Imbernón allunya eufòries després d’un nou debut amb un resultat convincent

Nova temporada i nou triomf a domicili. Aquesta ha estat la tònica els últims anys de l’FC Andorra en el debut a la Lliga, però en acabar el curs el resultat ha estat el mateix. I aquest no és altre que mantenir la mateixa categoria, quedant-se sense l’esperat ascens.

Aquest cop el projecte té una quota màxima d’ambició, en una temporada que dura molts mesos i en què s’haurà de mantenir la regularitat que ha faltat en anteriors ocasions. 

El triomf a Solsona va significar els tres primers punts, però el joc no va convèncer. És tot just el primer matx i l’equip encara està en fase de progressió. “Hi ha moments de la temporada que el resultat és el més important, com quan jugues un partit decisiu o el primer de la Lliga”, va afirmar el tècnic tricolor, Richard Imbernón, que va indicar també que “començar amb bon peu és important perquè l’estat anímic després és millor per treballar”. Tot i així, veient que a Solsona es va jugar a ratxes, arriba a la conclusió que “queden moltes coses a corregir”.

Físicament la plantilla comença el campionat quasi al cent per cent, com queda palès a les segones parts, en què supera el rival, sempre més desgastat. Aquesta és unes de les claus per superar un inici complicat, en què s’enfrontaran amb rivals que a priori estan cridats a ser, juntament amb l’FC Andorra, aspirants a l’ascens, com poden ser el Borges Blanques (proper matx) i el Balaguer B (quarta jornada). “Segurament seran en la lluita pel títol i és important arribar-hi bé físicament.” Per aquest motiu és bàsic seguir una línia ascendent en el primer tram, per “marcar diferències i donar un cop d’autoritat i dir: nosaltres volem això i us ho estem demostrant”.

En el que no es pot caure són els excessos de confiança. Com en el curs anterior, quan es va debutar a Tremp amb una golejada i després es va encadenar tres jornades sense conèixer la victòria. Enguany, però, les coses sembla que van per una altra banda. “La diferència entre ara i els altres anys és que hi ha la sensació que realment s’ha fet bé la feina, però ja està. Durant 90 minuts hem sabut patir, defensar i marcar gols, però només són tres punts i una lliga té 34 partits i tot està molt igualat.” La lliçó està apresa i adjudicar-se el primer partit “no és sinònim que després guanyaràs la Lliga, si no no estaríem en aquesta categoria”. Amb el grup que s’ha format, tant amb els nouvinguts com amb els que ja hi eren, “hem madurat molt; hem fitxat jugadors amb molta experiència que al vestidor ajuden en aquest tipus de coses”.

La prudència serà el tarannà de l’equip fins a final de temporada, ja que, com s’ha anat demostrant últimament, la primera territorial es caracteritza per la  competitivitat: “Qualsevol equip et pot guanyar i cada jornada hi ha algun dels favorits que punxa. Hem de ser tan regulars com sigui possible.” Una de les premisses en els esquemes tàctics per aconseguir-ho serà el poder de l’estructura establerta al migcamp. A Solsona, els tres gols els van fer ocupants d’aquesta zona. “Insistim en aquest fet. Volem que s’entri molt des de la segona línia, que la gent de davant jugui sense pilota, que creï molts espais i que siguin els extrems els que facin la jugada justament perquè els migcampistes entrin.”