Esperant que l’oval es desconfini

‘Seba’ Barrera, jugador argentí de Bahía Blanca del VPC Andorra, va arribar al juny al país i només ha pogut jugar un partit de lliga.

 

La via argentina del VPC Andorra va ser l’aposta del nou projecte del primer equip liderat a la banqueta pel binomi format per Jonathan Xepi García i David Kirikaixvili. El 4 d’octubre es va jugar l’únic partit contra el Racing Club Salvetat Plaisance. Tot seguit, l’oval es va confinar i el rugbi francès amateur es va aturar de cop. No tornarà fins al mes de gener i això si la Covid-19 ho permet. Mentrestant, els jugadors s’entrenen i també viuen una de les temporades més atípiques dels últims anys. A l’estiu van arribar els argentins Bauti Álvarez i Seba Barrera. El segon d’ells comparteix pis a Andorra la Vella amb dos argentins més: Mauricio Fernández, més conegut esportivament com a Chaco, i amb Nico González. El mate, les videotrucades als familiars, les pel·lícules, els àpats o també jugar a cartes són els passatemps d’aquests tres argentins del VPC Andorra que també s’uneixen a altres argentins de l’equip, com Bauti Álvarez o Fede Aguiar. Fan vida entre ells. 

Seba Barrera té 24 anys i és llicenciat en Educació Física. Dona un cop de mà a l’equip júnior i cadet del VPC, l’escola de rugbi del club a partir dels 5 anys i també amb el primer equip femení sènior que dirigeix Dani Raya. A més a més, amb Philou Berdaguer també està involucrat en el projecte de rugbi a les escoles. Tota la seva vida esportiva l’ha fet amb l’Universitario de Bahía Blanca i allà va compartir equip amb un ex-VPC, Emiliano Robbiani. “Ell va ser qui li va parlar de mi a Dani Raya i també qui em va fer una mica de guia de com era el país. Només feia que dir coses bones i tenia raó, ja que Andorra és un lloc molt bonic amb excel·lents persones.” 

Aquest obertura o número 10 va jugar un partit el mes de març amb el seu club d’Argentina i després, el mes d’octubre, un amb el VPC. Dos partits en vuit mesos. El club aposta per ells. “Estem molt contents per aquest suport que hem rebut i continuem entrenant al màxim per quan ens diguin que tornem a competir. Qui baixa la pata és qui perd”. 

El rugbi francès, de nivell d’honor d’Occitània, ja l’ha tastat en només un partit jugat. “És molt dur, molt físic i gens dinàmic. Peguen molt. Hi ha moltes pinyes. A mi m’agrada més el joc dinàmic i vistós, però també és cert que provar un rugbi diferent és important per a mi”. Seba no es planteja pensar molt en el futur. “Pas a pas. S’ha de viure el moment. El meu objectiu és veure on puc arribar en el rugbi. El primer de tot és arribar al més a dalt possible amb el VPC Andorra i després ja em plantejaré d’anar pujant esglaons en el rugbi francès”. Ell va ser internacional amb la selecció de rugbi de 7 del seu país als Jocs Olímpics Universitaris de Nàpols (Itàlia). Li agradaria jugar amb els isards en un futur? “Depèn de com em vagi la vida. Si existeix la possibilitat estaria molt agraït.” 

El seu germà, Matías, també juga a rugbi i ho fa a Espanya amb el Pasek Belenos asturià, que milita a la divisió d’honor B, segona categoria del rugbi espanyol. “Som família de jugadors de rugbi i des de ben petits només que fem que jugar a aquest esport. A veure si acaba tot plegat i puc visitar el meu germà o pot venir també ell aquí a veure’m.” Seba està pendent també de l’arribada de la seva parella.  “Estic molt content perquè en breu arribarà aquí. A més a més, la meva família m’envia sempre molta força i jo a ells en aquests moments de la pandèmia. Se’m fa tot més suportable”. Entre tant, entrenament amb l’oval, mates amb els companys argentins i passar el millor possible aquests temps tan  atípics que ens ha tocat viure a tots. “Hem de tenir el cap ocupat perquè si no el tens ocupat és quan arriben els problemes.” Per a Seba, un obertura com ell, acostumat a llançar l’oval entre pals, seria donar la millor puntada possible per allunyar aquest maleït virus.