes de gener treballar en comissió i discutir les esmenes que es puguin haver presentat i cap a l’últim Consell que es faci, cap a mitjans de febrer, poder-ho aprovar i que entri en vigor la pròxima legislatura.

La decisió de qualificar urgents 13 lleis que ja eren en període d’esmenes ha aixecat polseguera. 
Al final tothom ho veu des del seu lloc i a més tenim unes eleccions d’aquí a poc, i suposo que pot haver-hi grups que amb l’aprovació de més coses poden pensar que compleixen més amb el seu programa i d’altres grups que poden  pensar que si s’aproven menys coses podran dir que els altres no han complert. Això és inevitable. En més d’una ocasió he dit que si el Govern volia que determinades lleis s’aprovessin que començaven a estar al límit del temps necessari per la seva aprovació, perquè hi ha necessàriament, i és bo que sigui així, un temps de treball dels parlamentaris per mirar-se adequadament els textos legals. 

Però quan van entrar no se les va qualificar d’urgents. 
Les lleis s’han entrat quan s’han entrat, quan s’ha pogut,  quan el Govern ho ha considerat convenient, ni entro ni surto. Com a síndic interpreto que a resultes d’un projecte de llei o d’una proposició i del treball legislatiu que es pugui fer el resultat final que s’obtindrà, en l’àmbit que sigui, millora la situació actual. Vist que tenim una colla de textos que estan ja a tràmit i que previsiblement la legislatura s’acaba a mitjans de febrer, què hem de fer: que els consellers només puguin disposar de temps per treballar fins al 31 de desembre? o busquem quina manera tenim perquè el treball parlamentari pugui fer-se fins a meitat de febrer, quan es dissolgui el Consell? Crec que és millor això altre.

Se’ls acusa de voler reduir terminis. 
Sí, es diu que Sindicatura redueix els terminis, però Sindicatura per reduir els terminis no necessita declarar-ho d’urgència, ho podem fer igual. Creus que anirem a fer-ho d’aquesta manera si ho podem fer sense buscar-nos cap embolic. La raó és precisament poder permetre que al gener i al febrer es pugui continuar treballant. L’alternativa quina era? Dir quines lleis s’havien d’aprovar i aleshores només donar una pròrroga inicial i després una de quatre dies i el 15 de novembre tanquem totes les pròrrogues? Això sí que és no donar temps que els consellers es mirin les coses adequadament. Sindicatura potser no ha donat sempre els dies que se li han demanat, però mai no ha deixat de donar una pròrroga. Sempre s’intenta conjuminar la voluntat del conseller de disposar d’uns dies més per mirar-se un text amb la voluntat també que les lleis tirin endavant. Quina idea ha estat? Deixem tot el temps necessari perquè es pugui treballar en els períodes d’esmenes i coherentment amb això, que ja ens n’anirem a mitjans i final de desembre, permetent que en comissió es pugui treballar gener i febrer.

L’oposició ha presentat un recurs. 
Sí, i en el recurs que es va entrar es diu que potser és inconstitucional, sempre en condicional eh, i que potser és vol que els consellers no tinguin temps de poder treballar en el pressupost. Però això només ho fan els de la comissió de finances, i els altres? 

En el recurs s’apunta que calia fer tretze peticions per separat.
Això és com quan dius que el matrimoni és la unió d’un home i d’una dona, i com que  se n’ha casat un ja no es pot casar ningú més?

Tem que si es descarta es vulgui anar més enllà?
El recurs està dividit en dos parts, una primera que diu que es conculca el reglament del Consell, cosa que crec que no és així, i una segona que diu que podria ser inconstitucional, i crec que és un judici d’intencions, no vull prejutjar, però penso que té poc recorregut. Vull pensar que és més aviat resultat de la roda de premsa conjunta que es va fer i d’un malentès.

L’error ha estat no parlar amb els consellers de l’oposició i dir-los què es volia fer? 
Soc del parer que com més es parli entre els grups parlamentaris i es vulgui arribar a coses compartides, molt millor. Del grup demòcrata em diuen que alguns dels consellers de l’oposició ho sabien, tot i que després han dit que no.

Tota aquesta polèmica creu que afectarà el treball en comissió el temps que queda? 
Pot ser, però és que a aquestes altures qualsevol cosa pot afectar. 

Una de les apostes del seu mandat ha estat obrir el Consell General a la ciutadania. 
Crec que el Consell General té una funció principal, com és la de legislar i controlar l’acció del Govern, però també es diu que representa la sobirania popular, i des d’aquest punt de vista hi ha una funció d’assumir plenament que això és la casa del poble. A més, disposar d’aquestes noves instal·lacions també ho facilita, i ens ha permès donar una obertura a nivell d’exposicions, conferències, activitats de tota mena molt important. I espero que això tingui continuïtat en un futur.

Va sortir a les travesses com a candidat, s’hi va postular realment o va ser més la premsa que el va incloure a la llista?  
En una conversa particular en un dinar em van preguntar si em faria gràcia i vaig dir que, arribat el cas, em faria gràcia, tot i que una altra cosa és que estigués en condicions en aquell moment, i és el que vaig dir. I d’aquí ja va sortir als mitjans. Però a més, això no és una decisió individual, que et faci gràcia o no te’n faci és força irrellevant, perquè la política és una activitat col·lectiva i jo era molt conscient, no des d’ara, sinó de feia ja cert temps, que tot s’estava encaminant cap a una altra direcció.

Què li sembla la direcció escollida? 
Em sembla molt bé, el Xavier Espot és un magnífic candidat que espero que sigui un molt bon cap de Govern.

I un cop acabi legislatura, on serà Vicenç Mateu? 
No ho sé, però per qüestions personals, és difícil que sigui a les llistes i en campanya. 

Vicenç Mateu: “Tinc la consciència que sempre he portat el bicorn
mai el tricorn”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte