El River s’espavila en el tercer quart per vèncer i apallissar el matagegants

Dues parts ben definides i diferents són les que es van desenvolupar a la pista. El BC River Andorra es va imposar a un dels conjunts que actualment passen per un millor moment de forma, el LAN Model ISB (95-67). El conjunt d’Azpeitia venia de derrotar dos dels favorits de la categoria, però els de Joan Peñarroya van evitar que aconseguís, com en una partida de pòquer, fer el trio. El Clavijo també va guanyar, imposant-se al Corunya, així que continuen compartint el lideratge.

Pels resultats obtinguts en les darreres jornades el públic assistent esperava veure un espectacle millor. Dos equips que passen per un bon moment es van mostrar desencertats des d’un bon principi. Pèrdues de pilota i males opcions de llançament era la tònica. Matalí va ser el primer a anotar, en una primera part en què va mostrar estar al nivell de les circumstàncies. Acompanyat de Holmes, Sánchez i Zamora, es va encarregar d’aportar les primeres diferències en el marcador. El nord-americà, en els darrers segons, materialitzava dos tirs lliures que semblaven que definirien el final del quart, però Bratton encara va tenir temps per anotar un triple i deixar la diferència mínima (17-16).

El joc es va reprendre i el River semblava que seria capaç d’escapar-se diversos moments. Sobretot amb un parcial de 6-0 amb dos punts de Johnson i quatre de Casals, que posava el 30-20, però els bascos van respondre exactament de la mateixa manera, cosa que tornava a posar les coses tal com estaven. En els darrers minuts es va produir un intercanvi de cistelles, causat per les facilitats defensives que es permetien a les dues bandes. Abans d’anar al descans es va poder repetir el mateix procés que al final del primer. Holmes feia dos tirs lliures, però aquesta vegada amb pocs segons per endavant, Borja Martínez no va encertar des de la línia de 6,75 metres.

Els minuts que més van valer la pena van ser els del tercer quart, quan el River va decidir l’enfrontament. Howard dominava a la pintura i els ràpids contraatacs, després d’interceptar passades dels jugadors bascos, van permetre l’escapada. Dues contres definides per Matalí i un triple de Holmes començaven a posar diferències pel mig, que van començar una suma de màxims avantatges a partir d’aquest moment. Sánchez, Zamora i Johnson s’encarregaven d’anotar i un tir lliure de Casals feia que el quart acabés 69-48.

El matx ja estava decidit. L’últim quart només va servir perquè Ros es despertés anotant i posant una màxima diferència de +32 (83-51). En els darrers minuts van sortir els jugadors que menys acostumen a comptar per a Peñarroya, cosa que va comportar les claques més sorolloses dels aficionats. Així, el grup sencer van tenir la seva oportunitat i la totalitat de la plantilla va respondre amb punts. Fins i tot Farfan, que, amb una cistella, estrenava la seva estadística a la LEB Plata.