La nova vida d’Esther Barrugués

De Barcelona a Andorra i d’Andorra a Sant Boi de Llobregat. La tiradora olímpica, amb passaport andorrà, va marxar al mes d’abril del país després de quinze anys i un dia –tal com ella ho recorda– i ho va fer per motius laborals. Es va quedar sense feina i va decidir tornar a la seva segona casa. Té 38 anys i té la mateixa il·lusió o més que quan en tenia 22. S’entrena amb el club on va aprendre a tirar, el Tir Esportiu de Barcelona, i somia competir en els seus segons Jocs Olímpics a Tòquio 2020 en la competició de tir de precisió. Acaba de batre la seva millor marca internacional al Campionat del Món que es va disputar a Changwon (Corea del Sud) amb 604,3 punts, i al mes de febrer va batre el rècord d’Andorra en 600,8 punts. Ja té la plaça guanyada per disputar els propers Jocs dels Petits Estats a Podgorica (Montenegro) al 2019. “A nivell esportiu estic tenint més contacte amb més tiradors. La galeria on entreno cada dia està sempre plena. No estava acostumada a entrenar amb tanta gent i en les competicions ho notes molt”, va assegurar Esther Barrugués, que ara també afronta un canvi d’entrenador ja que Enric Claverol, que fa quatre anys que estava amb la tiradora andorrana, no pot seguir per motius professionals i ara estarà dirigida per la Campiona d’Espanya de tir, Alba Rodríguez, que també feia tasques de psicòloga esportiva de Barrugués en moments puntuals. “Als entrenaments estic fent 615 punts i el meu proper repte serà que en una competició surti com un entrenament. Tinc un tir més pulid i tècnic i ara necessito més feina psicològica”.

Esther Barrugués treballa de rellotgera a El Corte Inglés i s’entrena al Tir Esportiu de Barcelona i a un gimnàs a prop de casa seva. La seva propera competició de màxim nivell serà al mes de febrer amb el Campionat d’Europa que es disputarà a Croàcia. Això sí, té uns quants Open com el III Open Internacional de Aire Comprimido ALCOR-Comunitad de Madrid  i d’alguns altres més abans d’arribar a aquesta cita a terres croates. Ja té el bitllet cap a Montenegro i somia per tenir el de Tòquio, i també treballarà de valent per els propers Jocs Europeus del 2019 a Minsk (Bielorrússia). “Ara tinc un horari de feina que em permet una millor compaginació amb els entrenaments tant tècnics com físics. He millorat molt des que estic aquí ja que a Andorra em quedava curta de certes coses i aquí és totalment diferent per a mi. La part negativa és que a Andorra ho tens tot més a mà”.

La nova vida d’Esther Barrugués només ha canviat el lloc on viu perquè la seva passió per el tir continua latent. Si es classifica per els Jocs Olímpics de Tòquio, competirà amb 40 anys. “Mai he pensat en què els Jocs de Brasil fossin la meva última cita olímpica. Tampoc he pensat en deixar-ho ja que només ho faria per motius personals importants. Tinc forces per aspirar a Tòquio i moltíssima il·lusió per aconseguir-ho”, va sentenciar Barrugués, que als seus 38 ja pot dir que ha batut el rècord d’Andorra i també l’internacional. Té més reptes i es prepara fort per assolir-los.

 

La seva única cita olímpica va acabar en una última posició

 

Brasil va ser la seva primera cita olímpica. La tiradora andorrana va aconseguir el bitllet, gràcies a una wild-card, i a la competició va ser la primera esportista del país en competir per acabar en 51a posició a la ronda classificatòria, és a dir, última. Lluny de les millors, però emocinada després d’estrenar-se contra els millors tiradors del món. Fins i tot, després de finalitzar la competició se li recorden aquelles llàgrimes d’emoció i també un xic d’impotència per no haver pogut aconseguir un millor resultat en una prova que va tenir el màxim nivell possible. Esther Barrugués vol rescabalar-se i per això necessita assolir la classificació per Tòquio 2020. Els seus últims resultats l’avalen i li confirmen que si segueix aquest camí obtindrà el premi que tant busca. Aquesta vegada ho farà via des de Barcelona, però defensant el color tricolor.