L’FC Andorra presenta números que en altres ocasions li assegurarien l’ascens

Cada temporada és diferent i les circumstàncies varien d’any en any. Però els números demostren moltes coses, i diuen que altres temporades l’FC Andorra obtindria l’ascens com a guanyador de Lliga tal com està ara. Enguany, els fets provoquen que s’ho hagi de jugar tot en la darrera jornada.

Els tricolors sumen 78 punts, que són 26 més dels que van obtenir la temporada passada, quan van finalitzar cinquens. Això demostra el salt qualitatiu que han fet i la regularitat que han sabut mantenir. Amb 27 gols en contra, són la millor defensa del grup i els segons més golejadors amb 91 dianes, només superats precisament pel líder, l’EFAC Almacelles.
 
Amb tot, la temporada també ha demostrat que el grup 5 de la 1a territorial ha tingut el duel més intens de la categoria. El Lloret, de la demarcació de Girona, ha estat el gran dominador de la seva Lliga, amb 88 punts, deixant el segon a 22 de diferència. La resta de líders no han sumat la quantitat de punts que té actualment l’Almacelles, xifra que necessiten els andorrans per ser campions i que significaria la vuitena victòria consecutiva. Al grup 2 trobem el Martinenc amb 72, al 3 el Junior (67), al 4 el San Lorenzo (70) i al 6 el Valls amb 71, juntament amb el Camp Clar. Com a dada clarificadora hi ha que la temporada passada l’Organyà amb 72 punts va aconseguir l’ascens, i l’FC Andorra en suma 6 més amb una jornada encara per disputar-se.

Un duel que demostra que “s’han trobat dos equips molt bons, som els que més hem invertit en aquest ascens i no parlo només a nivell econòmic”, va indicar el tècnic tricolor, Richard Imbernón, que ressalta que els dos clubs des del començament de la temporada “érem conscients d’aquesta oportunitat única que es presentava”. La de pujar de cop dues categories. I precisament per aquest motiu “sabíem que havíem de fer molts punts si volíem pujar”.

El fet que el seu equip sigui el menys golejat no només es deu al rendiment mostrat per Ferran Pol sota els pals i la darrera línia: “Quan parlem de la feina defensiva no només ens hem de recordar del porter i els quatre de darrere. Defensem molt a dalt. Els primers a pressionar són els davanters.”

Imbernón admet que aquests “són números de campió”, però s’ha trobat un Almacelles combatiu. Tot i que els lleidatans segur que pensen el mateix, i s’han retroalimentat. “Sabem que no seria suficient fer una bona temporada. Havíem de fer més per assolir l’objectiu.” Ser aquí, amb 90 minuts per endavant i tot en joc, és una situació a què s’ha arribat perquè “hem treballat molt durant la temporada”. Pensar en els punts que s’ha perdut amb rivals d’inferior entitat “no s’ha de pensar, perquè també hem guanyat contra bons equips i en camps difícils”.

I després de tots aquests mesos de competició i 34 jornades, “passi el que passi la gent ha d’estar orgullosa d’aquest equip”. L’enfrontament a Almacelles ha de ser “un reconeixement a la feina feta i no un examen”, i de cara a l’enfrontament decisiu “s’ha de ser positiu”. Aquesta és la manera que les coses surtin bé.