Diari digital d'Andorra Bondia
Nico González, un dels jugadors més importants del primer equip, deixa el VPC per tornar a Quilmes i començar una nova vida. Foto: Facundo Santana
Nico González, un dels jugadors més importants del primer equip, deixa el VPC per tornar a Quilmes i començar una nova vida. Foto: Facundo Santana

L’absència de l’oval l’obliga a emigrar


Escrit per: 
Víctor Duaso
Nico González deixa el VPC Andorra i torna al seu país per retrobar-se amb la parella i si pot ser... amb el rugbi.
 
Marxa. Torna a casa. L’absència de l’oval  degut a la crisi sanitària per la Covid-19 l’ha obligat a fer les maletes i ahir de matinada començava el seu retorn per retrobar-se amb la parella i si pot ser també... amb el rugbi. Nico González, un jugador argentí que va arribar al país el 2017, era una peça clau per al VPC Andorra, un home vital en els esquemes de Jonathan Xepi García i David Kirikaixvili. Aquí es trobava a gust. Va poder assolir un ascens a honor jugant amb el seu germà Agustín (ell, tot i ser més petit, va deixar el rugbi per una lesió i va marxar a Eivissa per treballar de massatgista). Ara Nico González també deixa el país i ho farà per tornar a casa seva després d’estar més de quatre anys lluny dels seus. Viurà a Quilmes, estudiarà per ser massatgista, com el seu germà Agustín, i viurà amb la parella. Es van veure al Nadal, però abans van estar un any i mig només veient-se per videotrucades. Aquí compartia pis a Andorra la Vella amb els jugadors, també argentins, Mauricio Fernández, més conegut esportivament com a Chaco, i Seba Barrera. Des del mes de setembre, Nico González estava sense feina. Havia treballat a la central de reserves de Grandvalira i ara estava tirant d’estalvis i del que guanyava com a jugador del VPC. Necessita un canvi d’aires i tornar a estar amb els seus familiars, amics i també la seva parella. Mentrestant, el VPC perd un dels seus millors jugadors i els isards es queden ben a prop de fer debutar aquest 3/4 nascut a Córdoba, ja que ja acumulava tres anys i mig de residència al Principat. “Deixo el país per una suma de coses. La primera i més important: el rugbi. A la meva edat exigir-me se’m feia difícil, especialment, a nivell mental. Aquesta temporada, amb tot el que ha passat, ha estat molt frustrant. Me’n torno a Argentina a recarregar energia i iniciar una nova etapa”, va explicar González, que el mes de març complirà els 33 anys.
Nico va arribar al VPC el 2017 procedent del Club Universitario Rugby Murcia, però abans havia jugat a Vila Joiosa Alacant, que va ser la seva primera experiència al rugbi espanyol després de passar per l’Universitario de Córdoba. “Tal com estan actualment les coses per la situació de la Covid és el moment de tornar per estar més a prop dels meus i endreçar-me.” No descarta jugar en algun equip de Quilmes, però amb la pandèmia, de moment, els esports també estan aturats a l’Argentina. D’aquí també trobarà a faltar coses. De fet, divendres es va acomiadar dels que han estat els seus companys d’equip. “Me’n vaig amb la sensació que deixo enrere la meva segona casa. M’han tractat molt bé i sempre m’han fet sentir a gust. M’he pogut enfocar a jugar a rugbi i he gaudit moltíssim”. Sigui com sigui, el rugbi francès d’aquestes categories baixes no l’ha enamorat. “Els primers dos anys em va costar una mica perquè aquest rugbi francès no té res a veure amb l’argentí ni tampoc amb l’espanyol. El francès, en aquestes divisions, és molt brut. Moltes vegades m’he preguntat a què jugàvem realment, si a rugbi o a barallar-nos en cada partit. Sort que l’equip apostava per jugar”, va indicar Nico González, que guardarà amb molt bon record l’ascens a honor compartint equip amb el seu germà Agustín. “L’ascens va ser una fita molt important. La portaré marcada per sempre en la meva memòria”.
González va jugar el seu últim partit el mes d’octubre amb el número 13 contra el Salvetat Plaisance. Ha estat l’únic partit de la temporada i sembla que ja no es tornarà a jugar més aquest curs. “M’he sentit com a casa. He tingut la gran sort que han vingut molts amics meus a treballar com a temporers. Viuré al pis amb altres argentins ha estat com estar a casa i no sentia de cap de les maneres la distància”. Aquests mesos sense rugbi han estat complicats per a ell. “Sense jugar a rugbi tot es fa més difícil per a mi. He enfocat el meu cap a altres coses.” Ahir va fer el seu últim passeig pel país mentre la maleta plena estava al pis d’Andorra la Vella. “M’he acomiadat emocionat. He gaudit  i des del club m’han ajudat molt perquè han entès la situació. A ells els agradaria comptar sempre amb mi i jo he deixat la porta oberta perquè el rugbi forma part de la meva vida.” I quan té previst tornar? La resposta molt a l’estil de Cholo Simeone. “Dia a dia”. Això sí, té previst tramitar la seva ciutadania espanyola i si l’aconsegueix no descarta tornar. Aquí té lloc i a Eivissa l’espera el seu germà. Segurament anirà a un lloc on hi hagi un oval pel mig.
Nico González
VPC Andorra
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic