Diari digital d'Andorra Bondia
Xavier Altimir.
Xavier Altimir.

Xavier Altimir: “A partir del tercer any del Cirque s’hauria d’haver buscat alternatives”


Escrit per: 
Pepa Gallego/FOTO: Jonathan Gil

Amb més de dotze anys al capdavant de la patronal, s’ha convertit en un personatge referent i representant de l’empresariat andorrà. Altimir deixa el càrrec aquest mes i ens fa un balanç de l’evolució de la CEA i de tot el panorama econòmic que s’ha viscut i s’està vivint amb multitud de canvis “difícils de pair”. També fa una crítica de com s’han portat i estan portant-se temes des del Govern, com és l’obertura econòmica. 

Després de més de 12 anys, no s’ha esperat al febrer vinent que és quan acabava el mandat i ha avançat eleccions. Xavier Altimir té algun motiu especial per deixar la CEA o és cansament?

Considero que és el moment de plegar. Jo vaig demanar que fos a la primavera. Sí que són cinc o sis mesos abans, però estem en un moment que per circumstàncies s’han tancat molts temes i ara se n’han d’iniciar molts d’altres i considero que és millor que comenci una nova junta directiva i amb noves il·lusions. També una mica estava cansat perquè són molts anys i quan en un projecte ja no pots sumar has de saber donar pas a gent que pot agafar la continuïtat del projecte amb noves metes. 

Què ha canviat en el panorama de l’empresari andorrà en aquests anys gràcies a la CEA?
La CEA al cap i a la fi és una associació d’empresaris i l’objectiu màxim és defensar les empreses i els empresaris. A Andorra l’associacionisme ha estat molt difícil d’aconseguir. Als anys 80 ja ho vaig viure amb l’associació de transportistes on el meu pare va ser president durant 17 anys. Va costar molt però vam entendre que per aconseguir coses calia anar tots junts i a la una. A la CEA li ha costat molt fer entendre a la gent que una confederació podria defensar els interessos de les empreses d’una manera més contundent. Vam començar amb 13 associacions i ara en aquests moments en som unes 24, més empreses individuals. El panorama ha canviat ja que abans del 2006 no hi havia cap institució que defensés els interessos dels empresaris de manera transversal. Des de la data que es va crear la CEA això ha estat possible i cada vegada s’ha fet més gran i amb un reconeixement més ampli. L’última notícia és que ja formem part de la UEAPME, que és l’associació de la petita i mitjana empresa d’Europa i tenim una representació física a Brussel·les amb un despatx fix. 

El més difícil d’aquest període ha estat la crisi?
Sí, ha estat molt dur. Si ho mirem bé, la CEA es crea al 2006 i a partir del 2008 ja hi ha la crisi. Per tant, durant la meva presidència només vaig tenir dos anys de creixement, i a partir d’aquí hem passat moltes coses negatives però també això ha ajudat a fer més pinya amb la gent i la CEA ha incrementat la seva representativitat. Ara tornem a estar una mica millor, però encara queda molt per fer i encara l’economia andorrana no pot dir que està recuperada del tot. 

Això vol dir que la crisi no està superada. 

Jo crec que s’ha superat la crisi, però queda molta feina per fer per situar a Andorra en el lloc que es mereix en l’àmbit econòmic. La crisi ha fet molt mal, i a la crisi general se li ha de sumar la crisi que ha viscut Andorra amb el cas BPA, i vulguis o no això ha fet molt mal a la imatge del país. Tots els canvis amb l’obertura econòmica i el desplegament fiscal han fet que haguem tingut molts deures a fer en molt poc temps i tot això sumat ha estat un còctel explosiu per als empresaris. A més, el cas de BPA serà un tema que s’arrossegarà durant molt de temps perquè estan judicialitzats però crec que ens n’hem sortit prou bé, i ara el que necessitem els empresaris és pair totes aquestes coses i necessitem una mica de tranquil·litat, cosa que no tenim perquè ara amb l’acord d’associació amb la Unió Europea ens porta més canvis i a assumir més legislació, més responsabilitat. I això és un no parar. 

La imatge del país, ara amb el judici BPA, tornarà a sortir-ne mal parada, o està millorant-se en l’àmbit internacional? 
Nosaltres estem treballant amb la Marca Andorra. Aquest treball té l’objectiu de millorar aquesta imatge i de netejar-la de la part que ens ha perjudicat i donar una imatge que amb els canvis està evolucionant, i existeix. El que es tracta és de dir a la gent que no coneix Andorra, perquè hi ha molt de desconeixement, que s’està convertint en un país atractiu per poder invertir-hi i crear empreses. Han comunicat molt bé en l’àmbit de turisme i també en la plaça financera, però cal comunicar més els atractius que té Andorra com un país competitiu, amb bona qualitat de vida, seguretat ciutadana, com a lloc ideal per a desenvolupar-hi projectes nous o poder-hi portar projectes que ja estiguin en marxa.

D’aquesta Marca Andorra ja fa dies que se’n parla. Encara està en disseny?
Ara fan falta els recursos. El compromís de la CEA era finançar aquest projecte inicial per definir quina serà l’estratègia del país i on s’ha contractat ja una empresa per definir-la. Per part del Govern signarem un acord de col·laboració per finançar el 50% d’aquesta primera fase i la CEA està buscant finançament per pagar l’altra meitat.  La partida total no arriba als 200.000 euros. El projecte començarà a finals de setembre o bé a principis d’octubre. 
Un cop aquesta Marca Andorra sigui pública hem de notar una millora?
La primera feina serà l’estratègia que ha de seguir per millorar la imatge del país. La segona fase, que la faran altres empreses, serà veure de quina manera comuniquem en documents, vídeos, xarxes... i amb més pressupost. La primera fase ha de durar uns quatre mesos, que és disseny i estratègia per definir què volem i posar d’acord al màxim de gent del país i a partir d’aquí començar a treballar. I això ha d’acabar, com ens ha dit l’empresa contractada, Blum, amb la creació d’una institució que serà Taula Marca Andorra, que tindrà els seus estatuts, i ha d’estar formada pel sector públic i privat però amb la direcció del sector privat amb recursos del Govern i on la institució doni continuïtat i vida a la Marca Andorra, perquè tota marca evoluciona. Ha de ser una institució que no es vegi marcada pels canvis polítics del país, per evitar que els projectes s’aturin.

La crisi ha comportat una precarietat laboral més accentuada?
Possiblement. A les empreses durant uns anys no hi ha hagut augments salarials. Però els bons empresaris intenten cuidar el seu personal i tractar-lo bé. Quan un empresari ha bloquejat augments salarials és perquè no ha tingut més remei per donar continuïtat a l’empresa i no fer acomiadaments. Però ara en aquests moments crec que la cosa torna a estar en marxa i s’ha augmentat el salari mínim i les empreses han tornat a posar els sous en consonància al que demana el mercat. La prova és que fa falta mà d’obra i això provoca inflació en el mercat dels salaris. El que és preocupant és que les empreses no poden contractar gent o augmentar salaris, i amb menys gent han de treballar més. 

Tornem al de sempre: manca de mà d’obra. 
A la CEA sempre parlem que s’ha de canviar el sistema de quotes. És veritat que s’ha millorat però sempre hem proposat un sistema de quotes a demanda de les empreses i quan falta un lloc de treball poder-lo contractar. I hem de mirar també per millorar la formació professional de tota la gent que viu al país i facilitar la contractació de gent que ve de fora i que és qualificada. 

L’obertura econòmica en aquest període és un altre tema important. Quina valoració fa de com s’ha portat a terme, vostè que sempre n’ha estat un clar defensor?
S’ha obert a tots els sectors menys el de l’energia i el de les telecomunicacions. Pràcticament tota la resta està obert. El que no s’ha fet bé o de la millor manera possible és aprovar tot el marc legislatiu per fer d’Andorra un país atractiu. Continuem generant inseguretat jurídica, hem fet modificacions a les lleis fiscals quan ja hi havia empreses que havien arribat i se’ls ha canviat les regles del joc, com l’increment de cotització a la CASS. I això genera incertesa i que la gent s’ho pensi més abans de venir. 

S’havien d’aprovar totes aquestes lleis abans d’obrir la porta?
Tenim un exemple claríssim com la llei del contracte del treball, que des del 2011 o 2012 està voltant pels calaixos del Consell General i del Govern. Estem en una normativa antiga i van dir que s’aprovaria a principis de la legislatura del Govern actual i estem al final de la segona i encara no s’ha aprovat. Estem encara sense aprovar-la i fa falta.

Confia que s’aprovarà abans que acabi la legislatura?
Doncs no en tinc ni idea. Ja no tinc aquesta confiança perquè se’ns ha dit moltes vegades i tinc els meus dubtes. I aquesta llei és clau per tenir un marc clar i modern entre treballador i empresari perquè ara estem amb una llei dels anys 80 amb una sèrie de modificacions fetes però antiga. 

Què  més ha faltat per tenir una obertura amb totes les condicions?
La Llei de la funció pública és una altra llei. Hem estat incapaços de crear un heliport o de crear marcs legislatius favorables perquè empreses del sector mèdic es fixin en Andorra.

La setmana passada es va aprovar la llei de reproducció assistida. 
Sí, però fa dies que estem amb aquest tema, i hi ha projectes als quals ja no els interessarà tornar. Estem ara negociant un acord amb la UE i tenim molts dubtes de cap on anirà tot això. I se’ns ha d’explicar molt bé tot el que suposarà perquè nosaltres ho expliquem als nostres associats, i encara no ho han fet. I els empresaris no sabem cap a on ens porta l’assignatura d’aquest acord.

Si fem cas al Govern les coses estan fent-se al ritme que toca. Hi està d’acord?
És indispensable un estudi d’impacte que no s’ha fet. I no podem anar ràpids.

A vostè li sembla que van ràpids? 
Crec que es volia anar més ràpid del que s’està anant però jo crec que ens ho podem agafar més amb calma del que s’està agafant. S’ha d’explicar tot molt bé, perquè al final hi ha el compromís d’un referèndum. Sense aquesta informació, si en aquests moments es fes el referèndum tinc bastant clar que sortiria que no a l’acord d’associació. Aquesta és una feina que haurà de fer aquest govern i el proper: explicar molt millor del que s’ha fet fins ara cap a on anirem amb aquest acord d’associació i de demanar més participació a les empreses i a la ciutadania perquè és un document que hipotecarà el futur d’Andorra.

Tenim unes eleccions a la vista. Pot passar que amb un canvi polític l’acord d’associació s’aturi?

Això no ho crec. Però els partits hauran d’explicar molt bé en els seus programes quina serà la seva política en l’acord d’associació i la seva manera d’actuar. I segurament veurem les diferents anàlisis de l’acord i la gent tindrà un motiu per mirar bé quin partit vota.
Xavier Altimir és d’aeroport o d’heliport?
De les dues coses. Crec que seria molt bo per Andorra tenir un aeroport dins d’Andorra si és possible perquè ens situaria en el mapa i ens desenclavaria d’aquesta dependència marcada que tenim amb els països veïns en el tema del transport i de la mobilitat. Només tenim dues sortides i per qualsevol vaga d’un grup de persones es bloqueja l’entrada. L’aeroport seria importantíssim perquè amb l’estudi que s’ha fet a Grau Roig podem parlar d’avions de llarga  distància. I també crec que hi hauria d’haver un heliport nacional cèntric perquè la gent que vulgui venir de Barcelona o Tolosa per tema de negocis o turisme vinguin de manera ràpida. 

Quina valoració fa de la política econòmica de DA?
S’ha invertit molt en turisme. El ministre Camp ha tingut el pressupost més alt del Govern per promocionar el país. Una gran part d’aquest pressupost se n’ha anat cap al Cirque du Soleil. Soc crític amb això perquè el Cirque du Soleil crec que va estar bé els tres primers anys però a partir d’aquí s’hauria d’haver buscat alternatives amb un pressupost tan important i amb els mateixos diners haver diversificat molt més l’atractiu en diferents àmbits i dates. En l’atractiu d’empreses en l’obertura econòmica ha faltat ser més actius en l’acompanyament a les empreses. Ha faltat dedicar-hi més recursos. Però el que s’ha fet amb l’ADI i Actua de dotar-la de més pressupost i d’una direcció amb coneixement d’atracció internacional s’ha fet al darrer any i s’hauria d’haver fet abans. La mala sort del cas BPA ha perjudicat molt i aquesta feina que s’havia de portar a terme no s’ha fet per haver d’afrontar el cas BPA. 

Què li dirà a Gerard Cadena, el seu successor? 
Li desitjaré molts èxits i em posaré a la seva disposició pel que faci falta si necessita de la meva opinió o els meus consells. És l’actual vicepresident. Per tant, està al corrent de com funciona tot i té experiència per continuar amb el projecte. I la junta directiva actual deixem el panorama ben lligat. Ara cal donar continuïtat i estar atents amb l’acord d’associació. També perseverar perquè s’aprovin les lleis laboral i continuar treballant per les empreses andorranes i ajudar-les per si volen sortir a fora. 

Alguna espina? 
Sí, en tinc algunes i algunes d’importants, però prefereixo quedar-me amb els bons moments  i mirar cap al futur, que crec que és prometedor i ens hi hem d’alinear tots. Sempre he dit que no entenc com hi pot haver tants partits en un país tan petit. Entenc que hi hagi diversitat d’opinions però amb els temes importants cal anar més alineats. 

L’experiència al capdavant de la CEA l’ha convertit en un personatge públic. El veurem en l’àmbit polític?
No ho sé. Perquè em plantegés entrar a un projecte hauria de ser molt atractiu i que pogués portar a terme totes les coses que han quedat pendents però de manera ràpida. M’ho hauria de pensar si hi hagués una proposta. Ara estic centrat en nous projectes empresarials i m’hi he de dedicar.  Per tant, no tinc cap prioritat d’entrar en la vida política, però ja veurem. 

 

 

Xavier Altimir
CEA
Número de vots: 7
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic