Despres s’aparta de les polèmiques i pensa a tornar a guanyar el Dakar

Un pilot, quan ha hagut de fer més de 8.300 quilòmetres en quinze dies amb temperatures extremes pel desert sobre una moto, del que menys ganes té quan torna a casa seva és d’entrar en polèmiques. I menys quan ha guanyat el Ral·li Dakar. Però Cyril Despres ha hagut de fer front a totes les que van centrar la recentment acabada prova sud-americana, que li ha donat el seu quart títol. I pensant en el futur, se sent amb forces d’aconseguir el cinquè.

Un campió del Dakar és conscient que les setmanes després de la conclusió del raid la seva agenda estarà molt atapeïda. És moment de promocionar-se. Despres ha aprofitat un forat per reunir-se amb els periodistes andorrans i valorar el que va ser el ral·li, des de la vessant purament esportiva fins a la que ha centrat la polèmica.

No dubta que el d’aquesta edició ha estat “el Dakar més dur i complicat” d’aquells en què ha pres part, ja que altres vegades es concentraven “tres o quatre dies de competició de veritat”, en què es decidia el campió, mentre que la resta eren de tràmit. Enguany ha estat ben diferent. Menys l’etapa que es va suspendre i la darrera, amb només 28 km a completar, “he anat al màxim cada dia”. Per tant, “si físicament ha estat molt intens, mentalment encara ho ha estat més”, afirma.

Un dels secrets per arribar a la victòria ha estat la conservació de la mecànica de la seva KTM, un fet que el seu màxim rival, Marc Coma, no va saber controlar, cosa que li va costar el títol a dos dies per al final, en trencar la caixa de canvis. Comparant l’estat de les motos al llarg dels dies, es veia a venir què passaria. “Després del dia de descans vam obrir les caixes i vam veure que només una estava nova, que era la meva”, va assenyalar el francès respecte a les màquines de l’equip KTM. “La meva moto no va tenir cap problema.” I és que “s’ha de cuidar la mecànica. Has de ser agressiu i ràpid, però has de tenir en compte que només tens una moto”.

El duel amb Coma ha estat dels que fan afició. Les diferències mínimes feien que el canvi de liderat entre tots dos fos diari. I no només en la classificació. Hi havia etapes que, tot i els centenars de quilòmetres que hi havia per endavant, els avançaments eren constants. I l’estratègia estava a l’ordre del dia. En les parades per repostar era el moment de saber quines eren les diferències reals. Valora que amb el català “hem fet una carrera amb un nivell molt alt de competició” i que en tot moment “hem fet una lluita amb respecte”.

Però la polèmica també ha aparegut en aquesta edició del Dakar. Va ser a l’etapa d’Antofagasta, en aquella zona de fang on Despres i altres pilots es van quedar atrapats. La direcció de carrera va neutralitzar el temps que havien perdut per treure les seves motos. Pilots i mitjans de comunicació han arribat a parlar d’atracament o de tracte especial de l’organització amb Despres. El francès en dóna una versió diferent. “La meva culpa és que no he posat el dit on fa mal.” I posa sobre la taula nous elements: “La qüestió és per què Coma ha passat al costat del fang.”

La resposta la té. El van avisar, i a la resta no, del que passava al quilòmetre 10. Els encarregats del recorregut havien passat per la zona dos dies abans sense detectar-hi cap incidència, però sí que ho van fer el dia abans els que havien de marcar l’itinerari, que van avisar el director esportiu del Dakar, David Castera, que des de l’aire va fer un reconeixement amb helicòpter, però no va detectar cap fet rellevant per modificar el llibre de ruta. Això sí, “va dir-li a Coma una cosa diferent de la resta”.

En la prèvia, “les modificacions que ens van donar eren de dos dies abans”, així que els primers pilots van caure al parany, inclòs el gal. “És estrany, sis pilots van a parar al fang i un hi va passar pel costat.” Malgrat retornar-li temps al final de l’etapa, Despres considera que en va sortir perjudicat: “M’ha tornat els vuit minuts que vaig estar al fang, però no els nou que vaig perdre per anar a poc a poc després per estar ple de fang.”

També va voler treure ferro a les imatges en què s’havia mostrat el portuguès Paulo Gonçalves ajudant-lo a treure la moto, i ell negant-li després l’ajuda. “No tinc cap problema amb el Paulo. Aquesta és una polèmica més que s’ha volgut crear”, va assenyalar, i va indicar que un cop la seva KTM va quedar alliberada “hi havia dues persones per ajudar-los” i, si no podia, oferia l’ajuda del seu motxiller, el també portuguès Ruben Faria, que era al darrere. “Han muntat les imatges d’una manera que no és.”

És tal la bona relació que manté amb Gonçalves que avui mateix es desplaçarà a Lisboa per compartir experiències i fer algun acte. De totes aquestes polèmiques, en què veu una mà negra d’alguns periodistes espanyols, se’n vol allunyar. I a més, no li fa perdre la son. Només vol pensar a estar sobre la moto: “Ara estic més preocupat per la família que per quatre periodistes. Ara tot això ja no em preocupa.”

I són tals les ganes de seguir competint que ja pensa en la pròxima edició del raid sud-americà. Admet que fins i tot aquests dies “ja he somiat a participar en el Dakar”. L’any vinent tornarà amb una KTM, sortint al pas dels que li pregunten si farà el salt als cotxes. De moment no ho valora. Anirà a buscar el seu cinquè tuareg daurat, que déu n’hi do  com pesa, i més després d’haver guanyat un intens frec a frec amb Coma. “Aquest Dakar m’ha reforçat.” Per al 2013 s’espera un duel igual d’intens amb el pilot d’Avià.