“A nivell de país ja comencem a sonar com el referent del vòlei nacional”

Entrevista a Javi Borrego, president i jugador del Club Vòlei Encamp

Javi Borrego formava part de la plantilla del Club Vòlei Andorra. Aquell projecte d’alta volada que va morir després de la desaparició del patrocinador pactat pel tècnic de l’equip, Lluís Hillaire. El vòlei del país va tocar fons, però un grup d’amics van crear el Club Vòlei Encamp. Actualment, Borrego n’és el màxim mandatari i també jugador. En només quatre anys i ja aspiren a ascendir a la Superlliga 2. Un projecte modest sense límits.

Si mirem enrere, fa quatre anys se’n va anar cap a casa quan el projecte del CV Andorra prometia molt, però gràcies a uns amics es va crear el CV Encamp. Ara aspiren a la Superlliga 2. Sembla un conte de fades...
Sí, és cert. Només fa quatre anys de la creació del club, en què  va començar Jordi Moreno com a president, i és motiu per estar-ne   molt contents. L’evolució que ha fet l’entitat és molt important. Esportivament, estem molt ben situats i cada cop més reestructurats. A nivell de país, ja comencem a sonar com el referent del vòlei nacional, i és tot un orgull.

Esportivament, sembla que sigui fàcil pujar quatre anys consecutius, però la dificultat amb què sempre es troben és als despatxos...
Cert. El fet que el CV Encamp hagi guanyat quatre lligues consecutives i hagi pujat de categoria cada any sembla que vulgui dir que els rivals són més dolents, però mantenir el nivell i el ritme, sobretot en aquesta última temporada a primera nacional espanyola, ha estat molt lloable. L’entrenador, José García, ja em deia  que no era fàcil acabar la competició regular com hem fet, ja que hi havia molt de nivell. Hem transmès que som el sentiment d’una família i que fem l’esforç tots junts. Entre tots portem el pes de l’equip i això és nota.

Albira el CV Encamp a la Superlliga 2 i un any més de Borrego com a jugador, als seus 36 anys acabats de fer?
[Somriu]. Sí, sí... Els anys que facin falta. Com a jugador, estic passant una situació força bona. Físicament vaig tenir una hèrnia discal i m’he de cuidar perquè a la meva feina aixeco pes. Visito més sovint el fisioterapeuta, però si l’equip em necessita estic disposat a ajudar. Soc competitiu. M’agrada molt jugar a la selecció i m’encantaria poder ser als Jocs dels Petits Estats del 2021 a Andorra. Soc un sentimental d’aquest país, ja que m’ho ha donat tot. Estic encantat que el vòlei continuï viu. 

Va patir fa quatre anys per la viabilitat del vòlei del país quan va abandonar l’elit el CV Andorra?
Sí, i tant. Aquell cop, al vòlei, més en concret, al CV Andorra,  va ser molt dur. Teníem un equip molt bo, però el patrocinador, tot i haver-lo tancat, no va aparèixer i va ser molt dur per a tots. Per sort, s’ha revifat amb el Club Vòlei Valls d’Andorra, amb una feina espectacular de Miqui Ripoll i l’Isabel Ribault, amb les noies, i després va sorgir el CV Encamp, que va donar un plus de competitivitat que potser faltava al vòlei. Sí que és veritat que ara el CV Andorra està treballant molt bé amb la base i nosaltres també hem començat. Són passos petits, però importants. 

I crear un club en només quatre anys no és gens fàcil...
No només això. Jo vaig arribar a la presidència fa dos anys i a la primera reunió que vaig tenir amb el Comú d’Encamp per demanar subvenció esportiva em van demanar que tingués equips de base. Sense dubtar, vaig crear-ho i, al cap d’un any, tinc setze nens i nenes que entrenen al Complex d’Encamp. Tot això em fa sentir molt orgullós i amb ganes de continuar creixent. Això sí, necessitarem més ajuda econòmica per fer-ho i arribar a parròquies altes i donar a conèixer el vòlei. 

El projecte del CV Encamp té futur?
Si mantenim la il·lusió, sí. Tenim una bona barreja de jugadors veterans i joves. Jo vull lluitar pels joves jugadors que tenim i tindrem perquè visquin el mateix que vam viure alguns de nosaltres a l’elit del vòlei. Per  mi, el vòlei ha estat la meva vida.  Lluitarem per ells i farem l’esforç tots plegats. Ara el club està en una bona situació econòmica amb patrocinadors privats, però necessita també ajuda institucional. 

50.000 euros per jugar a la Superlliga 2 en cas que s’assoleixi l’ascens a les pistes... D’on traurà els diners?
Soc optimista. En aquests dos últims anys hem aconseguit 15.000 euros de patrocinadors privats i també hem comptat amb l’ajuda del Comú d’Encamp. A partir de dilluns en parlem, després de disputar les fases d’ascens a Pinto i, si ho aconseguim, esportivament crec que trobaré més recursos. Espero que les institucions ajudin el club, ja que el portem persones amb família i feina pròpia. Tirem endavant un club i, a més, duem el nom del país arreu d’Espanya. Som conscients que els resultats que hem assolit durant aquesta temporada han de fer que se’ns respecti una mica. 

Que piqui portes en busca de suports qui és president i jugador de l’entitat al mateix temps és curiós... Molt curiós...
Sí... Fa uns dies que estic parlant amb els organitzadors de les fases finals a Pinto i són coses que costen, però soc una persona amb molt de sentiment i hi ha moments en què em costa controlar-me. Vull que tothom estigui content i estic pendent de tot. Com que faig de president,  m’agrada que al club li vagi bé. Estrenarem equipacions per a les fases d’ascens. Estem en un moment dolç i ho hem d’aprofitar. Donar-ho tot a la pista.

Borrego, com a president, busca patrocinadors i els jugadors paguen coses de la seva butxaca... No és fàcil.
No ho és pas. Recordo que teníem un partit a Mallorca i era per Setmana Santa i el club no podia pagar tot el desplaçament. Els jugadors ho van entendre i hi van aportar el 50% del viatge. Vam guanyar el partit i vam acabar primers. Tot aquest compromís no es paga amb diners. Som una família i, si un paga, paguem tots. Tots som iguals. Si pugem a la Superlliga 2, espero que ens estalviem pagar el dinar i tenir una furgoneta per poder viatjar tots junts sense els cotxes particulars.

Què aporta José García com a entrenador?
Per mi, és una persona molt especial, som molt amics. A la pista, però, m’esbronca i em dona ordres com a qualsevol altre. Ens ha aportat moltíssim per arribar a les fases finals i a nou punts del segon classificat. En sap molt de vòlei i estic molt content de comptar amb ell. Tant si l’equip puja com si no, té la plaça garantida fins quan vulgui. 

Els presidents, normalment, fan una promesa si assoleixen l’ascens. Quina fa vostè?
Convidar-vos a tots a una barbacoa gran, amb tota la gent que ens ha donat suport. A nivell personal, estic passant per un moment complicat perquè ha mort un familiar i estic amb ganes d’agrair coses. 

No li ha passat mai pel cap unir esforços amb el CV Andorra?
En el seu moment, quan vaig entrar de president, vaig parlar amb Lluís Hillaire per veure si podíem fer coses junts, com convenis per ajudar-nos mútuament, però la resposta no va ser la que jo esperava i vaig decidir que el camí del CV Encamp seria el mateix que el de la federació. Jo apostaré per la gent que aposti pel vòlei i que vulgui créixer.

FOTO: FACEBOOK JAVI BORREGO