El somni segueix a Avilés

La saga Silva continua i també el somni de Pau. De debutar a Primera RFEF, amb només 17 anys, a Lezama amb el primer equip de l’Extremadura a viure la desaparició d’un dels històrics del futbol espanyol. Dies abans que el club baixés la persiana va demanar la carta de llibertat i ahir va fitxar pel Reial Avilés per jugar a l’equip juvenil de divisió d’honor espanyola i també per estar en dinàmica del primer equip de la segona RFEF. El fill de l’ex-internacional Fernando Silva vol fer-se un lloc en aquest món tan complicat del futbol professional. És davanter com el seu pare, tot i que no és tan físic com el seu progenitor, i mentre estudia segon de batxillerat també aspira a seguir l’estela de Fernando.

Pau va néixer fa 17 anys a Andorra, però de ben menut va emigrar a Extremadura. A Montijo viu amb la seva mare, el seu pare i la seva germana. Portava un any i mig a l’Extremadura, d’on va arribar procedent del Flecha Negra. El 22 de gener, i després que molts jugadors professionals deixessin l’Extremadura per impagaments, va debutar a les instal·lacions de Lezama en un partit contra el Bilbao Athletic. Manuel Mosquera, ex-jugador professional, li va donar l’alternativa. Va jugar 57 minuts. “Debutar a Primera RFEF amb només 17 anys és un somni, i més amb un club com l’Extremadura. I també ho va ser jugar a tercera RFEF amb el segon equip. Flipava. Debutar a Lezama va ser molt emotiu i sempre estaré agraït a l’Extremadura”, va assegurar Pau Silva, que va lloar al tècnic que el va fer debutar, un ex-primera divisió. “Molt bon entrenador. He aprés moltíssim amb ell”. 

Un total de quatre partits amb l’Extremadura amb 175 minuts en total abans de la desaparició del club. “És una llàstima que tants anys d’història hagin arribat al seu final per una mala gestió, però jo soc d’aquí d’Extremadura i crec que el futbol no trigarà a tornar a Almendralejo i tornarà al nivell que ha d’estar”. No han estat uns dies fàcils per a Pau Silva i els seus companys. “Ja ens ho esperàvem. No era el final que volíem, tot i així, era el que havia de passar. Viure això no ha estat gens fàcil. Ens tractàvem una mica malament als camps, com de pobrets, i no com l’Extremadura”.

El seu pare, nascut a Barcelona, tenia només 24 anys i en feia tres que havia arribat al país per jugar amb l’FC Andorra procedent del Badajoz B. Es va casar amb una andorrana i va poder complir un somni com a futbolista amateur: jugar contra els millors. El 2016 es va retirar amb 51 partits amb la selecció. “La meva família sempre em dona molt de suport i ell em dona consells”. Avui viatjaran cap a Avilés i Pau viurà allà compartint pis amb dos companys d’equip més. Serà la seva primera experiència fora d’Extremadura i lluny dels pares.