Diari digital d'Andorra Bondia
“Quan es va iniciar el confinament la meva filla va començar a caminar”
“Quan es va iniciar el confinament la meva filla va començar a caminar”

“Quan es va iniciar el confinament la meva filla va començar a caminar”


Escrit per: 
Víctor Duaso

Entrevista a Martí Riverola, migcampista de l’FC Andorra

Martí Riverola va ser un dels fitxatges estrella de l’arribada de Piqué al ‘ressuscitat’ FC Andorra. El migcampista català, de 29 anys, va passar en vuit anys de jugar a la Champions contra el BATE Borisov a competir a l’‘infrafutbol’ de primera catalana. L’inici del confinament el recordarà per sempre. La seva filla va començar a fer les primeres passes.

 
Com ha passat el confinament per la crisi sanitària per la Covid-19? Bona part l’ha passat al seu pis d’Andorra la Vella, però l’última part a Olot.
Al principi, quan no estava tot tancat, sortia a córrer una miqueta i després quan ho van tancar tot vam iniciar els entrenaments a dins del pis amb tot el que enviava el preparador físic. Tot desitjant que l’inici de la competició arribés al més aviat possible, però finalment no ha tornat la lliga. Quan el confinament va començar, la meva filla, que té un any i mig, va començar a caminar i a espavilar-se. Per tant, quan vam tenir permís per marxar vam anar cap a Olot perquè estigués més a prop de la família, que són estímuls que li han anat molt bé. Sembla que tot plegat està quedant una mica enrere i a veure si tornem a la normalitat.
 
Futbol aturat... Com ho està gestionant?
[Esbufega] No jugar a futbol ja és una puntada forta a la cama, i si més a més no el pots veure és molt complicat, perquè els que som aficionats al futbol des de ben petits el seguim, el juguem i aquests dies sense cap activitat física costava adaptar-se. Ha estat dur, però a Alemanya ja torna el futbol i ja es comença a veure la llum. 
 
Un futbol que torna sense públic, sense abraçar el company quan marca.
Per a mi tot això és molt fotut. El futbol és un esport de contacte. No celebrar els gols, jugar sense públic... Treu la màgia al futbol i tot està més limitat.
 
Quan li van dir: ‘Martí s’ha acabat ja la temporada’. Com ho va encaixar?
Va ser dur. Estàvem fent el màxim de coses per mantenir-nos en forma i amb moltes ganes, amb el nou entrenador, de revertir la situació i enganxar-nos a la part de dalt, i al final et diuen que tot ha acabat, però acatem les ordres. Sí és cert que ens ha fet una mica de ràbia que a la primera volta estàvem molt ben posicionats i per culpa d’aquesta baixada que vam tenir doncs ens vam quedar lluny dels primers llocs. Toca pensar en la temporada vinent i intentar fer un bon any per tenir les màximes aspiracions possibles en aquesta nova segona B. 
 
Va entendre que s’acabés la temporada de manera prematura?
No només t’has de protegir tu, sinó que també la teva família. La veritat que per la meva salut no pateixo, però sí que pateixo per la salut de la meva dona i la meva filla i també per la dels meus pares, tiets o avis. Intentaria fer les millors coses possibles per no propagar el virus. 
 
La Reial Federació Espanyola de Futbol ha tingut la idea de finalitzar el curs amb un ‘play-off’ en una seu fixa i a porta tancada. Què n’opina?
Primer de tot, sento enveja sana. M’hauria agradat jugar aquesta fase final. No era el nostre objectiu, però sí que era una meta a la qual podíem arribar. A la primera volta vam estar allà i a la segona se’ns ha escapat. Jo trobo bé que acabi la lliga d’una manera o d’una altra. 
 
Per a la temporada vinent es parla d’una segona B amb 100 equips. És una ‘animalada’?
Doncs jo no ho veig malament. Al final hi haurà competitivitat per tots els costats perquè estaràs disputant quatre categories en un any. Estarà tot molt concentrat, però estarà bé perquè és un projecte ambiciós. S’haurà de donar tot des del principi i penalitzarà molt als equips que tinguin alts i baixos. 
 
Li queda un any de contracte.Es vol quedar?
Sí. Estic molt a gust a Andorra a tots els nivells i no tinc cap altra cosa al cap que la de continuar aquí i complir l’any de contracte. Em sento molt a gust perquè en aquest club treballa gent molt competent i amb ganes de fer les coses ben fetes, que és el que jo buscava quan vaig tornar al futbol espanyol.
 
Aquesta temporada, la plantilla va viure la destitució del tècnic Gabri García. Com ho van viure els jugadors?
Amb Gabri García vam viure sis mesos espectaculars a primera catalana i a segona B, amb un equip que es va construir amb molt poc temps, van estar entre els quatre primers lluitant per l’ascens. Això va avalar el treball del club, també la capacitat del cos tècnic i la validesa dels jugadors. Penso que vam fer tots una bona barreja. 
 
No li van dir que estava boig per venir a jugar a primera catalana?
[Somriu] Va ser una situació una mica rocambolesca... Jo ja esperava la nena i tenia ganes d’estar a prop de casa. Aquí no em venia a retirar. Per sort he jugat en categories altes i soc molt ambiciós i vull tornar allà. Per a mi és una motivació extra per fer les coses ben fetes. 
 
Tot i així, de debutar fa nou anys a la Champions League amb el Barça a jugar vuit anys després a primera catalana amb l’FC Andorra...
Jo no miro les categories. Jo només miro jugar a futbol. A primera catalana em vaig divertir molt, vam guanyar tots els partits i jo soc una persona molt competitiva i per a mi això era guanyar. Jugo a futbol perquè és l’esport que se’m dona millor per guanyar, si no jugaria a pàdel. És cert que jugar a primera catalana era una situació estranya, però ho he fet també per l’ambició de fer un recorregut important.
 
Es va retrobar aquí com a jugador?
He estat molts anys fora... a Itàlia o a Àustria, i allà no se’m seguia gaire. Al Foggia em va entrenar Roberto De Zerbi, que ara entrena al Sassuolo del Calcio, i allà vaig fer coses importants. Era el protagonista i m’hi sentia molt còmode. A Espanya no repercuteix perquè no es veu, però jo personalment porto aquest bagatge del que vaig viure.
 
I va tornar a gaudir del futbol? L’FC Andorra practica el joc amb el qual vostè es va ‘fabricar’?
Molt. Ja tinc ganes de començar un altre cop. A segona B he competit contra tots els equips i jugant partits espectaculars. Hem estat protagonistes i tinc ganes de demostrar que som un grup vàlid que pot arribar molt lluny.
 
Aquest bon inici de lliga per després enllaçar una mala ratxa de resultats a la segona volta va costar la destitució de Gabri García?
Sí i no. El futbol té poca memòria. Vam començar molt bé i després vam estar set jornades sense guanyar i també pesa. Això de Gabri va ser el component de dues situacions. L’equip va demostrar que podia estar allà dalt.
 
I amb Nacho Castro com va?
El pobre només ha treballat amb nosaltres dues setmanes... Bé. Els inputs que ens estaven arribant eren molt bons. Sense cap canvi dràstic i amb una base continuista. Ha portat noves coses per perfeccionar el que ja hi havia. Jo soc de la filosofia d’intentar ser protagonista sempre que això aquí ho tenim.
 
El club els va tocar el sou, i a ningú li agrada que li facin. Però com van reaccionar?
Va ser una mesura excepcional. Érem conscients de què estava passant al voltant nostre i va ser un gest per al club, ja que vam ser nosaltres que ho vam dir. És veritat que empipa, però va ser totalment excepcional i sense buscar massa transcendència.
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic