El pas de la Vuelta pel país compleix amb totes les expectatives posades

Les dates, la meteorologia i les ganes de veure els ídols han fet que durant dos dies Andorra hagi estat un país on s’ha viscut ciclisme. On les dues rodes i els pedals han tingut un protagonisme que feia temps que no es veia. Fora de les fronteres s’ha descobert el coll de la Gallina, que ha fet parlar i que de ben segur que en els pròxims anys tornarà a ser protagonista.

La Vuelta a Espanya ha demostrat que segueix tenint tirada. El Tour de França desperta més passions i expectació mediàtica, però la ronda espanyola no es queda gaire enrere. En aquesta edició s’està veient una gran competitivitat entre els corredors que sortien com a favorits, cosa que no sempre passa. Aquest grup selecte no està fent cap pedalada en va i ven cara la seva pell. Al coll de la Gallina n’hi va haver una mostra palpable.

Avui es va disputar la segona de les etapes amb protagonisme al Principat, entre Andorra la Vella i Barcelona, de 196,3 quilòmetres. A l’avinguda Tarragona va ser la sortida, que va estar plena a gom a gom d’aficionats. Aquesta ha estat la tònica dels dos dies. Dissabte es va poder comprovar in situ. Sobretot en l’ascensió cap al santuari de Canòlich. Aquesta pujada era una novetat en les grans rondes que passen pel país i els aficionats no se la van voler perdre. La immensa majoria vinguts de fora, entre els quals destaca la presència d’espanyols, francesos i belgues. La carretera estava en alguns punts a vessar de gent, un fet que altres cops no s’ha donat a Andorra i que s’ha de destacar pel que significa.

Molta gent es va arribar al parc Central de la capital, on estava muntada la caravana i tenia lloc la signatura dels corredors abans de prendre la sortida. Allí s’hi van reunir els grans seguidors del ciclisme, que volien veure de ben a prop els seus ídols i, si podia ser, emportar-se algun record en forma d’autògraf. D’altres simplement s’hi van arribar pel muntatge establert per a l’ocasió.

En la tallada de la cinta per obrir l’etapa hi van participar el cap de Govern, Antoni Martí; la cònsol de la capital, Rosa Ferrer, i el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp. També va ser-hi com a convidada Mireia Belmonte, nedadora espanyola que va aconseguir dues medalles de plata en els passats Jocs Olímpics de Londres.

En la vessant esportiva, la novena etapa se la va endur el belga Philippe Gilbert. L’escapada de la jornada no va tardar a arribar amb quatre integrants, que van veure com el pilot els atrapava a 25 quilòmetres d’arribar a Barcelona. Tal com estaven les coses, era de preveure que tot es decidís en l’ascensió a Montjuïc. Com va ser. Alberto Contador va fer el primer atac, que va obrir les hostilitats. El van atrapar i Gilbert, juntament amb Joaquim Purito Rodríguez, va agafar uns metres d’avantatge que ja no va perdre. El català, resident a Andorra, no va lluitar per la victòria davant l’estadi olímpic Lluís Companys, així que el belga va poder aixecar els braços com a guanyador.

Amb els segons que va esgarrapar i la bonificació, Purito, que acaba segon per segon dia consecutiu, és més líder, amb Christopher Froome seguint-lo a 53 segons. Contador és a un minut just i Alejandro Valverde, a 1.07.

Prudhomme, a l’aguait

El director general del Tour de França, Christian Prudhomme, va estar el cap de setmana a Andorra, on va poder comprovar de primera mà el recorregut pel país de la Vuelta. Especial atenció va fer al coll de la Gallina, traçat inèdit fins ara en una gran ronda i que en futures edicions del Tour, si es tanca l’acord perquè torni al Principat, es podria convertir també en l’arribada d’una de les etapes. La impressió del dirigent francès va ser positiva.

El coll de la gallina s’estrena

L’entrada a escena en la vuitena etapa del coll de la Gallina va complir amb les expectatives posades. La prova sortia de Lleida. Va tenir lloc una escapada que va concloure en aquesta última ascensió. Aquí els favorits van agafar les regnes. Froome va ser el que més va patir. Semblava que el triomf se l’enduria Contador, però en uns últims cent metres frenètics van arribar al darrere Valverde i Purito, que l’avançaven en el darrer moment, amb triomf per al murcià. Precisament va guanyar l’únic que no coneixia de primera mà la pujada, ja que el català i el de Pinto sí que l’havien fet en entrenaments pujats a la bicicleta.

Valverde va admetre que va esperar “a veure què feia Purito, que era qui coneixia millor la pujada”. Va recalcar que “el final ha estat molt exigent”. Rodríguez va lamentar no haver pogut endur-se la victòria d’etapa d’Andorra, en un dia que tenia “marcat” pel que significava. Tenia ganes de fer “alguna cosa important”.