Cyril Despres confia en trobar un nou volant per ser al Dakar 2019

Toyota, Mini o si s’acaba concretant la possibilitat que algú acabi comprant la base de Peugeot. Aquestes són les tres opcions que el pilot resident Cyril Despres té al cap per mirar d’aconseguir un volant per al Dakar 2019, després de la marxa del que fins ara ha estat el seu equip, i que deixa sense volant per a la propera edició del ral·li homes com Stéphane Peterhansel, Sébastien Loeb o l’actual campió, Carlos Sainz.
Així ho va explicar ahir Despres en la compareixença davant els mitjans amb el seu copilot David Castera per fer una valoració de la 40a edició del Dakar, on va assegurar que vol “seguir conduint cotxes” i va descartar un hipotètic retorn a les motos. 
El pilot, que continua de la mà de Red Bull, es va mostrar convençut que el fet d’haver demostrat en les tres primeres etapes que “podem estar entre els primers” i de no haver-se retirat després de l’accident de la quarta etapa i haver continuat per “ajudar l’equip a guanyar”, el pot ajudar a trobar un equip de garanties per a la propera edició del Dakar.
Qui de ben segur que no l’acompanyarà serà el seu copilot, que ara per ara ha decidit deixar la competició tot i que seguirà lligat al món del raids. Castera, que va remarcar que “sabíem que Peugeot no seguiria i calia pensar en el futur”, va explicar que, conjuntament amb uns socis, ha comprat el Ral·li del Marroc i que a partir d’ara s’encarregarà de l’organització de la propera edició d’aquesta prova, que tindrà lloc del 5 al 9 d’octubre.
En aquest sentit, Castera, que farà aquesta tasca des d’Andorra, va avançar la seva intenció de mirar de separar els recorreguts de cotxes i motos en la prova. “En un Dakar això seria impossible, però en una competició de cinc dies crec que sí que ho és”, va assegurar Castera, que va incidir en les dificultats amb què es troben molt sovint els pilots de motos quan competeixen seguint el mateix recorregut dels vehicles de quatre rodes.
Així mateix, Castera va explicar també que li agradaria que el Ral·li del Marroc servís com a cita d’entrenament per als pilots que participen al Dakar, tenint en compte que se celebra en “unes dates molt favorables”,  però també per atraure “nous pilots que vulguin testar el que és un ral·li”.

El més dur a Sud-amèrica
Pel que fa a la 40 edició del Dakar, Despres i Castera no van tenir dubtes. “Ha estat el més dur de la història a Sud-amèrica”, va assegurar el pilot, que va admetre haver viscut sensacions i situacions que no havia viscut en les altres disset participacions al Dakar.
I és que després de començar rodant “a bon ritme”, i de fins i tot situar-se al capdavant de la cursa a la segona etapa, en la quarta una pista de pedres va acabar amb qualsevol aspiració del pilot. “En baixar i veure el cotxe no vaig necessitar ni cinc segons per adonar-me que el Dakar s’havia acabat”, va assegurar Despres, que va estar esperant sis hores l’assistència, va reparar el que “va poder” i va poder arribar al vivac a dos quarts de dues de la matinada. A partir d’aquí, seguir en cursa per “ajudar l’equip”.