La selecció es mereix golejar però s’ha de conformar a guanyar per la mínima

Moltes vegades el marcador no reflecteix el que es veu a la pista. Andorra va ser infinitament superior a Gal·les, que només es va dedicar a defensar i a tancar-se en la pròpia pista durant els 40 minuts. Molt mala imatge sobretot recordant el primer matx, en què va mostrar més esperit rematador. Per joc i ocasions, el resultat hauria d’haver estat més contundent.

De seguida es va copsar que el matx no tenia el mateix plantejament de diumenge. En aquella ocasió Gal·les va buscar porteria, fos des de la posició que fos, i aquest cop es va veure completament abassegat pel rival. El joc es produïa únicament i exclusivament en terreny visitant. Els britànics només es dedicaven a treure’s la pilota de sobre. Per contra, els de Xavi de la Rosa tocaven i tocaven, buscant la millor opció. Del que seria el partit n’hi va haver una mostra només posar-se l’esfèrica en moviment, amb un xut de Jorge que rebutjava el porter amb els peus. Al cap de tres minuts es va moure el marcador. El capità aquest cop no perdonava, superant Lee Jones per sota de les cames.

El guió es va repetir durant tota la primera part. Jorge, Cabinho i Nacho Llamas són els que més a prop van estar de fer el segon. Tot feia presagiar que aquest gol no tardaria a arribar, però per sorpresa de tots els gal·lesos van empatar. Una pilota llarga va arribar a Maynard, que amb un potent xut creuat superava Aitor. Però ben poc els va durar l’alegria, perquè en la següent jugada Flores marcava. En una rematada de Barbosa el jugador de l’FC Encamp es va creuar davant el porter per desviar prou l’esfèrica per enviar-la al fons de la porteria. Fins al final de la primera part el panorama va ser el mateix que el que s’havia vist fins llavors, amb un conjunt britànic incapaç de fer res en atac.

El matx es va reprendre i semblava que no s’havia aturat, perquè tot continuava igual. Nacho Llamas, en jugada d’estratègia, enviava la pilota al travesser. Veient que no tenien sortida, els gal·lesos es dedicaven a regalar la pilota, amb passades llargues que no portaven enlloc. Per l’altra banda, seguien fent. Jona primer i posteriorment Cabinho, feien lluir Dafydd Jones. Cruz, que substituïa a la banqueta Aitor en aquest segon període, era quasi un espectador més.

Era qüestió de temps que arribés el tercer gol, però faltava encert en l’última passada. I en cas de rematar, Jones era allí per desfer el perill. Es va repetir el resultat de diumenge i Andorra tanca els dos partits amistosos amb victòria.