Diari digital d'Andorra Bondia
De pensar en cotes altes a la decepció
De pensar en cotes altes a la decepció

De pensar en cotes altes a la decepció


Escrit per: 
Víctor Duaso

Ningú va parlar de la permanència quan va començar la pretemporada i després la temporada. Es va fitxar un pivot que marca diferències, Giorgi Shermadini. Es va renovar un ala que va ser una de les sorpreses agradables, aquell que tant agrada als entrenadors per la qüestió dels intangibles, Betinho. També es va assegurar la continuïtat d’un dels millors ales pivot de la Lliga ACB: Luka Bogdanovic. És cert que pateix en defensa, sobretot en les portes enrere, però té una classe aclaparadora per a això del bàsquet. També van continuar tot un multiusos com David Navarro i un killer com Vojdan Stojanovski. Els bases Thomas Schreiner i Víctor Sada –aquest que va col·leccionar títols a can Barça– també van continuar a les ordres de Joan Peñarroya. Francesc Solana, el dissenyador del projecte, va incorporar, a part de Shermadini, l’ala pivot anglès Daniel Clark, l’ala Sergi Pino per fer el paper que feia Marc Blanch i un rookie nord-americà, el pivot Shawn Jones. No es va parlar d’objectius com la salvació ni tampoc es va posar cap límit al principi de curs. La pretemporada va deixar bones sensacions i l’inici de curs, amb quatre derrotes i una victòria, va deixar algun dubte. A la pista del CAI Saragossa els de Peñarroya van començar a carburar i en la primera volta van estar a punt de classificar-se per a la Copa del Rei. Van perdre en l’últim partit a la pista del Laboral Kutxa i es van quedar a un pas d’anar a la Corunya. Els en va separar només una victòria. En total van guanyar vuit partits de setze i van superar equips potents com l’Unicaja de Màlaga o l’Herbalife Gran Canària. Tot i no guanyar, els rivals lloaven un MoraBanc sòlid i amb bones individualitats, en especial Giorgi Shermadini. 

El pivot georgià no va començar bé, però de mica en mica va oferir aquella versió espectacular de quan defensava els colors del CAI Saragossa i que li va valer per fitxar per l’Olympiacos. El gegant de Mtskheta va marcar diferències i l’equip el va saber trobar. Va ser una bona barreja que va beneficiar molt els andorrans. La derrota i quedar-se fora de la Copa del Rei va semblar que als de Peñarroya els caigués com una llosa a sobre. Això sí, ningú ho va reconèixer i el play-off pel títol va ser l’antídot que tothom va utilitzar. Des del club es volia evitar parlar d’aquesta fita, tot i que no ho van aconseguir. “Si volen jugar el play-off, que ho demostrin a la pista. Més fets i menys paraules.” Això mateix va arribar a dir el president Gorka Aixàs, que també hi va posar una mica de suavitzant dient que l’equip estava fent una bona temporada. Cap objectiu clar. Play-off pel títol sí, play-off pel títol depèn, play-off pel títol millor que no. Faltava un xic d’ambició, i un objectiu clar per complir. Els de Peñarroya no van aixecar cap i anaven directes cap a un final de temporada sense cap mena d’al·licient. Així va ser. Una segona volta en què només van guanyar quatre partits i contra equips de la part baixa: CAI Saragossa, Movistar Estudiantes, ICL Manresa i Fiatc Joventut. Van perdre amb el cuer i van oferir imatges d’equip desordenat, individualista, sense esperit defensiu i també derrotat en els partits més ajustats. Com acomplexats, deprimits o desconfiats. Fins i tot es va arribar a celebrar més la salvació als despatxos que no pas a la pista. Del play-off no se’n va parlar més i es va passar a allò tan abstracte de fer-ho millor que la temporada passada. Molt resultadista, ja que la temporada passada la plantilla era ben diferent i també era el primer any a la Lliga ACB i s’havia de salvar, esportivament, la categoria. 

El Bàsquet Club MoraBanc, amb una bona plantilla, ha igualat el balanç de dotze victòries de la temporada passada. Diumenge visiten la pista del tercer classificat, el València Basket, que opta a buscar la millor classificació possible per al play-off pel títol. Molt haurien de millorar les coses perquè el MoraBanc Andorra sumés la victòria número 13 i superés allò que van dir de fer-ho millor que la temporada passada. Fins i tot si perden i el CAI Saragossa i el Fiatc Joventut guanyen els seus partits superarien el MoraBanc en la classificació i podria acabar en 14a posició, la mateixa que el curs passat.La derrota contra el Rio Natura Monbus dissabte passat deixa una sensació agredolça o, com va dir Joan Peñarroya, més amarga que el vinagre... ¿Per què? ¿Si la salvació està assolida des de fa jornades, perquè tant enuig? El club i la plantilla tenien més ambició que la permanència, fins i tot l’afició, que algun xiulet va dedicar a l’equip dirigit per Peñarroya. ¿El curs vinent més i millor? Ja es veurà, però sembla que aquest equip necessita una renovació profunda. Hi ha jugadors que s’han merescut la continuïtat, tot i que d’altres ja han acabat un cicle i alguns ni l’han començat. Una de les posicions que necessiten una renovació profunda és la de base, ja que l’equip no ha rutllat i han acabat jugant de directors d’orquestra David Navarro i Stephen Holt. Thomas Schreiner ha tingut un final de temporada per oblidar i Víctor Sada no ha existit. Molta feina per a Francesc Solana. Estiu llarg.

MoraBanc
Rio Natura Monbus
Lliga ACB
Número de vots: 56
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic