Diari digital d'Andorra Bondia
“Andorra em sembla un país fantàstic amb un entorn increïble”
“Andorra em sembla un país fantàstic amb un entorn increïble”

“Andorra em sembla un país fantàstic amb un entorn increïble”


Escrit per: 
Víctor Duaso

Entrevista a Uri Botello Cohen, número 15 del rànquing del World Padel Tour

Engel & Völkers Andorra va apostar pel número 15 del rànquing del World Padel Tour, Uri Botello. El jugador de Melilla, de 30 anys, ocupa el Top-8 formant parella amb Javi Ruiz i, recentment, es va imposar al Challenger de Lisboa i va poder ser profeta a la seva terra en guanyar el Challenger de Mellilla. A Andorra aspira a la victòria i ahir al matí es va classificar per disputar els vuitens de final que juga avui a les nou del matí.

El seu primer títol en un Challenger va arribar a Lisboa. Va ser aquest el dia més especial des que va començar a jugar a pàdel l’any 1999?
Per a mi, el més especial va ser a Melilla, on vam guanyar un Challenger pocs dies després. És on vaig néixer i va ser molt emotiu. És veritat que el primer títol va arribar a Lisboa, però el més especial per a mi va ser a Melilla. 

Com va aquesta temporada?
Vaig començar formant parella amb Javi Ruiz fa un any per   aquestes dates i els inicis van ser complicats i irregulars perquè necessitàvem un procés d’adaptació i temps. Acabem l’any jugant a un gran nivell, arribem a quarts de final a Buenos Aires en perdre contra la parella Top-7 i, en l’últim, a Bilbao, perdem contra la parella Top-6. Això ens va animar molt, ens va quedar ben clar que si jugàvem a aquell nivell podíem aspirar a guanyar grans partits. I així va ser. El fet de guanyar partits et dona confiança.

La parella amb Javi Ruiz ja està consolidada?
Vam començar l’any sent la parella Top-15 i, per primer cop en la nostra carrera, hem arribat al Top-8, que ens dona un plus i ens permet ser caps de sèrie d’inici. També evitem els caps de sèrie als quarts de final. Ens ha tocat un sorteig molt dur i avui ens enfrontem a la parella Top-9, a qui vam treure del Top-8 fa poc a Mijas. Si s’ha treballat bé, ho hem de considerar un premi i no una pressió. Pronostico que vindran moments més bonics si continuem jugant així.

Com a parella en què heu millorat un any després de l’inici?
Javi Ruiz és un jugador molt complet i d’ell n’he après a saber jugar sense tenir contacte amb la pilota. A mi em fa agafar aire. També hem madurat moltíssim i els punts importants creiem que els podem guanyar. Una virtut molt bona és que quan perdem a la xarxa no tenim ansietat defensiva. 

Va tenir com a parella esportiva un altre Javi, que es deia Concepción de cognom. És com una relació de parella, que pot acabar amb desgast?
Sí. Estem quatre o cinc hores al dia competint o entrenant. Així doncs, és fonamental tenir una bona relació i bon feeling fora de la pista. Amb Concepción a part de ser companys som bon amics. Llavors érem molt més joves i immadurs. Tot el que venia era per sumar. Amb Javi Ruiz és diferent perquè estem en una etapa diferent de les nostres vides. És de Granada i amb ell no hi tinc tant  desgast ni tanta erosió. 

Era necessari un canvi de parella esportiva?
Quan vaig deixar de jugar amb Concepción, portàvem tres anys i mig jugant junts i érem una de les parelles més longeves, després de la parella formada per Pablo Lima i Juan Mieres. Com en totes les parelles, sempre hi ha algun moment de desgast i a nosaltres ens va venir en un mal moment, ja que era quan estàvem jugant més bé amb parelles de la part capdavantera. Era necessari? Tots dos crec que ens vam adonar que va ser un error, però sabíem que hi havia molt de desgast i que aleshores era la millor opció.

I com és la relació ara amb Ruiz?
Amb ell he après a gaudir molt dins de la pista. Després de deixar-ho amb Concepción vaig tenir una molt mala ratxa d’un any i mig. De fet, vaig estar a punt de deixar de jugar perquè no em divertia. 

Un jugador professional de pàdel es guanya bé la vida?
No em puc queixar. Treballo i entreno molt, però gràcies als meus patrocinadors, com en el cas d’Engel & Völkers Andorra,  puc tirar endavant. El pàdel va creixent. Soc un privilegiat, ja que visc exclusivament d’aquest esport des de l’any 2014 o 2015. Vaig començar molt tard a jugar a pàdel, amb 17 anys.

Què és més difícil, arribar al Top-10 o trobar patrocinadors?
Trobar patrocinadors. És molt dur. Tinc dos amics que m’ajuden moltíssim a buscar-ne. És molt complicat. El pàdel segueix estant molt verd i immadur. He tingut la sort de trobar Thomas Kampfraat d’Engel & Völkers i que hagi apostat per mi.

Coneixia el país?
El vaig conèixer l’any passat i em va semblar un país amb un entorn increïble. Un lloc molt acollidor i encantador. 

Hi ha molts esportistes d’elit que resideixen al país. S’hi veuria vivint aquí?
Mai m’agrada dir mai, però prefereixo la platja i els entorns més càlids. Això sí, és un lloc molt bonic per viure i m’agraden molt els llocs petits. Jo visc a Pozuelo de Alarcón, no pas a Madrid. 

Què li sembla el World Padel Tour, que s’organitza per segon any consecutiu al país?
En tots els tornejos sempre es pretén millorar-los cada any i enguany, en fer-lo al Poliesportiu d’Andorra, el salt qualitatiu és molt gran respecte a l’any passat.

Quin és l’objectiu al World Padel Tour d’Andorra?
Ser caps de sèrie exigeix més que no ser-ho. Això sí, no ens posem cap objectiu i continuarem com fins ara, és a dir, guanyant  partits, sent competitius i intentant gaudir dins de la pista. De moment, m’encantaria guanyar avui i no penso més enllà.  

Es veu guanyant?
Sí. Sempre s’ha de ser positiu i ambiciós. Em veig guanyant, sí.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte