“Hem passat tots junts un virus molt fort i això ens ha reforçat com a grup”

Oriol Paulí va ser un dels jugadors que va agafar el maleït virus. No va formar part dels tres ‘afortunats’. L’aler català descriu com va passar el coronavirus i el confinament. També com l’equip ha tornat fort al parquet. El gironí va ser el més valorat en el partit del retorn del 19 de novembre contra el Telenet Giants Antwerp amb 19 de valoració. El seu retorn a Gran Canària, després de sis anys allà, no va ser el desitjat individualment.

 

Molt bé. La veritat que després de tot el que va passar hem d’estar contents, ja que es tracta d’una pandèmia i molta gent, per desgràcia, no l’ha pogut superar. Nosaltres estem bé i l’equip també. Ara ens hem hagut de separar pels partits de les seleccions, però els que ens hem quedat aquí continuem entrenant, i molt contents. 

 

Els dos primers dies van ser els més durs, ja que vaig tenir més símptomes. Estava més cansat, em feia mal el cap, tenia marejos i per sort no vaig perdre, com altres companys, l’olfacte i el gust. Després dels primers dies vaig començar a fer una mica d’esport aquí a casa per arribar bé una vegada tornéssim als entrenaments. 

 

Ha estat una sort poder estar amb ella. A més a més, ella també el va agafar perquè al final quan vius amb una persona és complicat no tenir-hi contacte. Va tenir els mateixos símptomes que jo. En definitiva, estar amb companyia és millor per ajudar-te. Quan jo estava bé l’ajudava a ella i viceversa.

 

Estàvem en contacte amb l’equip i Ibon Navarro també ens enviava alguna activitat per seguir connectats amb el bàsquet. Entre això i també una mica la universitat, que estic estudiant ADE a l’UOC, vaig aprofitar per avançar. També jugant, llegint... i tinc un gos i vaig passar gran part del dia jugant amb ell i tirant-li la pilota, que li encanta.

 

[Somriu] No. Eren activitats fàcils i amb això aconseguia que tots estiguéssim en contacte. A més ens preguntava cada dia com estàvem. Això, com va dir Sergi García l’altre dia, ens ha ajudat a créixer com a equip. El fet de preocupar-nos uns jugadors dels altres ha fet que potser tinguem més companyerisme i compromís entre nosaltres. Hem passat un virus molt fort tots junts i això ens ha reforçat.

 

Sí... És estrany, però ha estat així. Des del principi de temporada hem tingut un grup molt maco on tots ens portem molt bé i és molt fàcil treballar el dia a dia. El fet d’haver estat separats, cadascú a casa seva, ens ha fet més forts en el sentit de voler sortir tots bé d’aquesta i de tornar a les pistes i de voler jugar i fer-ho bé.

 

Ha estat dur perquè al final aquest no era un confinament obligatori per a tothom. Era tu sol i la resta de companys, però no va ser com al març, que estava tothom tancat a casa seva. Per tant, m’ha costat més tenir aquesta paciència, però he tingut la sort de tenir la parella a prop i també els meus companys i tot el club preguntant. Al final ha passat tot ràpid i de tornar a començar a pista s’ha fet més amè.

 

Tinc la sort de tenir-los més a prop que quan vaig viure a Gran Canària, però portem molts dies convivint amb aquest virus que menystenim i no és així. Es tracta d’una situació molt forta on ha mort molta gent, i evidentment em preocupa i et fa estar una mica intranquil, sobretot per la teva família, i especialment pels avis.

 

[Bufa] Amb la pilota va ser una mica estrany perquè van ser molts dies sense botar-la. Al principi tot va ser estrany i semblava que en comptes d’una pilota agafaves un meló. No sabíem ni tirar. Per sort va passar ràpid i després del primer entrenament vam agafar aquelles sensacions bones. Al final tot ha quedat en una anècdota, ja que els dos primers partits ens han sortit bé. 

 

Ningú s’esperava tornar així. Sabíem que seria difícil, però això diu molt de l’equip i del connectat que ha estat l’equip mentre estava confinat. Ens han sortit dos partits molt bons i hem d’estar satisfets del coratge i del cor que ha posat l’equip, com si no hagués passat res.

 

Sí. Al final sempre és divertit anar-hi. T’ho passes bé i et dona confiança. A tots ens encanta anar a la selecció quan ens truquen i una pena no haver pogut anar-hi. No queda més que seguir treballant i creixent com a jugador. 

 

Evidentment. És un dels objectius d’aquesta temporada: venir a ajudar, i sobretot créixer com a jugador. Vinc d’unes temporades complicades a Gran Canària, on no he pogut gaudir de minuts, i per això he vingut aquí. Crec que des del primer dia m’estan donant una confiança que m’està anant molt bé.

 

Totalment. Venia aquí per jugar minuts i ajudar l’equip, i això estic fent. A Gran Canària em costava trobar aquesta motivació del dia a dia i de voler seguir millorant i creixent. Aquí en una setmana ja ho he recuperat.

 

Estem entrenant molt i tenim la sort de tenir molts jugadors aquí. Podem seguir fent cinc contra cinc i entrenaments durs. No ho notarem. No és una aturada, pera  nosaltres només és una separació d’uns dies.

 

Als jugadors ens agrada molt més jugar que entrenar, però aquesta vegada és més del que esperàvem. Molts partits en molts dies i haurem d’estar preparats. Tenim una plantilla molt llarga i s’haurà de gestionar molt bé la càrrega de minuts.