Diari digital d'Andorra Bondia
Pujar muntanyes per ‘viure’
Pujar muntanyes per ‘viure’

Pujar muntanyes per ‘viure’


Escrit per: 
Víctor Duaso
Des de fa molt temps, la muntanya i l’ésser humà formen un binomi realment interessant, i no només a nivell esportiu, sinó també a nivell personal. Sempre es troben testimonis que narren amb tot detall com la muntanya canvia la vida de les persones i com els ha ajudat a nivell psicològic a superar una malaltia, un trauma, un dolor físic o un dany psíquic que no aconseguien superar. Gabi Muñoz, dels Amics de l’Atletisme d’Andorra (AAA), amb un càncer de pàncrees amb metàstasi al fetge, té més que decidit afrontar la seva malaltia d’una manera diferent. Li encanta la muntanya i als seus 56 anys vol convertir els seus somnis en realitat. Va marxar cap a Sud-amèrica per intentar fer cim a mitjans de gener a l’Aconcagua (6.962 metres), la coneguda com a muntanya més alta d’Amèrica. Els seus metges i la seva família no van aturar el seu objectiu. Finalment no va poder fer cim i es va quedar a 762 metres de tocar el cel amb les mans. Els seus companys d’expedició, un total de 10 (i d’aquests només quatre van fer cim) el veien com un heroi. Als herois no se’ls ha de mesurar tant per les seves conquestes com per la seva manera de reaccionar amb elles. 
Gabi Muñoz va quedar força decebut, però no va poder fer cim després de passar una mala nit i no dormir gens i haver de girar cua a 6.200 metres. Sigui com sigui, l’Aconcagua va actuar com a gran catalitzador d’emocions. La malaltia no el va afectar gens. Diumenge va arribar al país i té pendent una analítica. S’ha aprimat sis quilos, però té una motxilla plena d’experiències per explicar. “Érem un total de 10 persones que ni coneixia a la meva expedició. Gent de tot arreu. Gent de muntanya. Ha estat una experiència brutal. Tremenda”, va assegurar Gabi Muñoz, que va explicar com va anar el dia de fer el cim. “És un dia molt dur. S’ha de treballar molt i exigeix molt sacrifici. Per a mi el pitjor de tot va ser la baixada, perquè baixes de 6.200 metres a 4.300 de cop. Arribes fos al camp base i després l’endemà et toca la marxa dels 42 quilòmetres. Arribes fart de muntanya, fart de tot, però es tracta d’una experiència inblidable, brutal... Allà a dalt notes que estàs a la muntanya”, va indicar Gabi Muñoz.
En aquesta expedició va fer una bona amistat amb l’italià Antonio Votero, i dies abans d’intentar fer cim a l’Aconcagua, els dos van pujar al Cerro Manso de 5.560 metres. Un clàssic a les expedicions a l’Aconcagua com l’aclimatació a Plaza de Mulas (4.370 metres) o a Nido de Cóndores (5.400 metres). “No vaig tenir, en cap moment, mal d’altura ni tampoc mal de panxa pel càncer. És cert que allà a dalt et consumeixes molt més.  Tinc clar que si hagués descansat la nit d’abans d’intentar fer el cim hauria aconseguit arribar a l’Aconcagua. Em fa molta ràbia, però no es convertirà en una obsessió. Tinc ganes de més. La immensitat dels Andes són brutals”, va dir Gabi Muñoz, que ara vol descansar i després afrontar altres reptes com el Monte Rosa italià de 4.634 metres o el Mont Blanc de 4.810 metres. “Dins de l’expedició, tots em deien ‘ets el meu heroi,’ i jo els deia que no soc cap heroi. Només que he triat fer muntanya perquè m’agrada”, va sentenciar Gabi Muñoz. 
Queda clar que la muntanya és una lladre de vides, sí, però també una font de motivació capaç d’injectar valentia, esperança i dignitat.
 
FOTO: FOTO CEDIDA PER GABI MUÑOZ

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte