Diari digital d'Andorra Bondia
Xavi Mujal: “A mi m’agradaria dependre al cent per cent dels ingressos del Govern”
Xavi Mujal: “A mi m’agradaria dependre al cent per cent dels ingressos del Govern”

Xavi Mujal: “A mi m’agradaria dependre al cent per cent dels ingressos del Govern”


Escrit per: 
Pepa Gallego

Poques vegades surt als mitjans. Prefereix anar posant ordre a la casa des del ‘backstage’. I des que ell la dirigeix ja no es parla de la televisió com a objecte de notícia sinó com a generador. Aconseguit aquest repte i havent situat la informació com la clau de la programació dels mitjans públics, ara se li’n planteja un de més complicat, sobretot per la inversió que necessita: l’adequació d’RTVA a les noves tecnologies. 

Aquest any es compleixen 25 anys de la ràdio i la televisió públiques. ¿Què ha canviat des de llavors fins ara?

Aquesta empresa és diferent de la que vaig conèixer jo en la meva primera etapa. Vaig plegar  el 2003 i ara és una empresa diferent. Pel que fa a tecnologia, ara ja no hi ha cintes, ni reproductors ni es treballa en quatre terços, no hi ha coure… Tot això ho canvia tot. La casa està implantant, i és el gran repte de cara als propers anys, sistemes digitals. És una empresa que té menys gent, que ha focalitzat molt el seu objectiu a informar. De les tres potes de la televisió pública, que es diu que són informar, educar i entretenir, nosaltres ens centrem molt a informar: l’educació la fem a través del Club Piolet, però l’entreteniment televisiu és molt car. També  ha canviat la manera d’informar. Això forma part de la professió periodística. Quan va arribar l’antic director, Francesc Robert, la web era un apèndix, es tenia perquè s’havia de tenir. I ara no. Ara som una ràdio, una televisió i una web. Són tres canals de difusió de la informació del país molt potents cadascun. Realment, és una empresa que es diu igual, però és diferent. 

La vocació pública continua, però ¿i la influència dels mitjans ha canviat? ¿Tenen ara més pes?
Crec que la influència que tenim ara es pot mesurar, cosa que no passava, més que en algunes ocasions quan el CRES havia fet estudis d’audiència. Ara es pot mesurar perquè la fibra òptica et permet saber quins canals consumeix més la gent. La web també et permet tenir dades tangibles del consum que fa l’internauta. I  la tele, que en alguna època s’havia dit que la tancaven que costava molts diners, jo sempre l’he defensat i ara també. Si la tele pública no existís, la gent la trobaria a faltar, segur. Perquè és molta la  gent que té ganes de fer coses a la tele i perquè tenim inputs suficients per saber que la televisió andorrana es consumeix, i ens focalitzem molt en la informació.

I amb aquells que s’autoanomenen gerents de la cosa pública, els governs, ¿com ha canviat la seva influència en els poders mediàtics que ells poden controlar?
A mesura que han anat passant els anys, al nostre entorn sí que s’ha entès millor el paper dels mitjans. Ara bé, els mitjans públics sí que tenen una eterna discussió sobre la seva independència. Jo sempre defenso la independència d’aquesta casa en la meva etapa. Però ja sabem que de periodistes independents no n’hi ha cap, en el sentit que tothom té un criteri, té una posició. El que hem de fer és que aquesta no traspuï. Com a mínim intentem no fer judicis de valor en les informacions que donem i que tothom tingui la seva quota a casa nostra, independentment no només del color polític sinó també del sexe, de la seva religió o del tema de què es tracti. 
Molt sovint ens centrem en els polítics però Andorra té una enorme activitat associativa, cultural, social i esportiva que també demana la seva quota en els mitjans públics. I el paper dels polítics, quan el director és nomenat pel cap de Govern directament, no s’escapa en l’execució de la teva feina. Jo sóc independent en l’execució de la meva feina i l’actual Govern em dóna llibertat per fer-la. I això sí que ho puc verbalitzar i demostrar fins i tot. Ara, efectivament, com passa en molts països, sóc triat pel cap de Govern. I qui no és triat per un cap de Govern ho és per una comissió d’especialistes que són triats per polítics.

D’aquests 25 anys, més de la meitat l’han tingut a vostè com a treballador, primer com a redactor, després com a director d’esports i, després d’altres programes radiofònics, com a cap d’informatius. Però ja fa més de dos anys que, podem dir que per una sortida accidentada del director anterior, va entrar vostè… Dels reptes plantejats, ¿quins ha anat o està aconseguint?
Com a repte més important, posar ordre a la casa, i això ho he fet gràcies a la bona predisposició d’uns treballadors que durant una etapa van patir molt perquè van estar posats en dubte contínuament i tenien una incertesa enorme sobre el seu futur. Sense ells no s’hauria posat ordre a la casa, perquè ells també necessitaven i agraeixen aquest ordre. 

¿Què significa posar ordre?
Saber qui fa què i de quina manera i donar tranquil·litat. Jo els he dit que en aquest projecte actual el Govern que em va donar la possibilitat de dirigir aquesta casa no posava en qüestió l’empresa. I l’altre és l’ordre financer. Francesc Robert va tancar el seu últim any amb els números en pau, i jo també ho he fet. I després posar ordre en l’objectiu, que ara és informar, informar i informar. Hem potenciat els informatius i mantenim els tres programes propis que tenim, que són el d’esports, el de política i el de societat, i puntualment donem suport a algun dels esdeveniments importants que hi ha al país, sense que tingui un cost enorme en els pressupostos de la casa. Per exemple, oferirem el Tour de França el 10 de juliol, com en el cas dels Campionats del Món de BTT. 
El senyal no el produïm nosaltres, això és caríssim, però sí que n’aconseguim la cessió per després personalitzar-lo i andorranitzar-lo a través de la televisió pública. Molts productes dels que tenim en antena no els produïm. Per a qui vol fer un programa de cuina, i és un exemple real, la fórmula és buscar finançament, pagar una productora que faci el programa i, quan el tingui, jo com a televisió pública el difondré. La producció pròpia només queda en els informatius i els tres programes, a banda del Club Piolet, que és una externalització que jo ja em vaig trobar i que mantinc perquè té impacte en la canalla.

Es planteja una reducció de la despesa de personal, suposo que dictada pel Govern. ¿Quants treballadors té ara RTVA? ¿Quants n’ha reduït? 
Jo ja me la vaig trobar, aquesta reducció de personal. Aquí érem al voltant de 130 treballadors i ara som al voltant de 70. Quan va arribar aquí Francesc Robert es va trobar gairebé amb 130 empleats i ens havíem de quedar amb 70. 

¿És suficient aquesta plantilla per la dimensió de la programació actual?
És ajustada. Perquè els projectes de la casa no són només produir notícies, que és la tasca més visible. Aquí hi ha una ràdio, una televisió, una web, set dies sobre set i 24 hores al dia, i s’hi ha d’afegir la gestió interna dels sistemes digitals, que té un cost elevat, i també la gestió de l’arxiu de la casa, que al mateix temps és la memòria històrica d’aquest país. Ara hem encetat un procés per digitalitzar-lo, que serà molt llarg perquè ho fem amb recursos propis però necessaris. 

¿La digitalització de l’arxiu no té una partida pressupostària a part?
No. 

¿Amb quina televisió ens podem comparar?
És difícil. Potser amb una televisió d’una ciutat catalana mitjana, com la de Granollers. Molt per sota de BTV. La mida correspon al país. Hi ha coses que la tele ja no fa, però és que després de 25 anys ja no li toca fer-les. Per exemple, anar a Eurovisió, cosa que cada any se’ns reclama. No és una tasca que ens toqui fer-la a nosaltres. Només s’hi pot anar amb una televisió pública, però aquesta decisió no serà mai la que prendrà la direcció actual, perquè té un impacte més enllà, primer en els pressupostos i segon en imatge de país. 

La decisió, per tant, ¿correspon al Govern?
Hauria de correspondre al Govern, al ministeri de Turisme, per l’impacte en la promoció que pot tenir, però és una decisió que jo no prendré mai. 
¿I pel que fa a la dependència de l’aportació del Govern, es planteja rebaixar-la?
No, de fet a mi m’agradaria dependre al cent per cent dels ingressos del Govern. Amb un model perfecte no hauríem de tenir publicitat. El que passa és que som l’única televisió del país. Els ingressos que rebem per publicitat són necessaris i hi ha moltes cases comercials que només volen anunciar-se a la tele, perquè som l’única que hi ha.
 
¿En quin nivell o percentatge depèn ara ATV de l’executiu?
El 90% del Govern i el 10% del privat.

Aleshores, ¿està d’acord amb aquells que diuen que hi ha una competència deslleial de la televisió amb alguns mitjans perquè té publicitat privada?
S’entendria com a competència deslleial si nosaltres féssim el que fa la resta de mitjans. Aquí ningú fa tele. Sí que és cert que hi ha webs i hi ha ràdio. Parlar de competència deslleial em sembla agosarat, tot i que si vols compro el concepte, perquè no fem el mateix. ¿Quantes ràdios hi ha a Andorra que tinguin una programació les 24 hores cent per cent produïda a Andorra i de país? No n’hi ha cap. A mi no m’agradaria ser un actor més del pastís publicitari del país. Però seguim necessitant aquests ingressos i a més per a molts anunciants som l’única finestra com a televisió. 

Però ja no només ha canviat la gestió. ATV també ha canviat en aquests dos anys quant a contingut, imatge... ¿Què en destaca? 
Hem afinat el projecte en el sentit de deixar clar que el nostre fort són els informatius i és allò en què ens hem de centrar. ¿Per què? Perquè som l’única televisió pública i l’única televisió que parla d’Andorra. 

I respecte al web, ¿què cal per donar-hi encara més impuls?
La tecnologia vol inversió i som una empresa tecnològica al cent per cent. Necessitem inversió en recursos humans, tot i que ja s’ha fet un esforç, perquè era una web que es gestionava com un apèndix depenent de l’editor  i ara hi ha dues persones que ja formaven part de la casa i que cobreixen tot el dia, perquè la web i les xarxes socials de la casa siguin alimentades d’informació. Una feina que té la seva recompensa, i veiem que l’hem encertat perquè té molt de consum.

Quant a la programació, ja diu que amb els tres programes fan. Però ¿no hi ha projectat res més?
De projecte tangible no, la veritat és que sí que estem treballant en la possibilitat de fer més informatius, de deslocalitzar les hores habituals amb informatius més lleugers.

¿El seu contracte té data de caducitat?
Les properes eleccions.
 
¿Què es proposa de cara als propers dos anys? 
Mantenir i fer evolucionar el model actual. Continuar amb el rigor pressupostari. I tirar endavant aquesta modernització tecnològica de l’empresa. Ara mateix, sense inversió està en risc. 

¿No hi ha cap partida específica fora del pressupost dedicada a aquesta adaptació tecnològica?
Ara encara no ho sabem. Hem de veure com fer-ho, si pluriennalment, amb recursos propis...  Hem fet una auditoria de sistemes que ens ha indicat que l’empresa necessita inversió per adequar-se a la tecnologia actual. 

¿I en quant ho quantifica?
Hi ha diversos escenaris. Hem de veure si tot el que genera la casa, que és molt, quant a pes digital, ho mantenim amb repositoris digitals aquí dintre o anem a un cloud a fora o a un model mixt. 

¿A Andorra li cal una llei que doni més garanties als mitjans públics per poder exercir la seva tasca?  
En un país tan petit com el nostre regular seria encotillar, i tenir-ho com ho tenim ara és deixar-ho en mans de les persones. Jo, per la meva relació amb el Govern i amb el cap de Govern, no necessito llei, i crec que el ciutadà tampoc. Aquí hi va haver el consell audiovisual, que per mi era un ens absolutament innecessari. No va aportar res. Per la nostra dimensió no cal. Però si s’ha de regular, m’han d’explicar com.

 

“El Govern no em dóna orientacions”

¿Què fa vostè perquè, ara per ara, RTVA no pugui ser acusada de ser una tele taronja? 
Perquè hi ha una cosa que odio i no faré si no hi ha una llei que m’hi obligui, que és mesurar quantes vegades parlem d’uns i d’altres. Aquí a cadascú que ha generat una informació, segons el criteri del periodista prou interessant, se li ha donat veu. Aquí ha obert informatius qualsevol tema. Amb la situació que es viu pel cas BPA, m’haurien de demostrar que nosaltres hem pres part per una banda o una altra. Aquí tothom ha tingut la seva quota i no s’han tancat les portes a ningú.

També podem dir que sap negociar bé davant les orientacions o recomanacions polítiques que li pugui fer el Govern. 
És que no em donen orientacions. Tenim un compromís que estem complint tant el cap de Govern com jo. Quan em va oferir el lloc de treball, em va dir que volia que la televisió deixés de generar deute i es pogués treballar amb el que teníem, i que no volia més problemes amb la televisió perquè veníem d’uns anys molt complicats. I jo li vaig dir que acceptava el repte però que m’havia de deixar treballar i que si el que buscaven era un comissari polític s’estaven equivocant. La meva professió és ser periodista. I ell està complint. A mi no em diuen de què he de parlar ni amb qui, amb què i de quina manera. 

Però sí que es reuneix amb el cap de Govern. ¿Amb quina freqüència?
Dos cops l’any. Per explicar els tancaments i per plantejar els pressupostos.

De manera directa, ¿i per telèfon?
Truco a la seva cap de premsa tantes vegades com ho pots fer tu o qualsevol professional dels mitjans. 

El cap de Govern, en la destitució de Francesc Robert, va advertir que el motiu era manca de confiança. ¿En vostè en té molta?  
Sí, si continuo aquí suposo que sí.

¿I vostè en ell?
Sí, perquè està complint els compromisos que verbalment vam pactar. 

Parlant de Francesc Robert, el Govern, a través d’RTVA, va recórrer la sentència del Tribunal de Batlles que li donava la raó a Robert en el seu recurs per un acomiadament discriminatori. ¿Sap com està tot aquest plet?
Ara és al Tribunal Constitucional i esperem la resolució de la segona instància. 

 

Andorra
premsa
televisió
comunicació
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic