Diari digital d'Andorra Bondia
 “Els més ‘vells’ ens adonem que jugar amb la selecció és únic i impensable”
“Els més ‘vells’ ens adonem que jugar amb la selecció és únic i impensable”

“Els més ‘vells’ ens adonem que jugar amb la selecció és únic i impensable”


Escrit per: 
Víctor Duaso

Entrevista a Juli Sánchez, davanter de la selecció de futbol i del Vall Banc FC Santa Coloma

L’únic supervivent de la selecció d’Andorra que va jugar el seu primer partit de la història un 13 de novembre del 1996 contra Estònia, Juli Sánchez, es retira del combinat andorrà en el partit de dimarts contra la vigent campiona del món, França. Té 40 anys i es va estrenar amb l’absoluta als 17 anys. De moment ha jugat 72 partits i dissabte tindrà l’oportunitat de jugar contra Moldàvia i dimarts de dir adeu contra els ‘bleus’.

 
Plega de la selecció absoluta després de 72 partits, de moment, i 40 anys a punt de complir els 41... Per què pren aquesta decisió?
És un cúmul de situacions. Ja són 23 anys de selecció. Vaig tenir la sort de poder jugar el primer partit de la història l’any 1996. Sembla que mai arribaria el dia perquè em trobava bé, però a vegades és complicat compaginar la família, la feina, el club, el futbol sala i arriba un moment que penses que ja toca. Els joves apreten fort i a vegades et quedes fora de la convocatòria. 
 
Quan pren aquesta decisió?
A principi de temporada vaig mirar calendaris i vaig veure que contra França seria un bon dia per retirar-se. És l’actual campiona del món, serà arriscat, ja que mai se sap com pot acabar aquest partit. Aquí ho donarem tot contra alguns dels millors jugadors del món. Podré dir adeu davant de la família i tots els amics.
 
És l’únic supervivent d’aquella selecció que va jugar el primer partit contra Estònia. Què recorda d’aquell partit?
Una selecció d’amics que es va fer ràpid. Buscant jugadors andorrans que juguessin a futbol i alguns ja ho havien deixat. Jo llavors era juvenil i ningú de nosaltres sabia què passaria i fins on podíem arribar. No hauria imaginat mai que després, més endavant, jugaríem Premundials o Preeuropeus contra les millors seleccions del món. Aquell partit el vam viure amb moltíssima il·lusió. Jo devia ser, crec, dels pocs que podien estar al nivell, perquè alguns o estaven retirats o eren amateurs de l’FC Andorra. El primer cop que sentien el Gran Carlemany davant de les nostres famílies. Jo era un nen... L’eterna promesa. M’he quedat amb això [somriu]. 
 
És conscient que es retirarà de la selecció amb 40 anys i contra la vigent campiona del món, França?
No en soc gaire conscient. Suposo que amb el temps ho seré més. Intento gaudir al màxim de cada partit i cada entrenament. Cada cop que agafo la pilota intento gaudir al màxim perquè sé que estic al compte enrere de la meva carrera esportiva.
 
Ilde Lima, un bon amic, 39 anys i 121 partits. Òscar Sonejee, un altre bon amic, es va retirar fa dos anys. Va començar abans, i ells el van seguir, però s’imaginava arribar tan  lluny i més quan va estar una època sense anar massa?
Per motius laborals vaig estar una mica apartat.  Vaig tenir lesions i dues operacions a l’espatlla. A nivell d’anys estic molt content d’arribar on he arribat. Sumant a l’equip sempre i he ajudat molt els joves amb la meva experiència. A més, a Ilde Lima li queda molta corda perquè es cuida molt. És vital tenir-lo al terreny de joc i dona sempre un plus. 
 
Quin és el seu millor rècord, i el pitjor?
De bons, en guardo moltíssims. Hem jugat contra Espanya, França o Brasil. El millor, també crec que està per venir quan ho deixi dimarts. Poder jugar contra els millors del món. Són bons moments i puntuar en alguns partits. En tots els partits importants he tingut la sort sempre d’estar. I de pitjors? Alguns que m’he perdut per sanció, com un de França a Barcelona o per lesió. 
 
Ser internacional és tot un luxe. No és tan evident.
Si fóssim d’un altre país no estaríem parlant de tot plegat. No ens adonem fins que se t’acaba. No tenim molta consciència d’això. Els més vells ens adonem que això és únic i impensable. 
Soc conscient que he tingut moltíssima sort i estic molt agraït de retirar-me contra la millor selecció del món actualment i contra jugadors que veiem a la TV.
 
Quines diferències hi ha d’aquella selecció debutant a l’actual?
Les diferències són abismals. Quan vam començar érem quatre arreplegats, quatre amics que vam ser van cridats per jugar un partit que no se sabia on arribaria ni quina repercussió tindria. Hi havia un seleccionador i un segon, i ara hi ha preparadors físics, scoutings, gent que fa entrenaments personalitzats. Vam jugar contra Estònia i no sabíem qui jugava allà i com jugaven. Ara ho sabem tot. S’ha professionalitzat molt.
 
Com veu un jugador de 40 anys els jugadors joves que arriben?
Diferent a quan estàvem nosaltres. Quan vam començar amb Ilde Lima, Manolo Jiménez i Òscar Sonejee per a  nosaltres els més veterans eren com uns ídols perquè hi havia Lucendo, Toni Lima, Justo o Koldo. Els teníem molt respecte, i ara entre els joves, suposo que és la societat, el respecte s’ha perdut una miqueta. Hi ha molts jugadors bons que es perden pel camí perquè els ha faltat constància. Falta que siguin més ambiciosos.
És un davanter o mitja punta molt hàbil, i sobretot molt menut. Com ha pogut fer-se espai en un futbol tan físic com el de la selecció i també dels rivals?
He hagut de buscar les meves armes per tal de trobar el meu joc. Jo soc hàbil, m’agrada estar en contacte amb la pilota, però a part m’havia de procurar unes altres habilitats i havia d’espavilar-me davant dels millors del món. 
 
Quin defensa l’ha marcat més durament?
Jaap Stam d’Holanda. Li vaig fer un barret en un partit, es va girar, vaig xocar contra ell i recordo la sensació que semblava que havia xocat contra un mur. Contra Espanya també em va tocar Carles Puyol, el driblaves i el tornaves a tenir davant. Contra Anglaterra John Terry. Professionals que no es relaxaven.
 
En què pensarà el dia de la retirada de l’absoluta?
En la meva dona, els meus fills, en la meva família, en la meva mare, i sobretot en el meu pare, que va morir l’any 2008 i era un fan incondicional que sempre em venia a veure a tots els partits, fins i tot els que jugàvem fora. 23 anys. Hi ha jugadors que hi ha ara que encara que no havien ni nascut. També en els meus amics com Manolo Jiménez o Òscar Sonejee. He estat molt afortunat. Tothom m’estima.
 
Aquesta és l’última vegada que feia una maleta abans de jugar un partit amb la selecció. És el seu últim desplaçament, per jugar contra Moldàvia
Se’m posa la pell de gallina. Està sent una setmana molt especial i no m’adono del tot. Fa una mica de pena, però a la vegada estic molt content de la meva trajectòria. Això sí, em queda un any de futbol a nivell de club.
 
FOTOS: INSTAGRAM / COKE GONZÁLEZ

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte