Col·leccionista d’aventures futbolístiques

Del futbol espanyol al dels Estats Units, Polònia, Índia, Lituània i ara... Andorra. Víctor Pérez, nou migcampista de l’Atlètic Escaldes, va provar fortuna a ‘La Fábrica’, és a dir, a la base del Reial Madrid. Va debutar a primera divisió amb el Reial Valladolid i també pot dir que va marcar un gol al Camp Nou. 

 

Ell n’és un clar exemple, n’hi ha molts més casos, que la vida professional d’un futbolista no s’acaba quan no pots triomfar en un Reial Madrid o un Barça. No tothom arriba allà on somia ni tampoc hi ha espai per a tots. Sigui com sigui, el futbol li ha permès jugar a Espanya, els Estats Units, Polònia, Índia, Lituània i ara... Andorra amb l’Atlètic Escaldes. Víctor Pérez va néixer a Albacete fa 34 anys, però els seus primers tocs amb una pilota els va començar a donar al Club Deportivo Humanes de Madrid. Allà vivien els seus pares i el seu primer entrenador va ser un exprimera divisió espanyola, José Ramón Sandoval (extècnic del Rayo Vallecano o Granada, entre d’altres). El Reial Madrid es va fixar en ell quan era ben menut, és a dir, benjamí, i el va fitxar per a la coneguda com La Fábrica.  “Després d’un torneig em va trucar el Reial Madrid. El club que seguia, el del meu avi i estava clar. Soc merengue. Em va costar moltíssim sortir de l’Humanes perquè era molt petit i no entenia el que suposava jugar en un altre lloc i sense els meus amics. Això sí, va ser una oportunitat molt bona i tot un encert”. Va estar durant quatre o cinc temporades i va decidir fitxar pel Getafe. “Estava més a prop d’Humanes i em coneixien per allà. Content d’haver-me format allà també”.

La seva primera temporada a nivell professional no va ser a Getafe, sinó que la va tenir amb l’Alcorcón de Juan Antonio Anquela a segona divisió B espanyola. “Aquella etapa la recordo amb moltíssima enyorança. Anquela em va donar l’oportunitat i sense cap tipus de por en un futbol on jugaven molt els veterans. Un tècnic de caràcter, però molt bona persona”. A l’any següent es va produir l’Alcorcornazo quan van eliminar el Reial Madrid de la Copa del Rei. Això sí, Víctor Pérez ja estava a Osca, amb qui va signar un contracte de dues temporades a les ordres d’Antonio Calderón i després també Onésimo Sánchez. “En aquella temporada vaig començar a tenir representant i vaig saltar a la segona divisió A espanyola”. Allà va demostrar ser un jugador versàtil al mig del camp i creatiu. 

El Reial Valladolid, amb un projecte ambiciós, el va fitxar i amb Miroslav Djukic com a entrenador, Víctor Pérez va viure els seus millors anys en el món professional. “Un club que estava amb aspiracions de voler tornar a primera. Un històric, però amb molts problemes econòmics. Van entrar en llei concursal i van passar moltes coses. Va ser un any molt espectacular a segona. Gaudint moltíssim i, a més a més, guanyant. Vam acabar tercers amb Celta i Deportivo Corunya. Vam disputar play-off. Vam eliminar el Còrdova a semifinals i després vam vèncer a la final”. 

Aquí va arribar el seu debut a l’elit del futbol espanyol. “Va seguir Djukic, que confiava molt en mi. Un somni convertit en realitat. Tres anys molt bonics, però amb dues lesions greus”. Aquella temporada va marcar cinc gols i pot dir que ell va convertir un penal al Camp Nou superant Víctor Valdés. Contra el Barça del malaguanyat Tito Vilanova. “Vam fer el passadís al Barça perquè venien de guanyar la lliga.  Aquell equip et feia patir com ningú. No veies la pilota. Xavi, Iniesta, Sergio Busquets. Era desesperant. Bo per a ells, tot i que no tant per al rival”.

Víctor Pérez també ha estat molt unit a aquest estil de futbol per la seva manera de jugar. “Sempre intentant tractar bé la pilota”. Mai li va sorgir l’opció de tornar al Reial Madrid. “En el meu millor moment al Valladolid sí que va sortir l’opció d’anar al València, el Deportivo o Vila-real. Tant de bo hagués tingut la mínima opció. Va ser un somni irreal. Hi ha molts jugadors que fan grans temporades”. Va sortir cap al Llevant amb José Luis Mendilibar. “No va sortir com esperava aquella temporada”. I de Llevant a tenir la seva primera aventura lluny del futbol espanyol, és a dir, als Estats Units per jugar amb els Chicago Fire de la MLS. “Una experiència molt bonica i molt curta, ja que vaig anar cedit pel Llevant. Van ser tres mesos. Hi havia Giovinco, Schwensteiger... A nivell organitzatiu ho tenien tot. Donava gust. M’hauria agradat seguir”.

Després al Còrdova a segona A. “Un ambient de futbol espectacular”. D’Andalusia a Cracòvia per jugar amb el Wisla, que tenia d’entrenador el tarragoní Kiko Ramírez. “Un futbol molt físic i un ambient de futbol sensacional. Estadis nous de l’Eurocopa i els omplien”. Només una temporada i una altra aventura més: a l’Índia amb el Bengaluru que estava dirigit pel català Albert Rocas (expreparador físic amb Ronald Koeman en l’etapa al Barça). “Potser allà hi vaig anar massa aviat, però l’experiència em va encantar. Hi havia molts jugadors espanyols i em va ajudar molt”. Allà es va fer amb la Copa i es van quedar a les portes de conquerir la lliga. D’Índia a Lituània per militar al Zalgiris Vilnius. En aquell club es va estrenar en competició europea, a la UEFA Europa League, eliminat pel Honvéd Budapest. “Era l’atractiu que tenia d’anar a jugar allà. Encara no havia jugat competició europea”. Va tornar a l’Índia per jugar a un dels clubs més històrics d’allà, l’East Bengal. “De les meves experiències fora d’Espanya cada una t

é la seva història. A Lituània em vaig adaptar molt ràpid. L’Índia va ser molt peculiar, amb una vida molt difícil, i has d’anar amb la ment molt oberta perquè és un xoc de cultures. Chicago va ser massa curt. Per una barreja de tot em quedo amb Chicago”. 

El nou migcampista de l’Atlètic també va estudiar durant un temps Farmàcia (el seu pare exerceix en aquesta professió). “De la meva generació del Reial Madrid ningú va arribar a gran nivell traient Adrián González [el fill de Míchel]. En el meu cas es va anar donant i encantat de fer el que més m’agrada. En definitiva, al·lucinat de tot el que he viscut. Som uns privilegiats els que ens dediquem al futbol”. I com va arribar l’opció de venir a l’Atlètic? “M’agrada conèixer i per un agent em va comentar l’opció de venir aquí. Vaig contactar amb Víctor Casadesús, que vam ser companys al Llevant, em va explicar i vaig decidir provar i venir”. El seu últim equip va ser El Ejido i actualment s’entrenava amb un equip madrileny. “Casadesús em va explicar les peculiaritats del futbol d’aquí, que tots juguen en el mateix camp i no es viatja. Dins del camp et surt la vena competitiva. L’equip m’agrada. Veig moltes qualitats”. Amb la lliga entre cella i cella.