La força de l’equip del VPC s’enfrontarà a les individualitats del Saint Sulpice

Dissabte arriba l’oportunitat, tant per al VPC com per al Saint Sulpice, d’obtenir l’ascens a Tercera Federal a través del Campionat de Migdia-Pirineus. Qui guanyi pujarà de categoria. S’enfrontaran dos conjunts amb models diferenciats. Mentre que els gals destaquen per les individualitats que tenen a la plantilla, el poder andorrà es troba en l’equip.

El Saint Sulpice va ser el campió del grup 1 d’Honor. En la fase regular no va tenir rival. Va finalitzar amb 68 punts, guanyant 15 dels 16 partits que va disputar i sumant només una derrota. En les fases finals va començar amb una clara victòria en els quarts de final, derrotant el Mazères per un contundent 58-0. Però en les semis no ho va tenir tan fàcil. Va vèncer el Negrepelisse 26-17. Durant bona part del matx van anar per darrere en el marcador i només dues errades defensives del rival van permetre materialitzar dos assajos, que capgiraven el resultat i els donaven el bitllet per la final.

Al VPC s’està recollint tota la informació possible sobre el Saint Sulpice, per conèixer el seu sistema, els punts febles i els forts. Les excel·lents individualitats que tenen són la seva principal característica, amb uns jugadors fitxats amb experiència en categories superiors. Però aquest fet fa que des de l’entitat andorrana no es vegi amb excessiva preocupació. Pel president del VPC, Thomas Ginesta, si els gals “juguen d’aquesta manera realment els podem fer mal”. Això es produeix perquè el conjunt dirigit per Michael Broad destaca especialment pel grup que s’hi reuneix. La conjunció dels seus jugadors és el que marca la seva força, com s’ha anat demostrant al llarg de la temporada i en aquestes fases finals. Les semifinals davant el Sor Agout en van ser un clar exemple. La defensa que va des­envolupar va fer que es tirés endavant el partit, que es guanyés un equip que en les dues ocasions que s’havien trobat durant el curs la victòria hagués recaigut per banda francesa. Sobre el triomf a Lavelanet amb el Sor Agout, el dirigent va indicar que “vam saber gestionar molt bé el partit, controlant els nervis inicials i la defensa”. I precisament en l’aspecte de dominar l’atac del rival és on es té més confiança: “La defensa és el que et fa guanyar una final.”

Font, OK per jugar

A part de les contusions habituals amb què s’acaba un partit, l’únic jugador de qui preocupava el seu estat era Roger Font, que va rebre un cop a l’ull en el tram final del matx. El jugador ha visitat avui l’oculista i no se li ha diagnosticat cap problema greu, així que es podrà entrenar amb normalitat durant la setmana i estar disponible de cara a la final.

Pechbonnieu, per confirmar

El comitè de Migdia-Pirineus encara no ha fet oficial la seu on es disputarà dissabte la final. En un primer moment ja va anunciar que es jugaria a la perifèria de Tolosa, però encara no ha comunicat als clubs oficialment la ubicació. Tot fa indicar que es jugarà a Pechbonnieu, on juga el Vallée du Girou. Una seu que es troba a 26 quilòmetres de Saint Sulpice, pels 213 quilòmetres que la distancien d’Andorra la Vella. Un fet que no agrada a la directiva del VPC, que preferiria jugar a menys distància, en una localitat del sud de Tolosa.