Kuressaare, el lloc on va començar tot

22 de juny de 1997. Dia del debut d’Ilde Lima amb la selecció i en un amistós contra Estònia. Només tenia 17 anys i ara ja en té 42. Segueix en actiu. La seva carrera com a internacional és la més llarga d’aquest esport i deixa enrere els 22 anys i 143 dies de l’equatorià Iván Hurtado. 

 

Josep Maria Serrano de porter, i la resta de 10 jugadors eren Francesc Ramírez, Ángel Martín, Txema García, Òscar Sonejee, Agustí Pol, Jesús Julián Lucendo, Jordi Bazán, Juli Sánchez i els germans Lima, Toni i Ilde. També va jugar Félix Álvarez, actual president de la Federació Andorrana de Futbol, i Francesc Reguera i Rafael Calero. Aquest onze inicial i els tres canvis corresponents pertanyen a un partit amistós del 22 de juny del 1997 a Kuressaare. La capital de Saaremaa, una illa d’Estònia. El resultat final va ser de 4 a 1 amb gols estonians d’Indrek Zelinski,  Andrés Oper, Marek Lemsalu i Mati Pari. I qui va marcar pel combinat andorrà dirigit pel brasiler Manoel Miluir? Ilde Lima. Al minut 67 i amb un xut des de fora de l’àrea. Va ser el primer gol de la selecció com a forà. Aquell dia plovia. Ilde no va ser l’únic que va debutar aquell dia. “El terreny de joc era un patatal. Un estadi vell. Recordo perfectament el gol, va ser amb un xut ras des de fora de l’àrea. Com estava plovent tant la pilota va anar molt ràpida. I com ho vam celebrar...”, va recordar Ilde Lima des de Reykjavík, on dimarts va jugar la semifinal de la ronda preliminar de la UEFA Champions League amb l’Inter Club Escaldes.

Des d’aquell 22 de juny del 1997, amb més cabell que ara i 134 partits amb la selecció i 11 gols –el màxim golejador del combinat andorrà– ell és l’únic d’aquella selecció que continua en actiu. Òscar Sonejee i Juli Sánchez van ser els últims que van penjar les botes. Ells també eren els més joves d’aquell combinat. “Érem uns pioners i la il·lusió que teníem per jugar amb la selecció era molt gran”, va dir Ilde Lima, que no s’esperava de cap de les maneres arribar als 42 anys i batre tots aquests rècords. “És una passada. Quan vaig sortir al camp dimarts per jugar contra La Fiorita el de la megafonia va anunciar la meva entrada dient de mi ‘llegenda’. Et coneixen per vell i no per bo. En els últims partits de la selecció, contra Moldàvia i Letònia també alguns jugadors rivals m’han felicitat. Són coses que no t’esperes, i és que 25 anys són una barbaritat”. 

De fet, dimarts es va convertir en el futbolista de camp més veterà que juga un partit de Champions i el tercer en la història, per darrere dels porters italians Gianluigi Buffon i Marco Ballotta. A més, està a punt de batre un altre rècord, segons la International Federation of Football History and Statistics (IFFHS): superar el gal·lès Billy Meredith com a jugador amb una carrera més llarga en la selecció del seu país. Ilde acumula 24 anys i 353 dies i està a només 12 dies de Meredith, que té el rècord en 24 anys i  365 dies. El gal·lès va militar al Manchester United i al City i va jugar 48 partits amb la seva selecció. “Ara vaig dia a dia. Abans era any a any. Fins que em trobi bé i segueixi gaudint. Abans, quan vaig començar, tenia el perjudici que era molt jove, i ara tinc el perjudici que soc massa vell”. En el pròxim partit de la selecció, Ilde superarà un altre rècord més i esmicolarà el rècord de Meredith, tal com va fer amb el d’Hurtado.

 

De Karim Benzema a Genís Soldevila, dos golejadors de Champions

 

Karim Benzema va acabar la passada UEFA Champions League com a màxim golejador, amb 15 gols. El davanter francès del Reial Madrid va conquerir amb el Reial Madrid la catorzena orelluda per al club blanc. Mentre que el golejador de Lió es troba de vacances, la màxima competició europea de clubs ja ha començat i ho ha fet amb la final de quatre de la ronda preliminar. Després de les dues semifinals, el pitxitxi de la Champions milita a l’Inter i és el davanter de Balaguer, Genís Soldevila. Va fer doblet i el seu segon doblet en competició europea, ja que la temporada passada va marcar dos contra el Teuta a la Conference. “De moment, ara per ara, puc dir que soc el pitxitxi de la Champions”, diu somrient i amb ironia Genís. El primer el va marcar amb el cap després d’una cessió d’un rival i el segon amb un col·locat xut des de fora de l’àrea en rebre una assistència de Víctor Casadesús. “Sabíem que érem favorits i millor que ells, però el partit es va complicar amb l’1 a 0”. Per primer cop es va escoltar l’himne de la Champions en una ronda preliminar. “Se’m va posar la pell de gallina”.