“És molt complicat entrar en una selecció que no és la del teu país”

Entrevista a Nadia Olm, jugadora del Tolosa Ovalie i del VPC Andorra

La jugadora del VPC i també del Tolosa Ovalie, Nadia Olm, va participar en els dos amistosos amb la selecció de França de rugbi de 13 i ho va fer jugant els dos partits de titular contra Anglaterra (derrota per 4 a 54) i contra Itàlia (triomf per 60 a 0). La jugadora andorrana, que va aixecar el Bouclier com a campiona de França de rugbi de 13 té entre cella i cella competir en el pròxim Campionat del Món 2021 a Anglaterra.

Selecció de rugbi de 13 amb França... Així de primeres –i també d’últimes– sona molt bé...
Sí. La veritat és que estic molt contenta d’haver format i jugat els dos partits de preparació per al Campionat del Món a Anglaterra del 2021. 

Una jugadora andorrana entre les millors de França de rugbi de 13. Ho valora i des de fora també li ho valoren?
Jo ho valoro moltíssim. És molt complicat entrar en una selecció que no és la del teu país de naixement. Una vegada allà, ens van donar moltes coses a fer i molta preparació amb diferents estades. Finalment vaig entrar en una convocatòria per jugar dos amistosos i els vaig jugar de titular. Estic molt contenta, ho valoro i m’adono de la sort que tinc. Aprofitaré al 100% aquesta oportunitat que em donen. I la gent del meu voltant també ho valora molt. Tothom m’ha felicitat. És el fruit de treballar i entrenar molt.

I a més a més jugant els 80 minuts en els dos partits amistosos...
El primer partit vaig jugar tot el partit i som tres ales i una de les dos que va jugar es quedava fora per al següent. Jo vaig continuar i també vaig jugar el segon tot el partit  vaig ser l’única ala que va jugar els dos partits. Això sí, encara em queda molt progrés i treballar molt. Sigui com sigui, molt contenta del que he fet.

Quines sensacions li van quedar després de jugar contra Anglaterra i Itàlia?
Amb les estades realitzades trobo que he progressat molt. He escoltat moltíssim i he agafat tot el que em deien els seleccionadors i les jugadores amb més experiència. Ara ja sé en el que he de treballar i també millorar en el rugbi de 13. També molta més preparació física i més força. 

Quines coses creu que ha de millorar?
A nivell de rugbi de 13 els placatges, ja que és diferent i no va directe a les cames. Ho he de treballar. Em surt automàtic perquè estic acostumada al rugbi de 7. També he de treballar les recepcions, perquè quan estàs d’ala et ve més fort l’oval. 

Juga rugbi de 15, de 7  i ara de 13... Quines diferències troba i amb quin rugbi s’ho passa millor?
El de 7 i el de 13 es nota més a nivell físic, perquè al de 13 no hi ha touche com al 15. El de 13 són 80 minuts en moviment constant. Canvia tot. Al que he jugat menys és al rugbi de 15, i a mi crec que el rugbi que m’agrada més és el de 7, perquè és més explosiu i té més u contra u. M’agrada córrer i voler placar la noia. El de 13 també m’agrada, ja que és molt físic. 

Com van anar els dos amistosos amb un balanç d’una derrota i una victòria?
Contra Anglaterra molt dur, i vam perdre per 4 a 54 amb només una marca al final del partit. Són unes noies que van acabar fa poc la lliga i estaven molt més rodades. A més, a Anglaterra hi ha una competició domèstica de molt nivell i aquestes noies que teníem davant eren molt potents i tenien molt més rugbi. Si volem fer alguna cosa al Campionat del Món, hauríem d’assolir aquest nivell. En canvi Itàlia molt diferent i un nivell menys alt en comparació amb Anglaterra. 

La feina, el rugbi i la parella... ho tens aquí, però després també el rugbi el tens allà. Com ho combines tot plegat?
[Somriu]. Em faig un planning... Tinc la sort que tinc una feina on m’ho permeten. Ara al matí vaig dos cops a la setmana al gimnàs o a córrer i després a treballar i a la tarda els entrenaments. Divendres vaig a Tolosa a entrenar i el cap de setmana el tinc lliure. Són moltes hores i molta dedicació i amb la meva parella ens veiem al camp...

Com està l’esport femení? L’altre dia va jugar el primer partit amistós al país la selecció absoluta de futbol. Creu que s’estan fent passos de gegant que abans eren impensables?
Jo diria que no són passos de gegant perquè al final, en tot cas, són les noies que fan passos de gegant i al darrere es comença a desenvolupar a poc a poc. A nivell de mitjans, de mica en mica se’ns valora una mica més. Cada cop les noies volen que es parli més d’elles i és una lluita, és feina i no se’ns regala res. 

El VPC femení jugant a Catalunya i amb jugadores molt joves... La prova està funcionant?
Sí, està funcionant i bona part de l’equip té jugadores júnior. Amb només tres mesos de vida jugarem les fases d’ascens a primera catalana. I això és en el primer any. Qui ho hauria dit? La gent ens comença a seguir. 

Troba a faltar jugar amb el VPC?
Tinc moltes ganes de començar a jugar amb elles perquè fins ara sols ho he pogut fer un dia. És una intensitat diferent, però si t’agrada el rugbi crec que ho podré combinar. 

Té la sensació que aquest és l’any en el qual més s’està entrenant?
A nivell de gimnàs sí. A nivell d’horari de rugbi no canvia, però quan hi ha estades sí. Hi ha algunes setmanes que necessites pausa perquè entre la feina i tot no es pot arribar.

I amb tant entrenament, creu que ha millorat?
Jo crec que sí. Estar amb les millors de França t’exigeix entrenar-te molt més. He crescut com a jugadora.

Parlar de ser professional en aquest esport és utòpic?
El de 15 i el de 7 comença a desenvolupar-se una mica i va camí del professionalisme a França, i el de 13 està molt lluny encara.

El Campionat del Món 2021  a Anglaterra és el seu gran repte?
Sí. De fet al principi ni hi pensava i després d’anar convocada sí que hi penso. Per això treballo fort per assolir aquest objectiu.

FOTO: BERNARD RIEU