L’Andorra Ultra Trail segueix creixent i internacionalitza la seva participació

En només quatre edicions es pot dir que l’Andorra Ultra Trail ja és una prova totalment consolidada. El nombre de participants, i les curses que la formen, cada any van en augment, cosa que li dóna una bona salut per pensar que els propers anys els índexs seguiran la mateixa tendència positiva.

Del 5 al 8 de juliol es disputarà amb un total de 1.617 atletes, que deixen molt enrere els 657 que el 2009 van prendre part en la primera edició. La ronda dels cims tindrà 230 valents; l’Ultra mític, 350; la Celestrail, 310; la Trail, 440, i la Solidaritrail, més de 200. La immensa majoria de participants són andorrans, espanyols i francesos, i és remarcable que els gals han crescut un 33% i els veïns del sud un 10%. Destaca que 107 dels inscrits no són d’aquestes nacionalitats, fet que indica que “ens estem fent un nom fora”, explica Gerard Martínez, director de l’esdeveniment. Provenen de tots els continents, des d’Austràlia, passant per l’Illa Reunió i fins a Mèxic. Dels estrangers, “molts repeteixen” una vegada han provat què és córrer per les muntanyes del Principat. Però sobretot el que cal assenyalar és la participació de casa, on al llarg de l’any “es veuen corredors andorrans per la muntanya”. Entre els favorits hi haurà Óscar Pérez i Salvador Calvó, en categoria masculina, i Nerea Martínez en la femenina. Un que ja ha guanyat al Principat, Miguel Heras, és dubte per un problema de salut.

El suport que rep per part d’Andorra Turisme i els comuns, a més dels patrocinadors privats, signifiquen dues parts del pressupost. L’altra la conforma les inscripcions. La intenció és que en els propers anys es pugui arribar als 2.500 participants, una xifra màxima “que no volem sobrepassar” per raons de seguretat i de massificació, però si s’arriba a aquest nombre, s’haurà de realitzar “un reordenament de les curses”. Les opcions de creixement són reals i per aquest motiu es necessita l’ajuda de les administracions públiques. No només es treballa en l’edició de la setmana que ve, sinó també en les futures, i s’està a prop de tancar un acord per als dos propers anys amb Andorra Turisme i els set comuns.

Les fronteres són les que són i el que no està plantejat és augmentar el quilometratge de les curses, perquè cadascú pugui escollir el que més s’adeqüi a les seves característiques. Ni la Ronda dels cims, amb els seus 170 km i 13.000 metres de desnivell. Per completar-la “has d’estar entrenat però també has de conèixer el recorregut”, per aquest motiu la gran majoria ja saben el que és córrer per les muntanyes del país. L’aspecte mental, i també el físic, són bàsics perquè el cos aguanti. Per fer-ho possible, “la primera part de la cursa es fa amb les cames i la resta amb el cap”, indica Martínez.
Sense la tasca dels voluntaris no es podria porta a terme un esdeveniment d’aquest tipus. En total en seran 336, que formaran un grup de 450 persones que s’encarregaran de la seguretat. Hi haurà 22 punts d’avituallament al llarg de l’itinerari, que es marcarà amb 10.000 peces perquè els corredors tinguin clar per on han d’anar. No hi haurà cap marca de pintura a la muntanya. Només en alguns punts de la carretera, que es dissoldrà en uns pocs dies. Tot perquè es desenvolupi correctament, i que aficionats i corredors gaudeixin de la “imatge d’un país magnífic”.