Arribava amb el temps just i va jugar els 180 minuts. La capacitat d’Ildefons Lima va fer que superés sense incidències físiques la tornada a la selecció després de la lesió. El capità veu que defensivament l’equip ha experimentat una millora, però també valora que les diferències entre uns i altres continuen existint.
Només havia jugat 30 minuts amb l’FC Andorra abans dels partits internacionals. Va ser en la jornada de Lliga anterior a aquestes cites, reapareixent davant el CF Vilanova després de no jugar des de novembre. “He acabat sense cap molèstia. Físicament és normal que no estigui en el meu millor moment, però vaig millorant”, assenyala Lima.
Davant Turquia la selecció va desplegar un plantejament defensiu que permet comprovar una millora evident. Davant Estònia va ser una continuació, però el fatídic temps de descompte va portar l’única errada. “Desgraciadament les coses són així. No els vam concedir gaires forats, però una badada nostra la van aprofitar. Desgraciadament aquesta és la realitat.” Tot i no ser dels rivals més potents que pot tenir al davant, Estònia “és superior a nosaltres. Només s’ha de veure en quines lligues estan els seus jugadors. Amb el nostre treball podem fer que es redueixin les distàncies, però ells estan per sobre”.
Aquest va ser un partit exigent, sobretot per l’envergadura dels contraris. “Físicament són superiors a nosaltres, amb diversos jugadors que passen del metre noranta d’alçada, i això és difícil de frenar. En el segon gol ho vam poder comprovar.” Va fer mal per com s’havia desenvolupat fins llavors el matx, deixant tocats els andorrans: “Amb l’1-0 sempre tens l’esperança que en alguna jugada a pilota parada arribaràs a empatar. Però per a nosaltres fer un gol és com pujar una muntanya molt alta. Per a Andorra, puntuar és gairebé com un miracle.” Tot i així, les esperances no es perden i en cada partit la il·lusió hi és.
