Diari digital d'Andorra Bondia

L’Aurteneche guanya contra pronòstic en noquejar el River des del principi


Escrit per: 
Redacció

Hi ha dies que simplement no surt res. I davant això, per molt que ho intentis la situació no canviarà. El BC River Andorra va patir aquesta situació. No es va veure el mateix equip que aquesta temporada està destacant a la Lliga. Pel seu demèrit, i el mèrit de l’Aurteneche Maquinaria Araba, que li va saber jugar fent-li mal on fa mal i va guanyar contra pronòstic la Copa LEB Plata (74-82).

 

Les finals sempre són diferents i, ni de bon tros, el conjunt local se l’ha de donar com a clar favorit abans de jugar. En un partit poden passar moltes coses. I des d’un bon principi es va poder comprovar al poliesportiu d’Andorra. L’Aurteneche, que havia donat l’etiqueta de favorit als andorrans des de feia dies, va sorprendre amb una defensa ben conjuntada, que és el que millor sap fer el seu rival. El River no es veia amb cor de superar el plantejament dels bascos.

El 0-7 inicial només va ser un reflex del que passaria els minuts posteriors. Als jugadors de Joan Peñarroya els costava extremament trobar bones opcions de llançament. Hi havia massa imprecisió. I pressa. Wright va fer la primera cistella dels locals. El públic va haver d’esperar quasi cinc minuts per poder-la veure.

I una altra cosa que fallava era el rebot. No es tancava amb contundència, cosa que permetia oferir al rival dues i fins i tres opcions de llançament. I sort que els alabesos no encertaven de tres, però era un llançament que repetien, tot i que sense aconseguir el seu objectiu. Peñarroya, que veia com el guió del matx no era el que esperava, es va veure obligat a demanar un temps mort. Una cistella ràpida de Flis semblava que podia ser l’inici d’una reacció, però l’Aurteneche va fer cinc punts consecutius per concloure el primer quart 10-22.

El River feia aigües en atac. Els seus jugadors veien la cistella massa petita. Cage i Jiménez van fer pensar que en els 10 minuts que venien es podrien igualar les coses. Però només va ser un miratge. Es pecava del mateix. Aquella defensa que els andorrans han desenvolupat al llarg de la temporada a la Lliga es trobava a faltar. I molt. En atac, Peñarroya provava diverses opcions, amb Bavosi i Peñarroya intentant portar en la bona direcció l’equip. Però les diferències seguien augmentant.

A més, els bascos en aquest període sí que encertaven des de més enllà de la línia de tres. Sánchez es va erigir com a protagonista, agafant les regnes del River i contestant amb cistelles les que feien els bascos. Però per l’altra banda Arruti estava fi. Un triple seu, el quart, posava una màxima diferència de 17 punts (27-44).

El partit es posava costa amunt, però cinc punts de Bavosi van permetre anar al descans amb la situació menys –només una mica– complicada, perquè el desenvolupament no podia continuar igual durant la segona part. Arruti, amb 12 punts, i Thompson, amb 10 rebots, estaven fent veritable mal.

Les coses només podien anar a millor. Així, dos punts de Bavosi i dos més de Wright permetien baixar de la barrera psicològica dels 10 punts. Però ben poc va durar l’alegria, amb un encertadíssim Arruti. Amb tot, encara quedava molt i molt de partit. I el River havia de reaccionar. Sánchez, que va recollir el rebot d’un triple llançat per ell mateix, va fer una safata que va servir per reaccionar. Això, i un triple de Bavosi, a més de fer despertar els jugadors també va servir perquè ho fes el públic.

Cada atac dels alabesos es convertia en un autèntic esclat de xiulets. Era ensordidor. Flis tenia la mà calenta des de la llarga distància. Un triple i una cistella aixafant la línia de tres posava vuit per sota (45-53) el River. La llàstima és que l’Aurteneche en atac, tot i que li costava horrors, també feia punts. Però el camí a seguir s’estava mostrant. La direcció ara sí que era l’adequada. Només calia ser menys penetrables en defensa. Tot i que l’enfrontament havia canviat de cara, els andorrans anaven dotze per sota (46-58).

Era el moment perquè tots els jugadors que es trobaven en pista donessin el millor de si mateixos. Maresch, fins llavors inadvertit en atac, va materialitzar els seus primers dos punts. El problema és que per banda baixa, Barceló, que fins llavors també havia passat sense pena ni glòria en atac, es va treure de la butxaca dos triples consecutius que complicaven molt el matx. A poc a poc s’anava desinflant el globus. Els seguidors ja no exercien aquella pressió i en pista els jugadors tampoc. El River perdia de 19 (53-72), la màxima diferència.

Dos triples seguits de Jiménez i Bavosi donaven vida, però un altre d’Ortiz va tallar qualsevol intent de pensar a capgirar el marcador en els tres minuts que quedaven. Bavosi, però, no es donava per vençut i Jiménez, amb un triple, posava el River 9 per sota, però ja era massa tard. No quedava temps si no és que passava un petit miracle, que no va arribar i que va portar que el River perdés el segon títol de la temporada en el partit en què aixecar el trofeu estava en joc. Ausina va ser nomenat el millor jugador del partit.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte