Diari digital d'Andorra Bondia
Sergio Gracia, al balcó de casa un cop va acabar la marató ‘indoor’.
Sergio Gracia, al balcó de casa un cop va acabar la marató ‘indoor’.
L’escaldenc apuntava en un paper cada quilòmetre corregut per no descomptar-se.
L’escaldenc apuntava en un paper cada quilòmetre corregut per no descomptar-se.
Aquest va ser el plànol que va seguir per fer la marató.
Aquest va ser el plànol que va seguir per fer la marató.

Marató a l’estil hamster



Escrit per: 
Víctor Duaso
Pregunta típica: “A què dediques el temps lliure durant el confinament?” Respostes també típiques: “Miro sèries, pel·lícules, llegeixo o jugo als videojocs fins que em plorin els ulls”. Resposta atípica: “Córrer una marató... a casa”. El boig d’aquesta idea tan particular: Sergio Gracia. L’escaldenc, treballador del Grup Heracles, i aficionat a les curses de llarga distància amb un currículum de quatre maratons de Barcelona, Marató dels Cims i una IronMan a l’Ampolla. Acostumat als grans reptes...
Uns fan maratons de sèries o de pel·lícules i d’altres tenen reptes esportius. De suar la cansalada. De fer una marató a l’estil hamster, però sense roda. Això sí, fent voltes i voltes a un petit espai de casa fins a completar els 42 quilòmetres i els 195 metres d’una marató en 4 h 10’11. Més de 3.800 girs i amb companyia telemàtica amb el valencià José Miguel Aznar i fent de llebre, Marc Gómez, de la Seu i company de feina de Sergio Gracia. Tot plegat un Diumenge de Rams i amb un inici a les set del matí i arribada a meta a les 11 llargues. Tot sota sostre i només amb una aturada per anar al bany i enviar un WhatsApp a l’altre company de la bogeria per saber com ho portava. Mentrestant, la família mirant com si fos un partit de tennis l’últim  tram i amb una celebració més de diumenge, amb una cerveseta a la mà i un brindis telemàtic. Històries d’un confinament, i no és el primer repte que té després de molts dies tancat a casa. Atenció. Un dia amb 600 flexions, 1.200 abdominals i 765 metres de desnivell positiu i 765 de negatiu pujant i baixant escales amb un total de 8.514 esgraons. O un altre dia, 510 sentadillas en uns 18 minuts o una mitja marató (21 quilòmetres) indoor. “El confinament juga males passades. El meu amic i company de curses, que és valencià, em va trucar i em va dir: ‘T’atreveixes a córrer una marató a casa?’ Com ja vam fer una mitja vaig acceptar.”
Sergio Gracia va despertar- se a les set del matí i va treure del mig tot el que li molestava. La seva dona i els seus dos fills dormien i ell corrent al menjador i també a una habitació de casa. A l’últim tram de la marató, cap a les onze, els seus fills i la seva dona van despertar i van al·lucinar amb el que veien. “No tant... Ja em coneixen!”
Cada 25 voltes era un quilòmetre i a cada quilòmetre apuntava en un paper per no descomptar-se. En total, unes quatre horetes en quarantena. “És la primera vegada que ho faig i de coco és molt dur. Sortien gairebé 4.000 girs i aquí les cames i l’esquena pateixen molt. Un mareig total. Síndrome de hamster. Els últims 9 o 8 quilòmetres se’m van fer molt llargs. Per tornar-se boig.” 
I la família què li va dir? Respostes molt típiques. “Estàs boig, no és normal el que fas i et faràs mal.” A la nit no va dormir gens bé. “Em feia molt mal tot. Sobretot l’esquena, pels girs.” Aquesta vegada no va pagar res per la inscripció ni tampoc pell viatge. Lectures positives d’una bogeria de confinament. “Utilitzo l’esport per desestressar-me. Un cop acabi això tots sabem que serà complicat perquè aquesta crisi sanitària farà molt mal a nivell econòmic. Per sort, teletreballem i fem coses junts amb la família. Això sí, veus com quedarà al país i em fa pena.” El seu company valencià, José Miguel Aznar va acabar quasi al mateix temps que ell. Cerveseta i llestos. Bogeria acabada... una més! I el conegut mur d’una marató quan li va aparèixer? “A mi m’agafa, a nivell exterior, sobre el quilòmetre 30, i ara fins al 35 no em va sortir. Suposo que va ser perquè anava més lent. El meu temps en una marató normal és de 3 h 40’”. 
Ja pensa en el seu pròxim repte, però se li esgoten les idees. “Em va costar molt això de pujar i baixar escales... Em vaig cansar molt més perquè se’t carreguen molt els bessons. Sigui com sigui, la marató és més dura a nivell psicològic, perquè és més llarga. Ara se m’acaben les idees, però potser saltaré la comba amb 1.500 salts seguits”. Bogeries esportives. Una manera de viure el confinament força diferent. De la marató a l’estil hamster a saltar a l’estil Rocky Balboa. I tot durarà fins que li obrin la porta de casa... 
 
FOTOS: SERGIO GRACIA
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic