L’hereu de ‘Pequenho’

Davi Tenorio, el fill gran de Daniel Mininel, es va proclamar campió de la Copa del Rei amb només 17 anys defensant els colors del Río Duero Soria de la Superlliga espanyola. El jove central, nascut a Brasil i format al Club Vòlei Andorra, té entre cella i cella triomfar en aquest esport. Ja ha fet el primer pas.

 

Daniel Mininel, més conegut com a Pequenho, va arribar al país el 2007 procedent de l’Unicaja Almeria de la Superlliga per jugar al Club Vòlei Andorra que militava a la Superlliga 2. Va jugar quatre temporades i va tornar cap a Brasil per motius personals, però va tornar el 2014 per donar un cop de mà a nivell tècnic a la base del CV Andorra. Té dos fills, Davi i Christopher (6 anys nascut al país) i els dos juguen a l’esport que va practicar ell i també la seva parella, la Clarissa, que encara juga amb el CV Andorra. Per tant, de tal buc, tal eixam. Pequenho, el seu sobrenom i com es coneixia al món del vòlei, mai va guanyar una Copa del Rei espanyola, tot i militar a un dels millors equips d’Espanya. Qui sí que pot dir que ja en té una és el seu fill gran, de només 17 anys, Davi Tenorio. Ell va néixer a Sao Paolo (Brasil), va arribar a Andorra amb només 2 anys i va jugar a bàsquet de ben menut al BC MoraBanc, però es va decantar pel vòlei després de participar en un Campionat d’Espanya aleví a Valladolid. I la seva decisió, de moment, va ser l’encertada.

Davi es va formar al CV Andorra amb el seu pare d’entrenador. Va tenir una època que ho va compaginar amb el bàsquet i una vegada es va decidir per un d’aquests esports, els seus pares van apostar per la seva formació i el van enviar a la Residència Blume de Barcelona quan tenia 14 anys. Allà va tenir de tècnic Alberto Toribio i el de Valladolid quan va fitxar pel Río Duero Soria va decidir incorporar un jove Davi quan tenia 16 anys. “A ell li tirava més el bàsquet, però quan va passar de la pista petita a la gran li va costar molt. Amb 11 anys ja feia quasi 1,90 [ara en fa 2,07]. A mi em feia més il·lusió que s’hagués decantat pel bàsquet perquè té més sortida aquest esport que no pas el vòlei. Ara potser això canvia una mica”, va assegurar Daniel Mininel, que va decidir enviar-ho a la Blume bàsicament perquè volia que millorés. “Va passar d’entrenar només tres dies a fer sessions diàries. A més a més, el seu entrenador va tenir l’oferta d’anar al Río Duero Soria i va apostar per ell tot i que poca gent el coneixia”.

Pequenho té moltes esperances dipositades en el seu fill. “Té una progressió espectacular. Encara queda molt camí. Si és més bo que jo? Molt més. Jo vaig començar al vòlei amb 15 anys i ells des dels 8. Pinta bé, però després hi ha molts factors. És un treball a llarg termini i creiem que el futur encara serà millor”. Davi estudia un grau tècnic de cuina i en un futur li agradaria estudiar INEF. “És un noi molt madur per l’edat que té. Els primers anys van ser durs per a mi i la meva dona. El veig molt poc, però vaig decidir anar a la final de la Copa del Rei perquè ens feia molta il·lusió”. Li dona consells? “Quan l’entrenava era molt exigent, tot i que ell ara s’està adonant que el seu entrenador actual li deia el mateix que jo. La diferència és que ara ho fa i abans amb mi no”. Somriu quan respon.  Davi manté esportivament el sobrenom del seu pare. “Em va voler fer un homenatge, però allà alguns li diuen el Largo Davi...”.

Davi es va convertir en el jugador més jove de la història del Río Duero Soria en debutar amb el primer equip i en aconseguir també un punt. “Estic molt content aquí. És la meva segona temporada i jugo bastant. Encaixem molt bé com a grup”, va indicar Davi Tenorio, que va recordar el seu pas pel bàsquet. “Tenia 10 anys. El bàsquet m’agradava molt des de petit, però hi va haver un estiu, quan compaginava el bàsquet amb el vòlei, que vaig anar a jugar el Campionat d’Espanya de vòlei aleví a Valladolid i em va encantar l’experiència de jugar al pavelló de Pisuerga ple”.  El seu primer pas per preparar-se al vòlei professional el va fer a la Blume. “Al principi va ser una mica dur, tot i que al final allà vius en una residència i t’adaptes bastant bé. Els companys em van ajudar molt i aquí vaig conèixer el meu actual entrenador a Sòria”. Li agradaria provar més aventures al món del vòlei? “M’agradaria buscar més experiències ara que estic ficat en el nivell més alt”. El seu pare li gestiona les coses, tot i que també té agent. “Guanyar la Copa va ser brutal. Va ser molt bonic”.