Diari digital d'Andorra Bondia
Ferran Pol, al seu voltant té dos centenaris de la selecció, Òscar Sonejee i Ilde Lima. Foto: Facebook
Ferran Pol, al seu voltant té dos centenaris de la selecció, Òscar Sonejee i Ilde Lima. Foto: Facebook

“Aquí m’he sentit futbolista, i no només pels diners, sinó pel que t’envolta”


Escrit per: 
Víctor Duaso

Entrevista a Ferran Pol, exporter internacional

Penja els guants als 38 anys. Tota una trajectòria dedicada als tres pals d’una porteria. 27 internacionalitats amb la selecció i també ha passat per molts clubs de l’‘infrafutbol’ català: Horta, Cerdanyola, Mataró, Masnou, Gramenet, UE Vilassar o Sants. Amb inicis als camps de terra de la base del Sant Gabriel o la DAMM i també per l’FCA, Lusitans, la UE Sant Julià i la UE Santa Coloma. Les ha vist de tots els colors.

Per què ha decidit que aquest és el moment de dir adeu?
Quan el cor et demana unes altres coses i el cap no tira, el millor és dir prou. Arriba un punt a la vida que et motiven altres projectes o reptes. M’agradaria entrenar porters, que és el que no van fer amb mi. Si els joves poden tenir un referent i algú que els aporti eines, millor. Si aquest puc ser jo, és perfecte. A mi aquest esport m’apassiona. Crec que hi ha molta feina per fer i em ve de gust fer-ho. L’FC Ordino ha confiat en mi i espero demostrar el que he après els últims anys amb la federació. 

Quin balanç fa de la seva carrera esportiva?
Per a mi només puc dir que ha estat molt bo. Estic orgullós.  Això sí, en el món del futbol també pateixes. Has de tocar fons algunes vegades perquè et deixes influenciar per alguna gent. Sigui com sigui jo estimo el futbol i no sé fer una altra cosa. També he tingut la sensació que el meu cognom ha pesat molt [el seu germà, Agustí, va ser el primer jugador que va marcar un gol amb la selecció] i van ser cinc o sis anys durs. Sabia que treballant m’arribaria l’oportunitat, ja que Koldo començava a tenir una edat. Van començar a comptar amb mi i vaig poder complir el meu somni de debutar amb la selecció. Ja em puc morir tranquil. Només m’ha quedat per jugar a segona i primera divisió espanyola. [Somriu]. 

Amb només 15 anys li truquen per anar amb l’absoluta per jugar contra França. Ho recorda?
I tant. En aquella època jugava Alfonso Sánchez i per temes laborals no va poder anar-hi. Manoel Miluir, el seleccionador, em va dir que em convocava. Imagina’t. Sent cadet de segon any del Premià i entrenes el dia abans contra una campiona del món. Hi ha una anècdota, ja que Koldo va passar una mala nit i es van espantar perquè els va venir al cap que l’altre porter, és a dir, jo, tenia 15 anys. Finalment, Alfonso Sánchez va venir, però vaig gaudir de l’experiència amb jugadors com Deschamps, Thuram, Lizarazu, Djorkaeff i allà al camp estava jugant el meu germà Agustí. Recordo que em van donar la samarreta de França amb el número 19 de Christian Karembeu. Allà vaig començar a pensar que m’agradaria viure del futbol i tenir un sou digne.

Ha aconseguit tenir aquest sou digne provinent del futbol?
Sí. Especialment, amb la selecció, i això et motiva. Tampoc cobrava en un mes 3.000 euros, però la veritat que si t’apassiona, vols i et sacrifiques ho aconsegueixes. Aquí m’he sentit futbolista i no només pel tema dels diners, sinó també pel que t’envolta. 

Ha estat voltant per l’‘infrafutbol’ de Catalunya... Sis equips!
Hi ha vegades que un no és conscient d’aquestes coses. Soc molt humil i soc del futbol amateur i em sento bé de tot el que he fet. Molt afalagat. M’he format al futbol català. L’he viscut dia a dia fins a arribar a la segona B espanyola. 

Ha jugat en camps de sorra i sembla que parlem de la prehistòria quan diem això...
[Bufa]. Ostres i tant. A l’època recordo que van sortir uns pantalons enconxats amb suro als costats per no fer-te mal i semblava que tenia un cul gegant. També hem posat per entrenar la segona porteria amb dos cons. El meu primer camp de gespa va ser a Premià i recordo aquesta sorra de platja com a Aixovall. El futbol evoluciona i nosaltres venim d’aquest futbol tan amateur. Ara no queda cap futbol de sorra. 

El 2 de juny del 2010 va debutar amb la selecció en un amistós contra Albània substituint José Antonio Gomes durant un minut, i el 6 de setembre del 2013 va estrenar-se en un partit oficial contra Turquia amb un 5 a 0 en contra. En total 27 partits, tot i que alguns han superat els 100, no està gens malament, oi? 
Jo tinc 27 partits i d’altres més de 100, però aquests 27 per a mi són molts. Tres anys també de poder estar a la porteria de la selecció i que no és gens fàcil. Ha estat una gran il·lusió.

Va tenir una etapa que era titular fix, però va arribar un partit contra Letònia que els letons van guanyar amb un gol de Valerijs Sabala després d’un error de vostè. Encara pensa en aquell gol?
Totalment. Em vaig enfonsar. No estava en un moment bo de la meva vida i al futbol has d’estar bé psicològicament i no només físicament. Vaig tocar fons. Van ser uns anys complicats i després vaig decidir deixar la selecció perquè pujaven porters com Xisco Pires i Iker Alvarez de Eulate. El 17 de novembre del 2019 Koldo em va donar tres minuts per tenir un petit homenatge. Estic molt agraït d’aquell dia. No tinc res en contra de la FAF. Això sí, m’hauria agradat sentir-me més valorat. I en aquell gol sí que hi penso, però ni l’he vist. Em va servir com a toc d’atenció perquè arriba un punt que t’acomodes.

José Antonio, a qui coneixes molt bé, està en un bon moment de forma, però ara ve per darrere un porter jove com Iker. Com veu, ara des de fora, la porteria de la selecció?
Hi ha molt de futur. Qui anava a dir-nos a nosaltres que tindríem un porter que estaria entrenant amb tot un Vila-real? Això sí, crec que s’han de fer les coses bé. Ara el José està en un bon moment i hem de ser pacients i no faltar el respecte als altres perquè uns tenen una trajectòria. Jo he entrenat l’Iker a l’Enfaf durant dos anys i veient com és ell, que se sacrifica i és competitiu, doncs li ha vingut el premi d’estar allà i d’entrenar al primer nivell. Encara tenim el José i ell ens ha salvat en molts partits. La porteria està ben coberta perquè, a més a més, també hi ha Xisco Pires.

Parlava de respecte. Com ha viscut la situació de vet per part de la FAF a Ilde Lima?
Són decisions que alguns les fan en calent, tant la FAF com ell. A mi em sap molt de greu que hagi passat tot això quan ell ha creat coses gratificants per a la lliga. Ara ja està tot solucionat i es podrà retirar al camp. Esperem que tot quedi enrere. A més l’Ilde sempre que juga es nota, i que estigui a la selecció és un punt a favor per a nosaltres perquè s’implica al màxim. És el primer a donar-te un consell, i espero que pugui estar vinculat a la FAF quan es retiri. És un referent per als joves i l’hauríem d’aprofitar. I ell ho viu molt.

Li sap greu que des de la FAF no hagin comptat amb vostè com a possible tècnic?
Doncs sincerament, sí. Potser el meu cognom ha pesat molt i en el futbol has de ser llest. Va ser una decepció i m’hauria agradat haver tingut més suport. Quan vaig estar amb l’Enfaf, durant tres anys, no van apujar-me el sou i em vaig sentir sol. Vaig presentar algun projecte i no em van fer cas. M’hauria agradat que m’haguessin donat un impuls que sí que van tenir altres. Si em donen confiança i tranquil·litat jo em veig, i també tinc la capacitat en un futur de ser entrenador de porters de la selecció. 

Ferran Pol
FAF
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic