L’avantsala dels Jocs de casa

“D’aquí a dos anys, els Jocs dels Petits Estats els organitzarem a casa. Per tant, els de Malta serviran de preparació per als d’Andorra”. Així ho va assegurar Jaume Martí, president del Comitè Olímpic Andorrà (COA), davant d’una petita part dels 66 esportistes i 17 tècnics que formen part de la delegació que viatja diumenge en vol xàrter cap a Malta. Una recepció encapçalada pel cap de Govern, Xavier Espot; la ministra d’Esports, Mònica Bonell, i el secretari d’Estat de Joventut i Esports, Alain Cabanes.
Dilluns es farà la cerimònia d’inauguració i també començarà la competició fins al dissabte 3 de juny. “El Govern s’ha implicat. Saben el que representen aquests Jocs dels Petits Estats i tenen clar que el 2025 aquesta seixantena d’esportistes que portem a Malta és la preparació dels pròxims Jocs a Andorra”, va indicar Jaume Martí, que va destacar la joventut de molts dels esportistes que formen part de la delegació. “De fet, els atletes i també els nedadors no han arribat tots a les mínimes, però al final és molt important que es vagin preparant i d’aquí a dos anys estiguin el màxim de bé del que puguin estar”. Això sí, Jaume Martí va ser exigent al final del seu discurs, però amb un somriure. “Volem moltes medalles i hem de fer més que als últims Jocs a Montenegro. El límit seran 19 i sí, amb tota la pressió”.
Mònica Bonell viurà els seus primers Jocs dels Petits Estats in situ com a ministra d’Esports. “Tenim molt bona delegació i jo estic contenta perquè aquesta serà la meva primera sortida internacional. A més a més, el dia 29 hi ha una reunió de ministres i allà parlarem de l’esport d’elit i de l’esport de base. Aquests Jocs a Malta serviran per encarar el 2025 i no tinc cap dubte que aniran bé”. Sigui com sigui va ser prudent a l’hora de demanar un nombre de metalls. “No m’he atrevit mai a fer previsions i només esperem superar, em sembla que han parlat de 18 medalles, els resultats de Montenegro. El repte serà superar-ho i segur que ho faran perquè estan molt il·lusionats”. De cara als Jocs del 2025, Bonell encara ho veu des de la distància. “De moment, el que s’ha de fer és constituir aquesta taula de treball per fixar totes aquestes bases. Un cop acabin els Jocs de Malta ja començarem a treballar amb els del 2025”. I de les instal·lacions? “Aquestes qüestions s’han de tractar en aquesta reunió que es faci després dels Jocs de Malta per veure de quines instal·lacions disposem”. 
El rugbi de 7 s’estrenarà en uns Jocs dels Petits Estats a Malta i Andorra envia equip masculí i femení. Lluc Cunill, jugador del VPC i també dels isards, té clar els objectius. “La nostra federació té la intenció de portar alguna medalla ja sigui en masculí o femení. Portem un mes i mig treballant per assolir aquesta fita. Jugadors i jugadores no tenen cap pressió i intentarem portar una medalla està clar”. 
També va parlar dels possibles rivals pels metalls. “Els coneixem. Ens hem enfrontat a ells a rugbi i també a rugbi de 7. Hem d’estar atents als amfitrions. La guerra estarà entre Malta, nosaltres i Luxemburg”. 
Carlota Màlaga, atleta de només 21 anys de la Federació Andorrana d’Atletisme, només competirà a la prova dels 4x400. “Hem format un bon equip i vam aconseguir la mínima i anem amb l’objectiu de lluitar pel bronze. El tenim ben a prop. Si fem una bona cursa i una bona estratègia podrem penjar-nos la medalla”. I els rivals? “Tenim rivals forts, com Xipre i Malta, però podrem lluitar-ho. Crec que podrem estar per davant d’Islàndia o Mònaco”. Carlota pensa en els Jocs del 2025. “Aquest equip als Jocs d’Andorra serà molt més fort del que serà a Malta”.
Lia Povedano, de la Fandjudo, espera repetir medalla com a Montenegro. “Arribo amb moltes ganes. Estic molt ben preparada i vull fer les coses bé, gaudir, i penso en la medalla, no diré que no. Em veig tornant amb un metall”. Povedano, que no podrà formar equip amb Alda Babi, va manifestar que “és una llàstima perquè a Montengro vam ser bronze per equips les dues. A mi em limita competir només dimarts”, va sentenciar Lia. 
De Malta a Andorra i només a dos anys vista, novament, després de la pandèmia.