“He fet una temporada molt bona. A l’octubre no em veia capaç d’esquiar”

Entrevista a ‘Cande’ Moreno, esquiadora d’alpí de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE)

Amb la cancel·lació del descens i el supergegant femení, ‘Cande’ Moreno es va quedar sense competir a les Finals de Copa d’Europa, i això que en l’únic entrenament de descens va aconseguir ser el millor temps. Encara li queda el Nacional d’Andorra, però aquesta ha estat la seva millor temporada i ja ha oblidat la lesió a l’esquena. A més a més, ja té el millor resultat femení andorrà en uns Jocs.

Una mica decebuda per no haver competit en les Finals de Copa d’Europa?
Una mica... I més després de veure el primer i únic entrenament de descens que vaig fer i assolir un resultat positiu. Em feia molta il·lusió competir a casa. Veure com la gent s’ha implicat, tot el que han treballat des de l’organització i des de l’estació perquè tot sortís bé... és una llàstima que per culpa del temps hagi sortit així. Més que decebuda, em fa pena per tot el que hi han ficat i no han pogut fer. I també per mi, ja que penso que ho hauria fet bé amb l’experiència que tinc en aquesta pista. Et queda aquesta espineta de fer-me la pregunta: I què hauria pogut fer?

I quan s’ho pregunta quina resposta li ve al cap?
Pel que fa al descens, crec que ho hauria pogut fer bé perquè vaig fer un bon entrenament i vaig estar molt per davant de les altres esquiadores. No vam poder fer un segon entrenament, per tant, les altres noies no van entrar en confiança en aquesta pista i jo aquesta feina ja la tenia feta. És una pista que conec i això suma molt. Estava molt motivada també per competir davant la meva gent. Aquest any, tal com està anant al descens, hauria pogut fer una bona carrera. En supergegant sí que ho hauria tingut més complicat per un tema de dorsal, ja que hauria sortit de més endarrere. Igualment, el factor de conèixer la pista era una diferència envers les rivals.

Per tot el que va passar amb la lesió a l’esquena, aquesta ha estat la seva millor temporada?
Per a mi aquesta temporada ha estat molt bona. Jo el mes d’octubre no em veia capaç de posar-me a esquiar i no va ser fins que vaig estar al Canadà. Allà vaig notar que podia esquiar sense tenir dolor i que de mica en mica podia agafar el ritme. Llavors vaig començar a posar-me algun tipus d’objectiu, ja que fins al moment no havia volgut posar-me cap expectativa per no emportar-me decepcions, però la pretemporada he de reconèixer que va ser molt dolenta. No era capaç d’esquiar o d’entrenar sense dolor. Per tant, he superat tot el que jo m’esperava. Després vaig aconseguir esquiar sense dolor i aquest va ser el meu primer objectiu per un tema mental. A les Copes d’Europa he puntuat en quasi totes en descens i en els Jocs vaig fer el millor resultat d’una andorrana. 

De quina manera va gestionar aquest dolor que sentia a l’esquena?
Crec que ara estic bastant recuperada. És cert que és una lesió que porto i que hauré d’anar controlant tenint en compte tot el que és la meva preparació física. Això sí, el fet de poder esquiar sense dolor em deixa molt més tranquil·la. 

Esquiar sense dolor és com una espècie de victòria?
La meva resposta és... 100%. Jo em sentia com lligada d’alguna manera. Saps totes les possibilitats que tens i estar ancorada d’alguna manera a una lesió, és molt frustrant. Jo tenint aquest dolor d’esquena i que anava a pitjor cada vegada esquiava millor. Em preguntava molts cops: si no tingués mal d’esquena, quins resultats estaria fent? Ara que he desbloquejat aquesta lesió penso que aquesta temporada, a més de la millor ha estat també 100% una temporada de transició. És per això que estic molt motivada, tant el meu equip com jo, i poder fer les coses bé des del principi. Vull arribar al novembre en plena forma perquè l’any passat, al novembre, semblava com si estigués al mes de juny.

Llavors és una llàstima que acabi la seva temporada ara, vist en l’estat de forma en què ha acabat.
Al final, és veritat que jo no estava al 100% per encarar aquesta temporada, i ara cap al final ja m’estic notant amb molta fatiga acumulada de tot el curs. Tinc tantes ganes de la següent que no m’importa acabar-la més d’hora del previst si és per començar a treballar millor de cara a la pròxima.

Què l’espera a la següent? Un calendari més ambiciós?
El que tinc clar és que ara em prepararé bé, i segurament sí que faré més Copes del Món, perquè m’he vist aquest any amb bastant bon nivell. Si no les he fet abans és perquè no estava preparada encara per fer-les. De cara a l’any vinent segur que faré Copes d’Europa i també Copes del Món. He estat esquiant bé i penso que podem ser bastant optimistes si fem una bona preparació des del principi per arribar molt més preparada que aquest any.

Són paraules majors, però es veu competint a les Finals de Copa del Món del 2023 que s’organitzen aquí?
[Bufa] Home disputar unes Finals de Copa del Món significaria estar en el Top-25 de la Copa del Món. És un objectiu molt ambiciós. Tant de bo. No puc dir que no perquè a mi si em demanaves el mes d’octubre passat que si aniria als Jocs Olímpics i faria un Top-15 t’hauria dit que no. Ara mateix no puc dir com estaré l’any vinent. Tant de bo estigui al nivell, però és molt complicat. Tenim molta feina per endavant. Sigui com sigui, per què no?

En què creu que ha de millorar?
Em falta molta experiència. He estat tres anys entrenant menys del que ho hauria d’haver fet per la lesió a l’esquena. Tant tècnicament com físicament tinc molt marge de millora. Si tot això ho anem polint, amb els anys estic segura que arribaré a un nivell molt més alt. 

Com ha viscut, de molt a prop, aquesta explosió de Joan Verdú aquest curs?
Espectacular. Realment és el que ell deia. No és cap sorpresa. Ell sabia que estava esquiant al nivell. Si tu estàs així, els resultats estan allà. Pots tenir més o menys sort, però si estàs esquiant bé els resultats venen. El que va fer a la Copa del Món a Eslovènia va ser molt bo. Estic molt contenta per ell, ja que ha patit molt amb les lesions. En això em sento molt identificada perquè ell no tenia una limitació de talent ni de treball, sinó física, que li estava impedint avançar.