‘Paz’, a la porteria de l’Enfaf

La greu lesió de la portera Maria Cardoso va deixar òrfena aquesta posició en l’equip dirigit per Carlos Sánchez, ‘el Maño’, i el 19 de març van poder comptar amb una nova ‘arquera’ procedent de la Universitat Catòlica de Xile. Només té 19 anys i el club andorrà encara no ha perdut amb ella sota pals.

 

Tiane Endler és la millor portera del món. Va néixer a Santiago de Xile fa 31 anys i és la capitana de la seva selecció. Milita a un dels millors clubs femenins d’Europa: l’Olympique de Lió. De la seva banda, Paz González comença ara el seu camí al futbol europeu i ho ha fet a l’Enfaf. Té només 19 anys i també va néixer a Santiago de Xile. Ella, que té també la nacionalitat espanyola, és l’últim fitxatge de l’Enfaf Construccions Modernes. L’equip dirigit per Carlos Sánchez, més conegut com el Maño, milita a la primera divisió femenina catalana. Ocupa la quarta posició al grup 2 i ja fa jornades que va perdre Maria Cardoso, que es va lesionar el mes d’octubre. La internacional andorrana es va trencar els creuats i va deixar òrfena aquesta posició, i tot i que va jugar Ainara Ruiz, que és internacional sub-19, i també va donar un cop de mà Ainhoa Fernández, l’Enfaf buscava portera i l’han trobat a Xile.

Paz González, que té el seu germà residint al país des de fa set anys, ja va venir l’any passat durant un mes per tenir la primera presa de contacte amb l’Enfaf. Aquell equip el dirigia llavors José Antonio Martín, Guti. També va realitzar unes proves amb el Levante Las Planas, però la pandèmia ho va marcar tot. I ara sí que és la bona. La xilena, que es va iniciar a l’Audax Italiano del seu país, va donar els seus primers tocs com a migcampista i no va ser fins fa quatre anys que va fer el pas definitiu cap a la porteria. Un canvi que li va arribar defensant els colors de la Universidad Catòlica de Xile. Com a sub-17 va estar amb la seva selecció, però va ser suplent en un partit contra Colòmbia. El 19 de març va debutar amb l’Enfaf i ho va fer amb triomf a Sabadell per 1 a 3. En el seu segon partit també triomf per 4 a 3 contra el Sant Gabriel B. “Vaig venir a Andorra perquè aquí viu el meu germà i també ja fa temps que l’Enfaf estava allà insistint. Em van convèncer i aquí em tenen”, va reconèixer Paz González, que va recordar els seus inicis al món del futbol. “En un principi em deien que jugava de miracle perquè al col·legi quan un és bo et fan jugar a tots els llocs. A la Universitat Catòlica hi va haver un buit de porteres, em van col·locar a mi i vaig decidir-me per jugar en aquesta posició. I de fet, sempre dic que aquesta posició és practicar un altre esport”. 

Deixa Santiago de Xile després de 19 anys i allà es queden els seus pares i la resta de família. El canvi està sent important. “A la Universitat Catòlica entrenàvem de dilluns a divendres. Allà s’entrenava més i aquí només dimarts, dijous i divendres una hora i mitja. Res al costat del meu exequip”. I com ha vist el nivell de les seves noves companyes? “Molt similar, però no trobo que sigui gaire exigent i és un tema que ja he parlat amb l’entrenador, que s’ha de millorar”. 

Sigui com sigui, tot i estar a la màxima categoria del futbol femení xilè, Paz González no tenia contracte. “Allà només hi havia dues jugadores que tenien contracte, i per tant només cobraven elles dues”. Com ho fèiem per sobreviure? “Això mateix ens preguntàvem la resta, i treballant en altres feines o tirant d’estalvis, però era molt difícil de combinar tot. A Espanya també hi ha diferències amb el futbol masculí. Per exemple, Alexia Putellas que va guanyar The Best, com Leo Messi, cobra molt menys que l’argentí”. No pensa massa en el futur i és més del present, tot i així, l’opció de l’Enfaf li anirà bé per donar-se a conèixer al futbol català i de retruc a l’espanyol i a l’europeu. “És el somni de tota noia”. 

Paz González s’ha adaptat bé a l’estil de joc de l’Enfaf, però creu que s’ha de millorar en certs aspectes i això només es pot aconseguir entrenant. “S’intenta jugar des del darrere, però clar, falta comunicació i confiança. A vegades les companyes es posen nervioses i es treuen la pilota de sobre. Ho hem de seguir treballant”. 

Paz no té cap referent. De més petitona li cridava l’atenció la portera nord-americana Hope Amelia Solo. Tampoc es fixa massa en la xilena Tiane Endler. Ara per ara està molt centrada a fer un bon tram final de temporada amb el seu nou equip, l’Enfaf, i després ja anirà pensant en nous reptes de cara al curs vinent. La seva aventura a Europa tot just acaba de començar i amb només 19 anys té encara molta carrera esportiva per endavant. De moment, el Maño ja ha trobat la Paz que li faltava a la porteria.