“Mai acceptaré el que m’ha passat, però m’he adaptat a la situació”

Entrevista a Genís Besolí, nou entrenador del Prebenjamí i infantil del Vall Banc FC Santa Coloma

Nova etapa per a Genís Besolí en el club de la seva vida. L’exjugador del segon equip del Vall Banc FC Santa Coloma, que va patir un accident laboral el 28 d’abril del 2017 que li va deixar en cadira de rodes, inicia la seva carrera d’entrenador d’un equip prebenjamí i un d’infantil del club colomenc. Des de la seva discapacitat ensenyarà els valors i també els seus coneixements futbolístics a una part del futur del futbol andorrà.

D’aquell maleït accident del 28 d’abril del 2017 al dia que comences una nova etapa al Vall Banc FC Santa Coloma... La vida i els seus tombs. Quines sensacions té davant d’aquest repte i inici de nou projecte?
Tinc unes sensacions molt bones ja que veure uns nens fent el que jo feia i també poder inculcar tot el que he après aquests darrers temps per a mi és una satisfacció molt bona. 

S’ha estat preparant per ser entrenador o encara continua la seva preparació?
Encara continua. Mentre faci d’entrenador tinc previst treure’m alguns cursets per tenir la titulació necessària per assolir els nous projectes. Aquesta preparació va començar parlant i aprenent una mica ja que em van donar l’oportunitat i no m’ho vaig pensar ni dues vegades.

Quan li van proposar dirigir un equip de base de l’entitat on sempre ha jugat... Quin va ser el seu primer pensament?
El primer pensament que vaig tenir és que era una cosa totalment nova per a mi i a més en l’equip que he jugat pràcticament tota la meva vida. Una bona manera de començar la meva carrera d’entrenador. Estic molt content i està anant millor del que pensava en primera instància.

Què li transmeten els nens que dirigeix?
Sobretot els nens, vulguis o no, veure’ls com corren, gaudeixen i penso, tant de bo tingués la seva edad per córrer com ells i amb aquesta il·lusió que tenen. 

Com és el Genís Besolí com a entrenador?
És un Genís sobretot molt contundent amb algunes coses. Vull que els meus jugadors corrin i aprenguin els valors que els hi transmeto. A més a més, també el respecte cap a a la vida que és el més important. 

I el Genís Besolí de jugador?
Jo com a jugador no era el més bo de l’equip, però sempre a cada jugada em deixava la pell i sempre complia. També era un jugador molt carismàtic per la meva velocitat. A més a més, mai tenia lesions. 

I això mateix vol transmetre als jugadors que entrena...
Sobretot els hi dic als meus jugadors que al camp no hi ha ni bons ni mals jugadors, però que en cada jugada vagin a mort. A mi em dóna igual que perdin una pilota si després la recuperen amb esforç i sacrifici. A mi això ja m’omple com a entrenador.   

Els nens són com esponges i també molt agraïts a l’hora d’entrenar-los, però és millor entrenar nens o jugadors ja sèniors?
Qualsevol equip i en qualsevol categoria s’aprenen coses. Els nens aprenen coses de cara al futur i els sèniors per descobrir que no hi ha res complicat. Tot en aquesta vida és esforç i sacrifici.

És amant del futbol, de la hípica, del bàsquet... Què significa per a vostè l’esport?
Per mi l’esport és llibertat sobretot per fer el que t’agrada, per gaudir de l’adrenalina. Jo sense l’esport no podria viure perquè m’ha donat sempre molta satisfacció. Espero gaudir d’això durant molts anys.

Quins sistemes de joc li atrauen més?
A mi m’agrada el del toc de pilota. Gens de pilotades cap a dalt. L’estil tipus Barça de tocar i tocar. 

Per vostè és important començar aquest nou projecte?
Sí que ho és, i tant! La pilota es troba a faltar i poder fer d’entrenador fa que pugui continuar gaudint d’aquest esport que tant estimo. Veure’ls com gaudeixen per a mi és una satisfacció. El mono de futbol el tinc tranquil·litzat perquè continuo gaudint d’aquest esport i no hi penso tant. A més a més, em fa especial il·lusió que aposti per mi el Vall Banc FC Santa Coloma ja que els últims anys ha dominat la Lliga i sempre ha estat el meu club des de petit. Una oportunitat molt bona i sempre els hi estaré molt agraït per com m’han tractat.

Què li diuen els nens?
Sobretot em diuen que deu ser difícil moure’s o fer caballets amb la cadira de rodes i jo sempre els hi dic que és tot a base d’aprenentatge. 

Parlem del maleït accident que li va deixar en cadira de rodes... Què recorda d’aquest 28 d’abril del 2017?
Era un dia que jo em sentia molt bé i res, vaig patir l’accident. Quan em va caure la bala de palla em vaig tirar del tractor perquè anava caient, però els dies de després van ser durs. Gràcies a l’ajuda de la família tot va ser un xic més fàcil. Et canvia la vida, tot i que la comences a veure amb una altra perspectiva i el que veus més complicat no és tan difícil i al final t’has de mentalitzar tu mateix. La vida continua i no has de baixar mai els braços.

Tenir una discapacitat mai pot ser positiu diuen, però a la vegada no és la fi del món perquè la vida segueix. Com va ser el seu procés d’adaptació i també d’assimilació de tot plegat?
A mi em van dir un dia una frase que la tinc marcada i és aquesta: “Jo mai acceptaré el que m’ha passat, però m’he adaptat a la situació”. Ningú accepta que li passa, però si t’adaptes i el procés és més fàcil. M’he adaptat mirant la vida com em ve i afrontant els nous reptes que em proposo. 

Quins són aquests nous reptes?
Gaudir de cada moment. Tenir la satisfacció personal per fer qualsevol cosa i ara mateix tirar endavant.

Creu que la gent és veritablement conscient que en un segon et pot canviar la vida?
Hi ha molta, molta gent que no ho sap, però altres sí que ho saben. Amb un obrir i un tancar d’ulls la vida se te’n va i a vegades no saps ni com. 

Un entrenador força conegut, el malaguanyat Johan Cruyff, abans de la final de la Copa d’Europa de Wembley 1992 va dir als seus jugadors: “Sortiu al camp i gaudiu”... Això serveix tant per entrenar com també per la vida, oi?
Sí i tant! Sobretot en la vida. Hem de sortir i gaudir. Si et quedes tancat a casa, no gaudeixes i el millor que hi ha a la vida és afrontar reptes. Que se’t posin al davant i superar-los sempre. 

FOTO: FOTO CEDIDA PER GENÍS BESOLÍ