Dt., 12/11/2019 - 00:25
“No m’ho vaig pensar ni dos cops, el meu cor va decidir per Andorra”
Escrit per:
Víctor Duaso
Entrevista a Pep Arasanz, jugador del VPC Andorra i dels ‘isards’
Els ‘isards’ per davant de ‘Los Leones’. La selecció d’Andorra per davant del combinat espanyol. Pep Arasanz va ‘decidir’ i dissabte es va estrenar amb els ‘isards’ en partit de la Conference 2 South. El dia que va complir 20 anys va prendre una decisió que l’acompanyarà tota la vida. El cor va tirar més que qualsevol altra cosa, i això que el mes d’abril va ser subcampió d’Europa sub-18 amb el país veí. Ell segueix els passos del pare.
Debut amb els ‘isards’ amb victòria sobre Bòsnia i Hercegovina... Millor impossible!
La veritat és que personalment estic molt content, ja que no m’imaginava aconseguir aquesta victòria tan àmplia, però vam defensar molt bé i el resultat està ja escrit. Ens vam endur una victòria molt bona.
I a més a més amb una plantilla dels ‘isards’ que està en ple canvi generacional...
Cert! Ara la gran majoria de jugadors que hi ha als isards són molt joves. En un futur, si continuem treballant així, hi haurà una bona selecció. Hi ha molts jugadors que estan jugant a Tolosa de la meva edat i tots són de la meva generació. Això va molt bé perquè d’aquesta manera agafarem experiència per als pròxims partits internacionals.
El president de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR), David Ferré, va dir: “No ha estat gaire complicat convèncer-lo. Sent els colors. El sentiment de casa ha valgut més que qualsevol altra cosa. Tenia l’opció de la selecció espanyola, però li hem tocat el cor, que és amb el que juguem sempre nosaltres.” Per què va decidir-se per als ‘isards’ abans de jugar amb Espanya?
És cert que tenia l’opció, d’aquí a uns anys, de ser convocat per la selecció absoluta d’Espanya, però el 9 de novembre era el meu aniversari i feia els 20 anys, que és l’edat límit que has de triar per una selecció o per una altra. El meu cor va tirar cap a Andorra, jo he nascut aquí i no m’ho vaig pensar ni dues vegades.
No ho vas dubtar en cap moment... No és una decisió gaire evident.
Està clar que Espanya és una selecció top del món, però això no treu que jo estimo més Andorra i això m’ha fet decidir pel meu poble. Això ho faré sempre... Potser no és tan evident prendre aquesta decisió, tot i que jo crec que no s’ha de pensar si és evident o no. Quan sents alguna cosa has de triar per aquest sentit, i és el que he fet jo.
Què li va dir per convèncer-lo el president de la FAR, David Ferré?
El David i jo tenim molt bona amistat. Ens coneixem des de fa temps i tinc molt bona relació amb ell. Això també em va ajudar per prendre aquesta decisió i jugar el meu primer partit amb els isards. Ara amb la selecció d’Andorra, sempre! Vam parlar molt. Ja feia anys que m’estava demanant per jugar amb els isards. Em va dir: “Què prefereixes, jugar a bon nivell o amb el cor?” Ho vaig veure igual i vaig prendre aquesta decisió perquè era el moment. A més a més coincidia el debut amb el meu aniversari.
Has parlat amb la Federació Espanyola de Rugbi?
He tingut contactes, però els vaig deixar ben clar que ho tenia decidit i ells ho van entendre. Feia com tres mesos que tenia presa la decisió.
Suposo que els seus pares, els més feliços. El teu pare va debutar fa 32 anys amb els ‘isards’.
El meu pare ha jugat tota la vida aquí a Andorra. El meu pare em va fer l’entrega de la samarreta i va ser un moment molt especial. A més a més, ell també em va fer l’entrega de la samarreta amb la qual va debutar amb els isards fa 32 anys. Em va tocar molt la fibra i vaig ser molt feliç en aquell moment. Vaig sentir moltes coses, els records del meu pare el dia del seu debut. Em va impactar molt.
Segueixes el seu camí. Quins consells et dona?
El meu pare sempre em comenta abans de jugar un partit que sigui feliç i que sobretot que gaudeixi al terreny de joc. Sempre ho faig.
Dissabte et vas fer un regal d’aniversari únic.
Evidentment. Acompanyat d’una victòria. Ho vaig gaudir moltíssim.
Estrena amb el número 15, que és el dorsal no fa tants anys de l’actual seleccionador, Josep Magallón, ‘Maga’... T’assembles a ell jugant?
El Maga i jo la tècnica la tenim bastant diferent, però la veritat que jo quan estava a l’Escola de Rugbi m’agradava molt quan el veia jugar perquè feia coses que un 15 ha de tenir. Com la intensitat. Em vaig fixar molt en això i jo ho intento portar també en el meu estil de joc. Intento aportar el millor per a l’equip. L’experiència aconseguida a fora m’ajuda i l’aporto.
Debutar amb els ‘isards’ va ser un moment molt important per a tu, però el mes d’abril va ser subcampió d’Europa sub-18 amb Espanya. Són els dos moments més especials a nivell esportiu, tot i tenir només 20 anys?
Sí! Ser subcampió amb Espanya va ser una gran il·lusió per a mi i en un lloc amb molt ambient de rugbi. I ara debutar amb els isards també és una sensació única. Una gran felicitat per a mi, però també tinc una de les més fortes al cap: arribar a debutar amb el primer equip en un partit oficial de l’Exeter Chief de la primera divisió anglesa. Allà va ser també un dia molt especial per a mi.
Per què va decidir tornar al VPC Andorra aquest estiu?
Per temes personals vaig decidir quedar-me a Andorra. Vaig contactar amb el Xepi [Entrenador del VPC] i li vaig comentar la meva situació. I aquest any estic aquí a Andorra.
I l’any que ve tornes a Barcelona...
Sí! Per estudis i també perquè tinc un equip que m’espera.
El Barça? O quin equip?
Això no es pot dir [somriu]. Estic esperant jugar a la primera divisió espanyola de rugbi, que està pujant moltíssim el nivell. La Lliga francesa és molt dura i de cara a l’any que ve a Espanya el nivell augmenta molt.
Què té el rugbi que no tenen altres esports a nivell de sentiment?
El sentiment quan et poses la samarreta és molt gran. Estàs defensant el teu país i ho notes només posant-te la samarreta. El rugbi és un esport molt d’il·lusió. Jo crec que també en altres esports és similar, tot i que crec que el rugbi és diferent. Som tots una família i això és el que més ens uneix.
FOTO: NÚRIA MORENO
Versió per a imprimirComentaris: 0