L’últim ball

Pau Gasol, que quan tenia 16 anys  va jugar de rival al Lycée i després amb 40 al Poliesportiu, anuncia la seva retirada.

 

Va jugar aquí per primer cop quan encara estava per fabricar i va fer el seu últim ball, amb 40 anys, al Poliesportiu d’Andorra amb una motxilla plena de títols: 11 metalls, quatre ors amb Espanya, tres lligues ACB i una Copa del Rei amb el Barça, tres finals i dos anells de l’NBA amb els Lakers, a més a més, de ser rookie de l’any i sis vegades All Star de la millor competició de bàsquet del món, l’NBA. Pau Gasol plega. Ahir ho va anunciar a la sala Foyer del Gran Teatre del Liceu a Barcelona. Un cicle màgic que arriba al seu final amb 41 anys. Un últim ball d’una de les figures més rellevants de la història de l’esport espanyol, un dels millors jugadors de bàsquet europeus de la història i un dels elegits que va deixar la seva empremta a l’NBA. El seu últim partit el va disputar amb la selecció espanyola contra els Estats Units en els quarts de final dels Jocs Olímpics de Tòquio el 3 d’agost passat. Ara, després de quasi 23 anys, es tanca definitivament la seva carrera de jugador professional que va començar el 17 de gener del 1999 a la pista del Cáceres, en el seu primer partit com a jugador del primer equip de l’FC Barcelona. El fiasco de fitxatge de Rony Seikaly li va obrir les portes del primer equip blaugrana.

Però què va passar dos anys abans d’aquell debut amb el primer equip del Barça? Pau Gasol –un tirillas, com així es va definir ahir a la roda de premsa del seu comiat– va jugar al pavelló del Lycée en categoria júnior. Lluïa el número 14, tot i que l’èxit li va arribar amb el 16, tant a l’NBA com al club blaugrana, i el 4 amb Espanya. Aquell jugador, de només 16 anys, era suplent de l’equip dirigit per Joan Montes. Aquesta era la segona visita de Pau Gasol al país, ja que també va jugar quan era cadet, però defensant els colors del Cornellà. Aquell 1 de novembre del 97, tot i ser suplent, va anotar 21 punts. Prim i espigat. Va ser protagonista de la victòria blaugrana per 57 a 89 contra el BC Vallgas Andorra. L’estrella del júnior blaugrana era Joan Carles Navarro. Tant ell com Pau Gasol van fer estralls en aquell partit contra els de Carles de Bofarull, Bufa. Ells dos, Juanqui i Pau, es van convertir en amics de l’ànima. Molts d’aquests jugadors del Vallgas encara recorden aquell partit i tots ells ja esperaven que aquell jugador tan esquifit marcaria després tota una època.

Vint-i-quatre anys després, Pau Gasol va tornar a jugar al país. Va ser un 25 d’abril d’aquest any. Partit de la 33a jornada. Els de Sarunas Jasikevicius van arribar amb alguna baixa important al joc interior i van donar l’alternativa al més veterà: Pau Gasol. Amb 40 anys va liderar la victòria blaugrana per 63 a 79. Ara amb més canes i amb la cara castigada pel pas dels anys. Aquell ja no era el noiet de 16 anys, sinó l’home de 40 que havia superat una lesió de 25 mesos que el va obligar a deixar l’NBA i quasi també l’obliga a retirar-se amb crosses. Es va recuperar, miraculosament, i va donar el seu últim servei al Barça. Amb els de Saras va sumar la seva tercera lliga ACB i es va quedar a les portes de conquerir la seva única Eurolliga en perdre a la final contra l’Anadolu Efes Istanbul. 

En el seu brillant palmarès també hi ha un títol de campió d’Espanya júnior. De quina temporada? De quan va venir amb el Barça a jugar contra el BC Vallgas Andorra. De deixar en evidència i marcar el territori als jugadors andorrans, va passar després a fer-ho als rivals de la Lliga ACB i també de les competicions europees per després ser triat a la tercera ronda del Draft de l’NBA, per darrere de  Kwame Brown i Tyson Chandler, aquell 27 de juny del 2001 al Madison Square Garden de Nova York. Una carrera que va tenir un pas com a rival pel país quan era cadet, després júnior i després donant els últims cops de cua. 

“Quan fas el que vols no estàs sacrificant res”. Una frase d’ensenyança d’un jugador que ha fet història i una petita part d’ella va tenir uns episodis al Principat.