Dol per la mort de Joan Carles Pié

El càncer ens ha deixat sense Joan Carles Pié. Nascut al Masnou el 12 de juny del 1966.Només tenia 53 anys i portava més de dos anys lluitant contra aquesta maleïda malaltia. Ell va ser l’entrenador de l’ascens a LEB plata del River Andorra. El primer entrenador que va fitxar Gorka Aixàs com a president i el coach que va posar la primera pedra en el camí cap a l’elit. Metòdic, amb un estil de bàsquet a l’antiga: joc fàcil sense complicacions. Un bon gestor de grup que mai volia problemes i un tècnic amb moltíssimes virtuts que no tenia com a somni arribar a l’ACB. La vida era més important que el bàsquet. La seva trajectòria com a tècnic va començar a Mataró (1993-95) i va continuar al CB Sant Josep de Badalona (1995/96), UE Mataró (1996/97), Universitari (1998-2000) i allà va agafar els primers contactes amb el Cadí. Per tant, amb el club alturgellenc va fitxar la temporada 2001-03, però entrenant amb les jugadores a la Blume de Barcelona i alguna vegada amb dos jugadors del Sedis masculí que treballaven a allà com Gorka Aixàs i Fran Sansa. 

Per desgràcia, la mort d’Alfredo Alquézar el 2007 amb només 36 anys i també després d’aquesta maleïda malaltia va fer que el River Andorra busqués un nou entrenador. El president, en aquell moment, ho va tenir clar i va incorporar Joan Carles Pié, que el coneixia d’aquells entrenaments amb el Cadí femení a la Blume. El primer any van acabar cinquens del grup C de Lliga EBA amb 20 victòries i 10 derrotes i en la segona van acabar segons de la lliga regular amb 20 triomfs i 10 derrotes i el primer el CB Olesa i en les fases, disputades al Joan Alay, van assolir l’ascens a LEB plata després de superar el Ferreteria San Isidro de Tenerife que jugava l’actual escorta de Montakit Fuenlabrada, Nico Richotti, el Mazarron Basket i el Caja Sur Peñarroya de Còrdova. “Ens vam fer molt amics quan ell m’entrenava a la Blume i el vaig convèncer per fitxar-lo. Era un tio molt normal i amb el qual he tingut una relació més diferent, ja que vaig fitxar un amic per dirigir el primer equip. Feia un bàsquet molt fàcil, de sota, cavall i rei. No es complicava gens la vida”, va recordar el president del BC MoraBanc Andorra, Gorka Aixàs, que va gestionar també la seva marxa del club després de tres partits jugats a Lliga EBA. “El que em va sorprendre d’ell és que no es volia dedicar al bàsquet. Tots volen ser entrenadors, però la seva feina a l’Ajuntament de la Seu i també el màrqueting li agradaven. Si hagués volgut s’hi hauria pogut dedicar perfectament”. El club té previst un minut de silenci.

Jordi Clua, exdelegat del primer equip i també exgerent, té un record molt especial de Pié. Continuaven en contacte. Hi ha etapes de la vida que no s’obliden. “Van ser dos anys magnífics. Dos anys que els tinc guardats en un lloc molt especial. Vaig treballar molt còmode. Des del primer moment vaig veure que era una gran persona i un gran entrenador. Va pujar a l’equip a plata i era un entrenador dels de la vella escola”, va dir Jordi Clua, que estava força trist. Es va assabentar ahir al matí a primera hora per una trucada. “Sabia que estava fotut. Personalment, hi vaig agafar una amistat molt bona. Va ser un gran encert de Gorka Aixàs el seu fitxatge. Estic tocat”. 

L’excapità, Dani Marín, es va quedar glaçat després d’assabentar-se d’aquesta trista notícia. “Un cop molt dur. Una persona excel·lent i amb molt bon humor. Anava de cara i recordo molt aquell ascens a LEB plata. El que més lamento és que ja hem perdut dos entrenadors per malaltia d’aquella època”. 

Xavi Galera no podia ser més explícit. “M’he quedat molt sorprès. Ha estat una hòstia molt important. La primera anècdota que m’ha vingut al cap ha estat quan un dia li vaig dir que no tenia ganes d’anar a entrenar i s’ho va prendre força bé. Era molt bona persona, de tracte fàcil. Em va ajudar moltíssim, i sempre podies parlar amb ell”. 

Jordi Olcina també va ser de la mateixa opinió que els seus excompanys. “Com a entrenador era molt proper i molt sincer. Era un més del grup i no marcava distàncies. Jo vaig estar molt bé amb ell i potser van ser els millors anys esportius de la meva carrera. La seva mort m’ha sorprès i m’he quedat glaçat”.

 

Pullés perd un bon amic

 

El tècnic Marc Pullés va arribar per al projecte de LEB plata per ser el tècnic ajudant i només va durar tres intensos partits amb Pié, però després va estar amb ell al Barça júnior. Des de fa dos anys llargs està a l’Índia com a cap de Basketball Operations de l’NBA. “Va ser una època dura. Al meu pare li van diagnosticar un càncer just quan vaig fitxar per l’Andorra. Ell [va perdre el seu pare també amb un càncer quan era molt jove] em va donar un suport extraordinari. Vam compartir molts moments de converses interminables i d’escalf. Era una excel·lent persona. Massa i tot. Vaig parlar amb ell la setmana passada i mai em deia com de fotut estava.” També va parlar d’ell com a tècnic. “Era el tio més pràctic del món. A, B i C, però ho feia com els àngels. Sabia moltíssim de bàsquet. Molt intuïtiu i intel·ligent”. Amb el River va triomfar i també amb el Cadí. Deixa un gran llegat, tant tècnic com humà. La seva feina a molts clubs catalans i també a seleccions catalanes inferiors són el millor exemple. Molts el van poder gaudir aquí i també molt a prop d’aquí. Fins aviat bèstia!