Diari digital d'Andorra Bondia
Campió en el moment més inesperat
Campió en el moment més inesperat

Campió en el moment més inesperat


Escrit per: 
Víctor Duaso
El 19 d’abril es va presentar l’equip nacional de curses de muntanya. Allà hi havia els de sempre –i que no hi faltin. Veterans, però totalment incombustibles. Els germans Teixidó, Ferran i Xavi, i els germans Casal, Òscar i Marc. També Lluís Sanvicente, un altre veterà que hi torna com a convidat. No va ser la presentació més optimista dels últims anys. Els anys pesen. Tot i així, de moment hi són i cal gaudir-los. Va sortir molt la paraula veterania i també la frase no som eterns. L’hivern ha estat dur i no han pogut entrenar per preparar el seu calendari de curses de muntanya, com haurien volgut. Òscar Casal té 38 anys. En fa nou que competeix. I dilluns va aconseguir la seva primera victòria en una prova de la Copa del Món a la Yading Skyrun, a la Xina. A més, amb rècord de la prova. I no hi anava a competir. Ja ho diuen, que els somnis es converteixen en realitat quan menys t’ho esperes o en les situacions més inversemblants. Ell mateix ho confessa. Ahir, però, no va ser rebut per cap autoritat política, sinó pel màxim patrocinador de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM), i no és una victòria tan evident, encara que ho sembli a primera instància. “L’esport és molt capriciós. Si miro un mes i mig enrere, no volia venir a competir a la Xina. Estava desmotivat. Tres setmanes abans d’anar cap allà, el meu pare i el meu germà Marc m’hi van animar. Em van dir Em deixaràs sol allà? Per tant, totalment inesperat”, va indicar Òscar Casal, encara amb la veu emocionada. No es guanya sempre una prova de la Copa del Món de curses de muntanya, i menys un andorrà. Un cop a la prova,  també té molt per explicar. “El dia de la cursa va sortir tot rodat. No m’ho creia ni jo. Vaig dubtar de quedar-me al costat del meu germà, però ell em va veure molt bé i em va dir  Tira! El meu cos va respondre com mai, com mai ho havia fet abans. Em vaig notar amb molta força i ho vaig donar tot. Un miracle. Vaig avançar al corredor nord-americà a tres quilòmetres del final i, un cop vaig creuar la meta, va ser com convertir un somni en realitat. Tothom somia en això quan comença a córrer. Esportivament, tenia dos somnis: guanyar una prova de la Copa del Món i la Transalpina amb el meu germà, que és com el Tour de França en ciclisme”, va dir Òscar Casal. Per tant, ho té clar. “Ara ja em puc retirar, però tranquils, que no em retiro pas... Això sí, ja he complert els meus somnis esportius”. 
I a partir d’ara, què? Òscar Casal i el seu germà competiran a la Livigno (Itàlia) el 16 de juny. No competiran a la Zegama-Aizkorri. “L’objectiu no canvia. És un esport cada cop més professionalitzat. Anirem a Livigno a fer-ho com més bé millor. L’important és ser realistes i tenir els peus a terra”. Amb la victòria a la Yading Skyrun, espera alimentar la seva motivació. “Vaig perdre les ganes de competir i guanyar una prova és un somni. D’alguna manera, espero que repercuteixi positivament en les properes proves”.
El seu germà Marc no estava tan content. Va finalitzar setè. Un Top 10. Gens malament, però l’autoexigència dels Casal sempre és màxima. “No va ser una gran carrera per a mi, tot i assolir un Top 10. Les sensacions no van ser del tot bones i el mèrit és per al meu germà Òscar, que va aconseguir un resultat històric per al país. A mi m’ha queda un regust agredolç per les sensacions, però aquesta ha estat una batalla i la guerra continua”. Marc Casal també va aprofitar per parlar del futur. “Andorra és un país molt bo per  als corredors de curses de muntanya. Una zona privilegiada. Mirar endavant i que surtin més corredors en un futur”. Els germans Casal i els germans Teixidó, el mirall per als més joves. 
 
FOTO: FACEBOOK MORABANC
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic