El VPC evita encomanar-se de l’antijoc del Foix per passar a les semifinals

Tothom estava avisat. A ningú se li escapava quin mal geni gasten els jugadors i seguidors del Foix. Les armes que utilitzen, en alguns moments del matx, i més si es troben per darrere en el marcador, no són les escrites en el reglament. Tot i així, el VPC va tenir un inici de partit espectacular, que li va servir per vèncer (15-23) i passar a les semifinals.

Els andorrans van sortir en tromba, si bé és veritat que la primera ocasió va ser per als francesos, però Hernández va errar una penalitat. Als 10 minuts Hinds sí que encertava en el llançament entre pals. El joc ofensiu del VPC no tenia fissures i Carmona va materialitzar el primer assaig. Va taponar un xut de Prat dins la línia de marca, va recollir l’oval i va plantar-lo a terra. Hinds s’encarregava de transformar-lo.

El Foix no trobava la manera de frenar el rival. I es va tornar a veure tot seguit, amb una jugada en què la pilota va passar d’Alieu a Magallón, i aquest a Taurinyà, que per força materialitzava el segon assaig. Hinds va tornar a transformar. El marcador de 0-17 en tan sols 20 minuts feia mal als gals, que van començar a provocar picabaralles, que es van anar succeint al llarg del partit. Tot i així, el conjunt de Michael Broad anava encaminat a allò que buscava: la classificació. Abans d’arribar al descans una nova penalitat de Hinds posava el 0-20. El marcador veritablement reflectia el que s’estava veient al camp del Tarascó.

La mala notícia va ser la lesió de Magallón. La presència del capità sempre és important, i més a l’hora de comunicar-se al terreny de joc. Això va provocar que en algunes fases man­qués precisament això, cosa que va comportar que de mica en mica el Foix s’anés acostant en el marcador. No només per les seves qualitats, que les té, sinó també per l’antijoc, ja que va provocar a cada moment els rivals i va buscar brega sempre amb cops que no venien al cas. Collado, als cinc minuts de la represa, feia el primer assaig per als francesos, que Hernández no va transformar. Sí que va estar encertat en el xut al minut 49, però el que va tenir a continuació el va tornar a fallar. Per contra, Hinds tornava a ampliar diferències amb una nova penalitat.

L’enfrontament agafava el camí de la recta final i el Foix no es donava per vençut. La marca d’Estrade, transformada per Hernández, posava el 15-23, que prometia uns últims 10 minuts emocionants. Però si et dediques més a la brega que no pas a jugar és el que passa. Els gals no van saber fer res més i van acabar perdent el partit. Hinds podria haver posat més avantatge en l’afegit, però va errar el llançament a pals. Els aficionats del Foix tenen mal perdre i després del matx van fer certs comentaris despectius contra l’expedició andorrana fruit de la impotència d’haver sumat un ple de derrotes les tres vegades que els dos conjunts s’han trobat aquest temporada.

El Sor Agout, a semis

I si amb el Foix era la tercera vegada que es trobaven, amb el Sor Agout també ho serà. La classificació per a semis la va obtenir després d’imposar-se al Saudrune per 30-20, en un partit disputat a La Bastide St. Georges. El balanç amb el Sor Agout és contrari al del Foix, ja que els gals han superat les dues vegades en la Lliga regular el VPC. La segona en la darrera jornada al camp del Consell, que els va valer per prendre el lideratge als andorrans. L’enfrontament es disputarà l’1 de maig amb un camp neutral encara per determinar.

Michel Broad, satisfet

El tècnic del VPC estava satisfet per la classificació per a les semifinals i pel joc que va desenvolupar el seu equip, sobretot en la primera part, en què va saber “aguantar bé les posicions durant una bona estona”. Però a la represa el Foix es va revifar, entre altres aspectes per la baixa de Magallón, que provocava una falta de comunicació dins el camp que “han sabut aprofitar”, i el tècnic va remarcar que “estàvem una mica perduts”. Tampoc no entén el joc brut des­envolupat pel rival, ja que “quan juga amb la pilota ho fa molt bé; no entenc com poden passar a no jugar i fer antijoc”. Amb totes les enganxades i picabaralles que hi va haver, “és difícil mantenir les bones formes”, però s’ha de tenir el cap fred i no deixar-se arrossegar per l’estratègia antiesportiva del rival.