Diari digital d'Andorra Bondia
Ibon Navarro, al seu despatx al Poliesportiu d'Andorra. Foto: Facundo Santana
Ibon Navarro, al seu despatx al Poliesportiu d'Andorra. Foto: Facundo Santana

“La plantilla ha tingut una gran capacitat d’aixecar-se i reinventar-se”


Escrit per: 
Víctor Duaso
ENTREVISTA A IBON NAVARRO, TÈCNIC DEL BC MORABANC ANDORRA
 
Ibon Navarro ja treballa en el disseny de la pròxima temporada amb Francesc Solana després de tancar una temporada marcada per dos brots de Covid-19 a la plantilla i nombroses lesions. L’equip es va quedar a les portes de disputar el play-off pel títol, però el tècnic vitorià va lloar la plantilla pel seu compromís.
 
Parlant clar i català... Quina temporada de merda! És força injust dir-ho quan la gent ha perdut familiars i amics, d’altres han perdut la feina, però vosaltres heu passat tots la Covid-19 i heu patit nombroses lesions. I tot ho heu passat, ‘sols’...
[Somriu] Poc més puc afegir. Està tot dit, però l’important és que havíem de tirar la temporada endavant, ja que l’esport professional no es podia aturar per molts motius. No era gens fàcil. I amb molt d’esforç, sacrificis i amb moltes coses que s’han quedat pel camí, amb molts problemes i amb moltes lesions ho hem tirat endavant. A veure si aconseguim que aquest malson s’acabi i podem tornar tots a la nostra vida normal al més aviat possible.
 
Vostè és químic, però va deixar la professió per ser entrenador. El secret d’aquest equip ha estat la química?
Sens dubte. Per això et queda el regust d’imaginar que hauria passat si no haguéssim tingut tantes desgràcies. A aquest equip l’hem vist com ha reaccionat amb els problemes i si hagués tingut una bona dinàmica de continuïtat, de no estar cada dos per tres amb gent entrant i sortint i amb més jugadors a la infermeria que a la pista, no sé on hauríem arribat. Jo crec que no ens hauria tocat preocupar-nos per la posició en la qual acabàvem. Hauríem pogut acabar molt més a dalt.
 
I tot plegat amb la plantilla amb menys talent que ha dirigit aquí...
Quan tu fitxes jugadors tenint molts diners pots incorporar jugadors de molt talent, amb físic, amb bona mentalitat, amb educació i amb coneixement. De tot això que dic, no n’hi ha ni cinc en tota Europa. Si vas baixant la teva capacitat econòmica també van baixant les teves prestacions. Quan tens jugadors amb molt talent, dintre d’un marge salarial, li falten altres coses. Quan tens jugadors que tenen altres coses potser sí que els falta una mica de talent, però ho compenses amb altres coses. Al final, el resultat sempre acaba sent el mateix. Són millors jugadors? Són diferents. Això no vol dir que els nostres jugadors no tinguin talent. El tenen, però potser en tenen menys que altres jugadors que han jugat aquí altres temporades. 
 
Va ser porter de futbol... Va tenir la sensació, amb els brots de Covid i les lesions, de ser un ‘colador’ i que a la plantilla li marcaven gols per tots els llocs?
El gol més gordo que ens van estar a punt de marcar va ser quan volien que juguéssim vuit partits en 15 dies. Aquell gol hauria entrat per tot l’escaire. A més a més vam tenir tot l’equip penjat del travesser perquè no ens marquessin aquest gol i si ens l’haguessin marcat hauria estat un golàs. Afortunadament no ens el van marcar, i no per nosaltres. Més que un colador... No va ser gens fàcil veure cada dia que cau un i després un altre. Cada vegada que sonava el telèfon i sortia Francesc Solana em cagava. Ha estat més una competició de caure i d’aixecar-te tota l’estona.
 
Com diu Izal, un dels grups que més li agraden a vostè, “Caurem junts, sí és que caiem”. I va donar la sensació que no van caure...
Jo crec que sí que vam caure, però el que passa és que ens aixecàvem. Ens hem aixecat moltes vegades. La capacitat que ha tingut el grup d’aixecar-se i de reinventar-se. Jo calculo que ho hem fet aquesta temporada quatre vegades. [Bufa]. Ha estat un procés constant de reinventar-nos, de replanificar i de revaluar i tornar a planificar perquè sempre passaven coses.
 
En algun moment va pensar, ‘vull que acabi la temporada ja si us plau’?
Doncs mira, sí, però no va ser al final. Veus que no et poden passar més coses i dius, mira, que s’acabi això. Aquesta capacitat que tenia el grup per tornar sempre i sense donar-los cap empenta. Jo no tirava d’ells. Eren ells. Per tant, va ser molt fàcil i molts dels meus companys de la lliga parlaven amb ells les últimes setmanes i tots deien que acabi ja això perquè no va enlloc. El grup humà ha estat tant extraordinari i si per mi hagués estat hauria continuat perquè és l’any que acabo menys cansat.
 
Últimament es parla molt d’aquesta frase: ‘Football is for the fans’. Sense públic en cada partit què fèieu jugant?
Tots els esports són per als espectadors, si no ens convertim en un teatre o ni això, perquè en el teatre les emocions van des de l’escenari fins a la grada. Aquí no. Aquí és un intercanvi constant i de retroalimentació. Això sí, ens ha anat bé per saber què passa pel cap dels jugadors, de com funciona el cap d’ells a nivell d’activació, de motivació, perquè és veritat que a l’equip de casa no tenir la teva afició et costa, però per a l’equip de fora no tenir el públic local a la grada trobes a faltar l’amenaça. Això s’ha perdut. Els partits començaven molt plans i això al final va millorar molt. Tant de bo no ho tornem a passar, però si ha de passar de nou estarem més preparats.
 
Ha fet de psicòleg?
D’autopsicòleg...
 
I què es deia?
L’aspecte mental és molt important en els jugadors, però també en els entrenadors. Jo aquest any he invertit mitjans a millorar en l’aspecte mental. Quan analitzes les temporades al final jo soc molt autocrític en moltes coses, però aquesta era una de les coses que no feia bé.  Sempre veia molt desgast en les relacions amb els meus jugadors o també el meu cos tècnic. És normal que després de 10 mesos veient-los més a tots ells que a la teva família hi hagi bons i mals moments i també desgast. El fet de gestionar millor tot això ajuda que al final estiguis més a gust. Aquestes últimes jornades hi ha hagut desig i això ha fet que hàgim acabat força bé.
 
I acaben lluitant fins a l’última jornada per entrar al play-off i esprémer la taronja al màxim...
Després del primer confinament vam detectar que el grup va tornar amb moltes ganes. Els jugadors, després d’estar tancats a casa l’únic que volien era jugar i estar amb els seus companys. Llavors vam detectar que els seus caps anaven amb un nivell de subidón, però que el cos anava a una direcció absolutament contrària. I després passa el que passa, que van arribar les lesions. En el segon confinament vam decidir que havíem d’aguantar i calmar l’equip. Què no anessin tant a saco. Vam tornar amb molta frescor i moltes ganes. Sabíem que a Santiago ens passaria aquella derrota tan dolorosa. Quan vam tornar afortunadament no vam anar a Màlaga i vam poder descansar. Vam mantenir la frescor i més gràcies a trobar-nos al públic aquí aplaudint-nos. Què hauria passat si no s’hagués lesionat Tyson? No ho sabrem mai.
 
Li parlava d’esprémer la taronja. El seu fill i la seva dona no li insisteixen que torni a València?
No. El meu fill aquest any m’ha sortit amb el tema que volia una samarreta del Betis. No tinc ni idea d’on li ha sortit aquesta afició pel Betis, però potser serà perquè ha passat molt de temps amb Txetxu Bermudo. I la meva dona? La meva dona ja sap el que és València. Allà i a Vitòria són llocs on hem estat, i si un dia hi hem de tornar ho farem encantats i estarem com a casa. Al final, i sincerament, no m’insisteixen per a res. Jo estic molt feliç i a mi ells em veuen feliç aquí. 
 
En definitiva... Es queda?
Tinc contracte aquí per a l’any vinent, i a més aquest any ens ha quedat el regust de saber on podia arribar l’equip i tocarà veure-ho. Intentar acabar el projecte. Va molt bé. Hem canviat moltíssimes coses i aquest any, que hem fet un pas més, ens hem quedat a prop de moltes coses. A veure si l’any que ve podem fer una pas més i estar dintre i no pas a prop de moltes coses.
 
Ja sé que per a vostè el més important és l’equip, però es podria ‘clonar’ Hannah?
Doncs mira, el seu fill juga a la categoria microbàsquet del MoraBanc i és molt interessant. [Somriu]. Clevin és com els bons vins. No és possible clonar-lo, però sí que és factible intentar gaudir-lo i esprémer-lo per treure-li tot el que té. Hem d’intentar rodejar-lo de jugadors que li permetin demostrar que ell és el líder, però també que en els seus mals moments no pateixi tant perquè se senti tant responsable.
 
Per a un entrenador, és millor tenir un jugador d’aquest estil tan protagonista?
Jo sempre prefereixo tenir  Hannah que no tenir-lo.  
 
Com ha viscut la pandèmia tenint la família lluny?
Hi ha un moment durant molt de temps que penses que és una cosa que passa només a la televisió i que a tu no et toca. Després li comença a passar a gent que coneixes i fins que et toca a tu. I també perds gent que realment coneixes per culpa d’aquest virus. Llavors comences a preocupar-te més i li dones més importància. Truques més del normal –que no em llegeixi la meva mare– per saber que tot està bé. Trucava molt a la meva germana, que treballa a l’UCI, a Vitòria. Ja deixa de ser una cosa de la televisió i comença a ser una cosa més real. 
 
Com està la seva germana?
De baixa. Són moltes hores i quan tot semblava que es relaxava una mica, la corba al País Basc ha estat fins a la setmana passada disparada. Ha fet molts torns extra, movent molta gent en les lliteres i només uns pocs poden treballar a l’UCI. Han de fer molt d’esforç, tant mental com físic. Ara té l’esquena destrossada... 
 
Què és el primer què va pensar quan va acabar l’últim partit contra l’Acunsa GBC?
Tristesa, no. Tenia molt clar que havíem fet molts mèrits. Em va fer molta pena pels jugadors, ja que els vaig dir que estava convençut que ens classificaríem per jugar el play-off i ho celebraríem amb la nostra gent. N’estava segur i els ho vaig dir. S’ho mereixien. Estava convençut de guanyar els quatre últims partits i de classificar-nos entre els vuit primers.
 
A l’inici de l’entrevista parlàvem de química. Per tant, el millor serà no tocar molt i fitxar poc?
Quan les coses funcionen s’ha d’intentar no tocar-les, però sí que és veritat que quan fas una anàlisi més profunda de l’equip trobes a faltar algunes coses. Sempre veus on es pot millorar. Està clar que quan canvies jugadors també canvies persones, i un grup de persones que han funcionat molt bé has d’anar amb compte amb el que treus i amb el que fiques. Hi haurà canvis, però no gaires.
 
On buscarà la millora?
Hem estat un equip que ha tingut molts problemes per anotar des de fora. El percentatge més baix de tirs oberts de la lliga. Per què? Haukur Palsson no ha jugat i Sy ha baixat el seu percentatge estrepitosament. Tyson ens ha donat molt, però s’ha lesionat. Jelínek ha jugat més minuts dels que són l’habitual. Aquí tenim un marge de millora. Troba jugadors amb capacitat d’anotació alta. També m’agradaria recuperar ser un equip més ràpid, que és la identitat de l’equip-club. Aquesta manera de jugar. Serà bo mantenir aquesta identitat.
 
El club li ha dit: “Ibon t’has d’apretar el cinturó”?
Estic segur que el club està intentant que es quedi com està, però és evident que quan depens del Govern, que ha invertit molt en la pandèmia, i també dels patrocinadors, es pot traduir en problemes econòmics, tot i així, el club farà els esforços per ser el més competitiu amb els mitjans que puguem tenir. A mi ningú m’ha dit que hagi d’apretar-me més el cinturó. Sigui com sigui, farem el millor equip possible.
 
Ibon Navarro
Liga ACB
BC MoraBanc Andorra

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte