Espectacle pur d’inici

El circ és un espectacle que sempre té els seus fans i els seus detractors. Mai deixa a ningú indiferent. Grans i petits, sobretot aquests segons, són els que més en gaudeixen. Pel que es va viure ahir a Vaduz, no hi ha cap mena de dubte. Va agradar a tothom.

Tothom que va omplir l’estadi va poder gaudir de quasi dues hores d’espectacle visual, acompanyat de música, i tota la clamor que, intensament, els assistents que s’hi van reunir van fer.La temàtica era el món del circ. El conegut com a millor espectacle del món. La versió de Liechtenstein en la cerimònia d’inauguració dels Jocs dels Petits Estats va ser memorable. Després d’una petita rua, les delegacions van començar la desfilada. Per a l’ocasió, l’organització va voler que els atletes, els veritables protagonistes d’un esdeveniment com aquest, fossin els primers a participar activament en l’estrena.
Com sempre succeeix, com bé diu l’abecedari, Andorra va ser la primera a sortir a la gespa. Al capdavant, un Jean Baptiste Poux satisfet per portar la bandera tricolor. Per darrere, tota la munió d’esportistes i tècnics andorrans, que feien la seva festa particular. I un cop a les graderies, com sempre, van ser l’ànima de la xauxa, iniciant contínuament onades, que seguien, no cal dir, la resta de delegacions.
Tot seguit es va continuar amb els moments institucionals. Les màximes autoritats havien de posar-hi la nota més seriosa. El discurs va ser a càrrec de Jaques Rogge, president del Comitè Olímpic Internacional, i els seus homòlegs de Liechtenstein i Europeu, Leo Kranz i Patrick Hickey, respectivament.
I després de la part més seriosa va venir el moment de començar l’espectacle. Tots els personatges del circ, des de pallassos, saltimbanquis, equilibristes i malabaristes fins als que llancen foc per la boca van fer acte d’aparició. Només hi van faltar els domadors de feres, amb aquestes incloses. La llum i el color va omplir la verda gespa. La bandera olímpica es va enarborar al més alt i la música ja no va parar. Més que una cerimònia era un xou. I un d’aquells en què el públic forma part inseparable de l’espectacle. De fet, eren també l’espectacle. I la resposta va ser unes graderies amb tothom aixecat, cantant i fent moure les castanyoles que s’havien repartit al començament. I si les cançons són d’aquelles que tenen uns anys, i que encara sonen a les discoteques, doncs la diversió està assegurada. La fórmula no té secret. Abans de continuar, l’ambient es va aturar per uns minuts. El temps que el príncep hereu Alois de Liechtenstein va donar per inaugurat l’esdeveniment.
Com en tot circ, els animals també en van ser part activa, i el vol d’un àliga va sorprendre a tots. I més perquè va aterrar on s’esperava, al braç del seu cuidador. Això va ser tot just abans que la flama olímpica s’encengués. Un foc que estarà encés fins dissabte vinent. No s’apagarà fins que els Jocs es donin per conclosos. Aquest no és un foc qualsevol, és el que recorda a esportistes, tècnics i jutges que el joc net ha d’estar per sobre de tot. Aquesta és la part essencial de l’esport, així que els valors que es desprenen s’han de respectar sempre, davant qualsevol circumstància. Minuts abans representants d’aquests col·lectius van fer el jurament de respectar-los.
Per acabar, més participació del públic. Amb els llums que s’havien entregat als assistents, els focus es van apagar. I aixecant els llums i al ritme del que serà  de nou una cançó que tothom coneix, això sí, amb una versió més moguda, va concloure l’espectacle. Una festa que tots recordaran durant temps per la interacció amb el públic, que no només hi va ser com a personatge impassible i aliè al que es veia a la gespa, sinó que se’n va sentir part.