No assoleixen l’objectiu marcat

Ni classificació per a la Copa del Rei ni tampoc per al play-off pel títol i, per acabar-ho de rematar, no s’ha fet millor que la temporada passada sinó igual. Això sí, s’ha aconseguit la permanència en el segon any a la Lliga ACB amb una plantilla millor que la temporada passada i que no ha respost a les expectatives creades. El millor de tot és que aquesta temporada s’ha acabat. Mai sense un objectiu clar. Els jugadors ho veien clar a principi de temporada i van fer, amb les seves paraules i també amb alguns dels seus partits, que molts somiessin a viatjar a la Corunya per disputar la Copa del Rei. Després es va parlar de play-off pel títol i quan es van veure un xic lluny de l’objectiu va sortir el president dient alguna cosa similar a més fets i menys paraules però que tot i així s’estava fent una bona temporada. I la segona volta ha estat un autèntic desastre, amb només quatre victòries contra rivals de la zona baixa, alguns dels quals després han superat el Bàsquet Club MoraBanc en la classificació, com el cas del CAI Saragossa i el Fiatc Joventut. 

S’ha acabat la temporada amb una victòria en els últims nou partits i una sensació agredolça, tot i que als despatxos de cara enfora es va celebrar la permanència. I s’ha liquidat el curs amb una derrota a la pista del València Basket per 81 a 67 en un partit fluix, avorrit i que ha guanyat el menys dolent –o el que més necessitava la victòria, que després no li ha servit per a res–. Es preveu que hi haurà canvis, o si més no es necessita una nova direcció de joc. El fitxatge estrella en el retorn a la Lliga ACB, Víctor Sada, és clar que ha acabat enfrontat amb el tècnic Joan Peñarroya, encara que ho vulguin dissimular. La lesió al genoll no podia haver vingut en millor moment, quan el base badaloní, ex de l’FC Barcelona, només feia que escalfar banqueta. Sense ell la direcció de joc no ha millorat gens. Thomas Schreiner ha acabat força malament la temporada. La seva millor arma, el canell fi, no ha respost. El seu substitut, l’escorta David Navarro, tampoc ha carburat. La lesió a la tíbia li ha fet perdre confiança. Al joc de l’equip, tot i acabar com a setè millor atac, li ha faltat el ritme necessari per competir. 

A l’exterior, Vojdan Stojanovski ha arribat fos al final de temporada i sobretot erràtic en el llançament. Stephen Holt no s’ha adaptat a l’exigència de l’ACB, Sergi Pino ha ocupat aquella plaça de quota i poc més i el millor, sens dubte, ha estat Betinho. El portuguès domina els intangibles com pocs i a més anota amb més facilitat. A la pintura, tot i que ha jugat més fora que dintre, Luka Bogdanovic ha acabat molt bé la temporada. Estilista fi, el serbi. Marca diferències i es fa respectar. A més a més, el seu nivell ha estat lluny del de l’equip, és a dir, no l’han seguit. Shawn Jones, tot i ser el seu primer any a la Lliga ACB i patir pel fet de ser un jugador petit a la seva posició, ha estat voluntariós i també espectacular. Giorgi Shermadini ha estat el millor, tot i ser irregular i fer la sensació que no pot aguantar més de 25 minuts a pista perquè li vénen les rampes. 

A València es va tornar a veure un equip que pateix en el rebot ofensiu i que no té gaire caràcter per donar un cop de taula i fer sang dels rivals que estan, com el València Basket, adormits, relaxats i desencertats. Sembla que els de Joan Peñarroya no confiïn gaire en el que fan. En els primers 10 minuts, l’atac del València Basket va estar negat i no va fer la sensació que fos per una defensa espectacular dels andorrans sinó pel percentatge baix. L’electrònic marcava un 11 a 16 a favor dels de Peñarroya, amb un Luka Bogdanovic inspirat. En el segon quart, els de Pedro Martínez van despertar una mica. Tampoc gaire. Necessitaven la victòria, però també que perdessin FC Barcelona Lassa i Reial Madrid per acabar primers o segons. Van posar-se al davant en el marcador amb un 27 a 22 i abans d’arribar al descans amb un 34 a 26, amb un triple de Romain Sato. Al descans, 38 a 32 i 12 punts dels 32 de Luka Bogdanovic.

A la represa, un parcial de 0 a 8 va fer somiar els de Peñarroya, però el València Basket, sense la millor versió de Justin Hamilton, va respondre amb els punts de Rafa Martínez i també de Jordi Trias, que no va tenir cap mena de miraments contra el seu exequip. Al final del tercer quart, 59 a 53 amb un triple des de més enllà de mitja pista d’Antoine Diot sobre la botzina. A l’últim quart, minuts  per les jugades de street ball. Alguna esmaixada amb alley-oop i també alguna picabaralla com la de Dubljevic i Shermadini. S’abaixa el teló del curs i podria ser el d’un cicle. S’albiren aires nous.

Els Colom volen alt, un a la VTB i un altre a Or

Els Colom, Quino i Guille, són més que notícia destacada. El primer d’ells, amb la samarreta de l’Unics Kazan, està fent una temporada espectacular i és a un pas de la final de la VTB League, on es trobarà amb tota probabilitat amb el CSKA de Moscou. En el segon partit de semifinals, contra el Zenit, Quino Colom va anotar 24 punts, va repartir 7 assistències i va capturar 8 rebots. Ahir es va retirar un dels seus mestres, el base del Dominion Bilbao Basket, el català Raül López. Mentrestant, Guille Colom està lluitant en la final del play-off de LEB Or per pujar a l’ACB contra el Melilla. Guille és una peça bàsica de Quim Costa.